Ebrahim Hussein: la poesia Com a teràpia

Per: Maria Ferreira (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

Ebrahim Hussein és conegut sobretot com a dramaturg, tot i que també destaca com a poeta, si bé la majoria dels seus poemes formen part de les seves obres de teatre. Va néixer a 1943. El seu pare era poeta i estava molt ben considerat dins de la comunitat musulmana de Dar Es Salaam, des de petit va conrear el seu interès per la poesia que va anar derivant en la seva passió dramatúrgica gràcies a Bretch, entre d'altres. Es dedica a escriure ia llegir mentre espera clients (ven sal a casa, de fet a la porta hi ha un cartell on es pot llegir "Chumvi safi", que significa "sal de qualitat"). "Ells no paren de dir que estic amagat: no és cert, estic treballant ... Ningú vol escoltar les meves lectures, ningú vol entendre a Bretch ", cita que recull Alain Ricard i que ens diu molt sobre ell en tan sols dues frases.

El pacient tenia la mirada perduda a terra, per protegir-se de mi. Jo intentava establir un diàleg estèril basat en el "no has de"

Portava un dels seus llibres, "Arusi", un dia en el qual parlava amb un pacient a casa, i Kamahuha. Em sentia bastant absurda, perduda en un monòleg de febles justificacions clíniques sobre per què havia de deixar de beure. El pacient tenia la mirada perduda a terra, per protegir-se de mi. Jo intentava establir un diàleg estèril basat en el "no has de". Tot molt rebuscat i edificant. Tot molt de manual. Després d'una bona estona sense rebre cap tipus de resposta per part seva, em vaig recolzar a la meva cadira, callada, i em vaig limitar a esperar Ndung’u, l'infermer psiquiàtric. Vaig agafar el llibre i vaig començar a fullejar-lo. Llavors ell em va mirar. -De què va?- em va preguntar. -De amor- vaig dir jo. I vaig notar que em mirava, expectant. -Vols que et llegeixi alguna cosa?- li vaig preguntar. Va assentir.

"Juu ja ús Huu shuwari
Zimetanda na kuenea,
Hasa Alfajiri
Ús unajuwasha
Kwa Uzuri
Na bashasha
Hasa wekundu
Juu yake unapojipitia.

Hapo ndipo
Vitu hivi
Kope na nyewelw za dukani,
Hutiwa huzuni na haiba inayoingia.

Na haiba
Huwa midomoni
Iliyo benuka
Katika Kicheko
Nisichokisikia,
Nina Hofu, mwenzangu uneniruka
Mimi na hagi mazingira pia "

"La calma estenent
sobre la seva cara.
Especialment és l'alba
Quan se li il.lumina la cara
Amb bellesa,
amb felicitat.
Sobretot
quan es posa vermell.

Quan parpelleja
maldestrament
Provoca un efecte trist
i la bellesa troba el seu lloc.

La bellesa
En els seus llavis oberts
Adornats
Amb 1 inaudible riure
Que no puc escoltar.
Tinc por Que el meu amor si Vaja Lluny
De la meva i del nostre Món "

Quan vaig acabar, el Pacient ESTAVA Somrient. Comencem a parlar de la seva joventut, de la seva dona, que havia mort anys enrere. Vaig saber llavors que llegir aquell poema era el més honest que havia fet mai. I vaig seguir fent-ho.
Un altre dels poemes de Ebrahim Hussein que llegeixo bastant és un que va escriure quan estudiava amb un professor alemany. Es titula "Ngoma na Vailini" (Tambors i violins, 1968). Expressa la divisió que sempre ha sentit entre Europa i Àfrica.

Huo, Huo mpwitopwito wa ngoma
Unachemsa DAMU yang 1 matamanio yaliyo Ladha
Damu iliyopozwa na kubembelezwa
Na vailini nyororo, vailini inayonita
Kwa huzuni yenye furaha.

Sasa nachemka na kupwitapwita
Sasa nna furaha na kuburudika
Mdundo wa Maisha
Raha ja nafsi
Wapi niende?

En cas que es tracti-, He d'adorar
Serviu a Al · là
Però va sentir la veu d'un panda
So derivat d'un desgast
Abrics i creu?

Aqui hi ha el so del tambor
Preparant el pols de la meva Sang amb Desitjo plaent.
Sang i Que ha Estat apaivagada domesticada
Amb el dolç violí, dient-me, suplicant
Amb té Barreja de Tristesa i Alegria.

Brando i Ara ESTIC bategant,
Tranquil i Ara calmat.
El pols de la vida
I silenciós El plaer de la Ment
Que CAMÍ prendré?

Hauria Morar, hauria adorar Déu
Prego una beina.
Però el Floristeria Escoltar Veu que Dividida?
La veu d'Algú Que porta al Mateix Temps
Coats i el la Creu?

Ebrahim violència en Berlín. En 1995 escriure "Mur de Berlín" (El Mur de Berlín). Al què no parla dels somnis, la crueltat del sistema, de les impostures socials que beuen de la sang dels treballadors. Brecht és el seu principal referent. El dia que vaig llegir aquest poema, va anar a una noia de disset anys anomenada Amina.

-Els somnis no serveixen per a res- em va dir- si servissin d'alguna cosa jo no estaria trist.

-Per què estàs trist?- li vaig preguntar.

-Perquè no hi ha res a fer- contestar.

I no vaig tenir més remei que donar-li la raó amb el meu silenci. 17 anys. Òrfena. Amb tres germans petits als quals cuidar. Sida. Embarassada.

-M'ho llegeixes altre cop?- em va demanar.

-És clar!- disputat- T'agrada?

No sé- va dir somrient- però ets molt graciosa quan llegeixes en suahili.

Utuka wa Berlin (1995)
Nilivyoota
Ndivo ilivyo kuwa
Jina la mfanyakazi, walichukuwa
Kujenga ufalme WAO
Ús msingi, mascle wala pua.

Nilivyoota
Ndivo ilivokuwa
Muda haukuchukuwa
Ukuta ulianguka
Haukuwa na msingi
Kiuno au muruwa.

Nilivyoota
Ndivo ilivokuwa
Era només una paret - màquina de matar
Pintar de vermell
És la sang de la jove ilivyowaua

Alegria
L'emoció era
Obligat a veure les parets i murs
La paret parets caigudes
No Subjacent, No bondat..

Parets
Només es van trobar, màquines de matar
M'alegra saber
No és un cavaller
Qui se sent un coneixement

El Mur de Berlín (1995)
Vaig tenir un Somni
Que va resultar serveis reals.
Veure deien molecular Mateixos Treballadors
aixecar paràgraf sense Regne
Tenia Que No fonaments, Ulls o Arizona.

Vaig tenir un Somni
Que va resultar serveis reals,
seguida.
El Mur Cayo
No tenia fonaments
Es Suports, es Dignitat.

Vaig tenir un Somni
Que va resultar serveis reals
Era Només Un Mur - que maquina assassina
de color de vermell
Com la Sang dels morts Ninos.

Felicitat
Hi havia Felicitat
En veure Que empenyien Murs Murs
Murs Que altres no Cian Caure Murs.
Que no tenien fonaments, es Dignitat.

Murs
Només Que Eren Murs - maquines assassines
Felicitat al sabre
Que el sol un Que la cervesa era
Noble, sensible i savi.

  • Compartir

Comentaris (2)

  • R

    |

    La poesia, la bona, la qual es crea des del sentiment per qui posseeix un do, fa que vibri l'ànima; i això és el que pot apropar el que sembla infinitament lluny.
    Bon treball!!
    Nakupenda!

    Contestar

  • MDV

    |

    Molt bona feina! Combinar la poesia amb el teu dia a dia a l'Àfrica t'ajuda a canviar de perspectiva ia tirar cor i sentiments quan ni la raó ni els mitjans estan al teu abast. Gràcies com sempre per compartir.

    Contestar

Escriu un comentari