Posts Tagged ‘carretera’

Em deixo seduir per aquestes línies que travessen paisatges i sorolls de ciutat. Són la sang del viatger, el que dóna vida a què va buscant i confon al que ja estava perdut. M'atrauen els camins que no van enlloc, doncs el meu lloc de vegades és el propi camí.

La carretera que porta a Mabote és vermella. Argila sobre la qual patina nostre 4x4 a les corbes a cegues d'una carretera que s'endinsa en l'oblit. Cada metre sembla que el món, el meu món, es difumina en espectres i ombres. No hi ha res.

Llavors, el capità em mira i em diu ¿i el teu? El vaig mirar i encara calculant el que suposen 15 anys li contesto: "No sé què faré els propers 15 minuts ". Vam riure i vam seguir gaudint de batre d'unes aigües que començaven a aixecar pel vent. "De vegades arriben a ser de tres metres, em diu.

Seguir el curs del Rhin és travessar sobre les aigües la història d'Europa. Un cabal pot ser la millor carretera per la qual entendre el passat d'una regió. En aquest cas, la ruta deixa sense paraules. Els castells i fortaleses se succeeixen davant dels nostres ulls. El riu és només un espectador.