Panamà la vella: la matança dels corsaris anglesos
[pestanya:el viatge]
Avui són només restes d'edificis arrasats-només queda en peu la torre de l'Església de La nostra Senyora de l'Assumpció-. Pedres destrossades per un combat desigual en el qual 1.200 homes al comandament del corsari Henry Morgan van acabar amb quanta vida es va creuar en la seva fam de riquesa. Anys abans, i 1596, Sir Francis Drake (noble nom amb el qual els britànics van batejar a un sagnant pirata) havia perdut la vida intentant atacar de nou Portobelo, una localitat 100 quilòmetres al nord de Panamà, que s'havia convertit en el més important port de l'Amèrica espanyola. Drake havia colpejat tantes vegades la costa panamenya que la sang tenyia el blau del cel al seu pas. Des Portobelo sortia la major part d'or i plata que es treia d'Amèrica amb destinació a la Península Ibèrica.
El viatger arriba a la capital de l'istme amb la sensació de voler ensopegar amb totes aquelles històries que ha llegit sobre un port, una zona, des de la qual es va construir la conquesta de l'Imperi Inca. Va ser a Panamà on Pizarro va haver de reclutar la poca tropa que va aconseguir per després prendre el major imperi que mai ha existit. És des d'aquí des d'on els vaixells sortien amb l'or per convèncer Carles V de que aquells 200 cavallers bojos estaven conquistant un continent sencer. Aquí van parar també els vaixells que la pròpia Corona va haver d'enviar per sufocar les desenes de revoltes que es van originar per la cobdícia dels propis conquistadors. Panamà és, sens dubte, la peça clau en el tauler de tota aquella epopeia.
Però el viatger decideix aquest cop aturar-se en una història menys coneguda. Què és Panamà la Vella? No obstant això, abans de contestar la seva pregunta decideix visitar el Casc Vell, que es va aixecar després de la destrucció de l'antiga ciutat, i que conserva tot l'encant de les ciutats colonials espanyoles. La catedral és una joia, amb les seves dues torres blanques subjectant al cel. Carrers empedrats, cases atrotinades, música caribenya, indis venent fals passat als turistes. Tot aquell entramat de vida recorda a l'Havana. Al seu voltant està tatuada la història del país, fins i tot conserva un bust de Carles V al Passeig del General Esteban Huertas. També es pot visitar el Museu del Canal, a la Plaça de la Independència (és molt aconsellable). A hores d'ara ja queda clar que Panamà té massa història i s'ha d'intentar absorbir poc a poc.
Carrers empedrats, cases atrotinades, música caribenya, indis venent fals passat als turistes. Tot aquell entramat de vida recorda a l'Havana
Decideix llavors el viatger agafar un taxi que el porti fins a la ciutat en ruïnes. El trajecte s'ha de negociar, però si van diverses persones cal intentar que el preu rondi els dos dòlars per integrant (preu raonable per estranger). Allà, l'altra banda de la ciutat, després de creuar desenes de gratacels i centres comercials, esperen les ruïnes de Panamà La Vella. Cal pagar quatre dòlars per entrar. Es comença el recorregut als peus de la torre de l'Església de Nostra Senyora de l'Assumpció, l'únic que ha quedat en peu. Un cop d'ull general serveix per entendre la violència de l'atac. Murs enderrocats a cada costat del que va ser una ciutat colonial que servia de pont amb el Pacífic. Va ser aquí, i 1.519, quan el noble segovià Pedro Arias Dávila havia fundat la primera ciutat espanyola banyada per les seves aigües (en una altra ocasió ens detindrem en VAP a narrar la història del descobridor Núñez de Balboa, primer europeu que va veure l'oceà gran). Les explicacions dels cartells que acompanyen el recorregut mostren la vida quotidiana d'aquesta urbs a través de les seves construccions civils i religioses, però poc compten de l'atac de Morgan.
La controvèrsia de la data
Els historiadors no es posen d'acord de si l'atac de Morgan es va produir en 1670 o en 1.671. Segons el cronista i metge del corsari, John Esquemeling, que va publicar el llibre "Els bucaners d'Amèrica", la data real de l'atac va ser el 28 d'agost de 1.670 i no el 28 de gener de 1.671 com diuen la majoria de cronistes espanyols i panamenys. Hi ha certa controvèrsia en aquest punt, però sembla més probable que el metge de capçalera dels corsaris anglesos estigués equivocat.
Morgan va partir des del Fort de Sant Llorenç, al riu Chagres, prop de Portobelo, al costat de 1.200 homes per prendre Panamà. Ja havia saquejat la costa i la seva intenció era ara endur-se els tresors de la ciutat. Després d'un periple accidentant, en què van ser fustigats constantment pels indis, arribar fins a la urbs. La ciutat va caure després d'una desesperada càrrega de la cavalleria espanyola i la solta, diuen, l' 200 bous contra els anglesos. Els animals van acabar fugint per l'estrèpit de les armes de foc. El factor sorpresa i la bona disposició tàctica dels corsaris van fer que aviat l'infern caigués sobre els caps dels sorpresos espanyols. Cal dir que hi ha diverses ressenyes històriques sobre la tropa de cada bàndol. Per exemple, a Panamà, a l'escola, ensenyen que el nombre de corsaris era molt superior a la guarnició espanyola. Sembla, però, que el nombre d'espanyols era superior.
El factor sorpresa i la bona disposició tàctica dels corsaris van fer que aviat l'infern caigués sobre els caps dels sorpresos espanyols
Fins al 24 de febrer de 1.671 va durar l'estada dels anglesos a la ciutat. Es van dur 175 mules carregades d'or, plata i joies i van fer més de 600 presoners. Després d'ells van deixar desolació, ja que van destruir tots els edificis, calant foc a La Vella Panamà i convertint en cendres la història.
La notícia de la destrucció de l'urbs va causar gran preocupació en les autoritats espanyoles, que aviat van enviar esquadrons de galeones des de la Península i el Perú per recuperar el territori. Morgan sabia que tenia poc temps i per això va decidir en un mes emprendre la fugida. Després, anglesos i espanyols van signar un cessament de les hostilitats i els britànics es van comprometre a jutjar el corsari. Va ser una farsa, ja que Carlos II d'Anglaterra, a la seva tornada, el va nomenar cavaller. En aquells dies a l'istme, els espanyols aixecaven una ciutat i recollien la runa de la que fou la primera ciutat que van fundar al costat del Pacífic. Avui és un privilegi poder contemplar el poc que no es van portar les flames.
[pestanya:el camí]
-Iberia sol treure, ho ha fet els últims dos anys, bones ofertes a la primavera i tardor per viatjar a diverses capitals del món entre les quals hi ha Panamà. El preu és de l'entorn dels 500 EUR, anada i tornada. L'única cosa dolenta és que hi ha una escala a Guatemala que fa que el viatge s'allargui fins a gairebé les 17 hores. És una bona opció per als que caminin justos de pressupost.
[pestanya:una becaina]
-El viatger es va allotjar a l'hotel Costa Inn. Regentat per uns immigrants gallecs, el cost de l'habitació doble és de 50 EUA dòlar. Els amos són gent encantadora, disposada a ajudar els clients i el restaurant és obert les 24 hores. És una bona opció per a qui no vulgui gastar molts diners. Cal triar bé l'habitació, fugir de les que donen a l'Avinguda del Perú pel soroll. Tenen servei de recollida de viatgers gratuït des de l'aeroport i una petita piscina a l'última planta.
-Per als que vulguin hotels de més luxe, l'oferta és molt variada i els preus per habitació estan entre els 100 i els 200 EUA dòlar. L'Hotel Deville és molt original.
[pestanya:a taula parada]
-Sens dubte ens hem de deixar caure per algun dels restaurants del nucli antic, carregats d'encant. El Macarena, a la plaça de França, amb clar gust espanyol i menjar exquisit, i el modern Manolo Caracol, entre el carrer 3 i l'avinguda central, són bunas opcions. Al voltant dels 35 dòlars per persona, encara que hi ha menús.
-La Calçada d'Amador és la zona "pija" de restaurants i bars de copes. Vistes formidables i multitud d'oferta on acudeix la gent bé de la ciutat. El restaurant Troncs i Carbó, l'últim de tota la Calçada, té molt bones carns i peixos i una extensa carta de vins. El preu, en un sopar completa, supera els 40 EUA dòlar.
[pestanya:molt recomanable]
Per als amants de la història recomanem la lectura d'aquests dos llibres:
-"Llegendes i Històries de Panamà La Vella", J Ernesto. Castillero Reis. (Comprar per internet).
-"Societat, economia i cultura material: Història urbana de Panamà La Vella ", d'Alfredo Castillero Calvo. (En venda a les oficines del Patronat de Panamà La Vella).
Comentaris (3)
andreaisabel
| #
em encant sorprenent
Contestar
andreaisabel
| #
només l'únic que vull veure és com era panama la vella abans quan no hi havia el pirata
Contestar
Javier Brandoli
| #
Al meu tambiénme hauria encantat veure-. Gràcies Andreaisabel
Contestar