octubre 01 2012 Tortuguero és Pura Vida

Quan ens endinsem al riu Tortuguero vaig sentir a l'instant milers d'ulls observant-. Era la mirada de la selva, callada, oculta, salvatge. Costa Rica es ven al món amb un eslògan eloqüent: "Pura Vida" i en les aigües d'aquest riu, aquestes paraules cobren tot el sentit.

M'agraden els parcs sense filats, suposo que com a tot el món, però en el cas de Tortuguero, la vida et rodeja per tot arreu: sota la barca neden els cocodrils, als marges s'arrosseguen sense presses les iguanes i s'assequen al sol els corbs marins i en les copes dels arbres et miren els mandrosos, que no saben fer res més que mirar i dormir, passivitat i indiferència allà dalt, qual diputats habitant els manglars.

Resulta estimulant aturar la barca en una riba, gairebé a l'atzar i trepitjar un terreny que comparteixen les aranyes i els micos. Sentir fora de lloc és una de les experiències més pures d'un viatge. El món no és un aparador, cal viure-ho des de dins, palpar el pols dels seus rius, tocar la mala herba i les seves formigues, veure de prop, olorar la terra, desempolvarse la por .

El món no és un aparador, cal viure-ho des de dins, palpar el pols dels seus rius, tocar la mala herba i les seves formigues, veure de prop, olorar la terra, desempolvarse la por.

Potser envaït per aquesta necessitat de sentir la natura a primera fila, vaig sortir de la barca i vaig caminar per una platja fosca, de riu. Allà sesteaba una manada de búfals. Calcular una distància de seguretat, ells es van posar en peu, per si de cas. I vam fer el que fan tots aquí: ens observem.

Qui arriba al Parc Nacional de Tortuguero sol anar armat de prismàtics, mapes i una fe indestructible per albirar tot tipus d'espècies. Però en aquest escenari d'aigua, són ells els que porten el control, ells els que et vigilen a tu. El més emocionant és imaginar el que un s'està perdent a pocs metres a la vora, perquè el que ningú dubta és que aquí, aquí mateix, sempre hi ha alguna cosa. Una cosa viu.

La llera avança en paral · lel a la costa, allà on es rendeixen les últimes onades del Carib, en platges que no tenen la màgia turquesa d'altres destinacions del Carib. El Parc de Tortuguero no es pot enquadrar en una postal. Aquí passen coses. Les tortugues fresen a la sorra, els cocodrils cacen tortugues, els homes fotografien als cocodrils, les garses vigilen els homes, els búfals espanten les garses, els insectes sobrevolen el llom dels búfals i la tortugues persegueixen als insectes. És el joc del caos, un laberint on cada un busca seus lloc, on tots es miren, aquí, on flueix la vida en estat pur. La Pura Vida.