febrer 10 2012 Superior 7 / Volcans

Els volcans són massa capritxosos i no els entenc. Jo m'he acostat a volcans tropicals, en zones polars, els he vist enormes i minúsculs, de lava encesa o de fang, entapissat en verd el nu, hi ha cràters on ha prosperat un verger que bé podria ser el paradís i altres que semblen la boca del mateix infern. N'hi ha actius, adormits, tranquil · la fins al punt de despertar. Avui selecciono 7 volcans, més que per la seva bellesa o per la seva fúria, per la seva desconcertant varietat.

1.- Abacha (Kamtxatka)

La Península de Kamchatka comença a esdevenir un clàssic dels Top 7. Potser perquè tot aquí és exagerat. La seva capital impronunciable, Petropavlovsk-Kamchatski, està envoltada de volcans i d'entre ells destaca el con perfecte del Abacha, amb el seu fum etern brollant sobre la neu. És un gegant que vigila la ciutat, una mena de déu malhumorat que amenaça de desencadenar la seva còlera sobre els últims russos de Rússia.

2.-Paricutín (Mèxic)

Un volcà estrany costat de les restes d'una altra ciutat de nom impronunciable: Sant Joan de Parangaricutiro. La seva història és inquietant. Va brollar del no-res, d'una erm de forma gairebé sobtada i en pocs anys, la lava va arrasar tot al seu pas. Avui és possible caminar per camps de lava sòlida que van sepultar els pobles del voltant. Només la torre de l'església va resistir el tsunami incandescent del Paricutín. Serà perquè a Mèxic, la fe ho aguanta tot.

3.-Masaya (Nicaragua)

Prop de la ciutat de Granada el terreny sembla obrir-se amb una imatge abissal. Un cràter sense fons s'apodera del paisatge i res es veu allà baix perquè el fum ho envolta tot. Fa olor de sofre, un gas, com si el diable habités en el Masaya. Al voltant del volcà el terreny es mostra abrasat, erm, perquè als volcans encesos no els agrada la companyia dels vius.

Quan vam ascendir al Pacaya vam creure estar aconseguint les Terres de Mordor. Era com si allà s'acabés tot, l'ocàs del paisatge verd tropical.

4.-Arenal (Costa Rica)

Té un perfil altiu, d'adolescent inquiet. Res habita en els seus vessants, perquè les roques de lava no deixen de rodar fins a la selva i els seus vergers. És jove i per tant actiu, un volcà impetuós que a la nit s'encén per als turistes. Vam veure moltes explosions nocturnes, jocs d'artifici, vomitades de foc, que s'han dut per davant a més d'un intrèpid amb excés de curiositat.

5.-Ngorongoro (Tanzània)

En res s'assembla aquest gegant als anteriors. El cràter del Ngorongoro és la vida, un món salvatge per on pasturen els nyus i retozan els lleons. Té 260 quilòmetres quadrats de llacs, flamencs, zebres, Elefants… És bell des de tots els punts de vista. Els seus vessants formen boscos nuvolosos i selves, seu interior una plana immensa, un deliri per als amants de la natura africana.

6.-Pacaya (Guatemala)

El volcà Pacaya és el més violent que jo hagi vist mai, potser perquè el vaig veure molt de prop. Guatemala és un país viu i fins als seus volcans flueixen líquids, sense aturar-se mai. Quan vam ascendir al Pacaya vam creure estar aconseguint les Terres de Mordor. Era com si allà s'acabés tot, l'ocàs del paisatge verd tropical. Ens acostem als rius de lava, escoltem les explosions, assistim a primera fila a un espectacle que uneix les entranyes del planeta amb el món dels maies.

7.-Totumo (Colòmbia)

Vull acabar aquesta selecció amb un volcà que més aviat sembla una broma. El Totumo és diminut, un gra imperceptible en la superfície. Es pot accedir per una petita escala preparada per als visitants. Un cop a dalt, és difícil resistir-se a un bany de fang i cendra a l'interior del cràter. És com banyar-se en una gran tassa de xocolata, ben igual que en el Pacaya. Aquests volcans capritxosos…

Què ens hem deixat…?

Tots els volcans imaginables. El Erta Ale em sembla un volcà espectacular a Etiòpia, però què hi farem? encara no el conec. Els volcans hawaians, els volcans de Nicaragua a la illa de Ometepe, l' Kilimanjaro ascens, és clar, el Fuji del Japó i el Vesubio. Tots ells mítics.