Almeria: la cova on va néixer el Indalo

Per: Javier Brandoli (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

[pestanya:el viatge]

A la comarca de Vélez, a l'interior d'Almeria, es troba "dormint" en una cova el símbol de tota la regió. El Indalo, conegut també com l'arquer o l'home abraçat a l'arc de Sant Martí, està tatuat en unes roques al costat d'un grup nombrós d'altres representacions prehistòriques. Art rupestre. Es calcula que les pintures poden portar-hi més de 6.500 anys. Una forma de comunicar-se amb la gran deessa naturalesa o de plasmar el seu dia a dia. Teories hi ha moltes. La Cova dels Rètols, com es coneix el lloc exacte on hi ha els dibuixos (al poble de Velez Blanco), va ser descoberta pel Almeria Antonio Góngora i Martínez a 1868. Va ser declarada Monument Històric Nacional en 1924 i posteriorment Patrimoni de la Humanitat. És un viatge enmig del no-res. Per als que acudeixin a gaudir d'aquest meravellós entorn natural que és el Cap de Gata, 01:00 aconsellable parada en el camí. Una desviació des de l'autovia del Mediterrani si es ve des del nord.

Tothom ha vist el famós Indalo, adhesiu de molts cotxes i camions, però pocs saben que es tracta d'un símbol que es troba en mig planeta. Sempre, en totes les civilitzacions, se li ha donat un caràcter màgic. I a Almeria? El primer que s'albira en contemplar els dibuixos que hi ha a la pedra és el tipus de vida que portaven aquells homes ancestrals. Si l'home ha pintat durant segles el que contemplaven els seus ulls, aquelles pintures demostren que la caça era el principal suport per menjar d'aquell poble. La naturalesa és part també del que allà reflectit. Es veuen, sembla cabres i, potser, cérvols, encara que és difícil distingir cada figura. També està pintada una figura més interessant i reveladora que l'Indalo: el Bruixot. Ajuntant totes les pintures sembla que la cova en realitat és una representació sagrada, una forma de demanar a la Mare Natura ajuda, una forma de demostrar-li respecte.

El xaman

Moltes de les imatges que es conserven a l'abric d'aquella enorme pedra estan ja una mica difuminades. El color de les pintures és un vermell fosc i per poder, per exemple, visualitzar perfectament al bruixot o xaman cal forçar una mica la vista. És curiós que la fama de totes aquelles empremtes neolítiques la tingui l'Indalo, quan realment la figura més interessant és la del bruixot. D'ella es desprèn les creences religioses d'aquells homes. En la mateixa imatge podem contemplar a un home que subjecta 2 falçs, que té banyes i que sosté un cor.
La imatge és similar al boc o el diable. Això, evidentment, als ulls de l'home d'avui. La similitud ha fet que es facin moltes elucubracions sobre aquest personatge i que se li doni un caràcter prohibit que probablement llavors no tenia. En realitat, el dibuix sí demostra que aquelles tribus tenien creences en el més enllà. Sobretot perquè el possible cor que subjecta a la mà esquerra amb una falç apunta que es feien rituals; probablement ofrenes d'animals als déus. Podrien ser humanes? No hi ha cap vestigi de que es fessin aquest tipus d'ofrenes, però el dibuix no ho aclareix.

La imatge és similar al boc o el diable. La similitud ha fet que es facin moltes elucubracions sobre aquest personatge i que se li doni un caràcter prohibit que probablement llavors no tenia.

Sembla doncs que és aquest el personatge principal de l'enorme quadre que està amagat a Almeria sobre un llenç de roca. És bastant més gran que els altres i està ornamentat. Els dos banyes que li surten del cap, que han contribuït en part a incrementar la seva llegenda de que es tracta del Diable, serien en realitat, atributs ornamentals. El bruixot de la tribu subjecta a més dos falçs a les seves mans. L'agricultura era també part important de la forma de vida d'aquell poble. Si el bruixot és així representat és perquè els déus han de saber que necessiten la seva ajuda per treballar el camp.

L'home de l'arc

Però tot i que és el xaman la figura més important de la representació, l'Indalo és el que s'ha convertit en l'estrella mediàtica de la Cova dels Rètols. Hi ha dues maneres d'apropar-se aquesta figura. D'una banda, el seu caràcter local i la sèrie de casualitats que es van donar perquè l'home de l'arc tingui avui la fama que té (va ser una societat d'artistes de Mojácar la que li va escollir om emblema de la província) . I d'altra, les nombroses representacions que sobre aquesta figura hi ha en diferents civilitzacions i èpoques que res tenen a veure entre si.

Per als que acudeixin a la cova esperant veure la mateixa figura que porten veient durant anys a Almeria, dir-los que no trobaran un dibuix tan perfilat. Veuran diferents figures, no hi ha només una, en què es veu un home obert de cames i subjectant un arc sobre el seu cap. Molts van entendre que es tractava d'algú que s'abraça a l'arc de Sant Martí, és a dir, que es fon amb la naturalesa. Observant el dibuix és una possibilitat, però quan es contempla tota la representació sembla que l'explicació és una altra. Sobre els símbols en què hi ha homes subjectant una cosa que envolta el seu cap fins a les espatlles es veuen diverses figures d'animals. Semblen cérvols, encara que podrien ser cabres, ja dic que cap de les pintures rupestres està molt perfilada. En realitat, el dibuix és un home que apunta amb el seu arc a les seves preses. Es tracta d'un caçador, cosa lògica "si entenem que tot aquell llenç petri simbolitza la rutina d'aquells homes del neolític", explica Milagros, la guia que s'encarrega d'ensenyar la cova.

Per als que acudeixin a la cova esperant veure la mateixa figura que porten veient durant anys a Almeria, dir-los que no trobaran un dibuix tan perfilat. Veuran diferents figures, no hi ha només una.

Un símbol universal

El Indalo no és una representació que es trobi només en la Cova dels Rètols. En realitat, en altres coves de la zona, menys conegudes i de difícil accés, hi ha representacions similars. També a Jaén, a la Cova de la Graja. No és estrany, el caçador era en part el responsable de portar el menjar i és lògic que se li dibuixi per demanar la protecció dels déus. No obstant això, la curiositat és la diversitat de figures similars que s'han trobat en diversos països i diversos temps. La més famosa és un relleu que representa a diverses sacerdotesses del seguici de Seti I, en el temple de Ramses II a Abydos. Si es veuen les fotos la similitud és total. També és pràcticament igual la representació del Déu Schu egipci. A l'illa de Hawaii hi ha dibuixos gairebé idèntics coneguts com els petroglyphs. La llista de cultures que han utilitzat aquest símbol és extensa, fins a unes coves a Zàmbia descansen indalos africans. També existeixen d'origen púnic i grec.
En tots els casos es tracta d'una figura sagrada que està en contacte amb la natura. Un símbol màgic que forma part de la història universal. Potser mai entenguem que volien dir aquells pobles en representar a l'home de l'arc. Un misteri que dorm des de la nit dels temps. Una forma d'entendre el present i el passat. L'home interactuant en el seu entorn i intentant buscar preguntes per les que no té resposta. Història de la humanitat.

PD. El poble de Velez Blanco compta amb un bell castell, aixecat sobre una alcassaba àrab, molt ben conservat. Data del segle XVI la seva última reconstrucció i forma part del complex de fortaleses que es van aixecar al sud d'Espanya després de la reunificació portada a terme pels Reis Catòlics.

[pestanya:el camí]
Vélez Blanco és un petit municipi del nord d'Almeria, molt a prop de Múrcia. Des de l'autovia de la Mediterrània el desviament és molt curt.

[pestanya:una becaina]
No vaig dormir al poble ni a prop. Vaig parar de camí a un dels meus llocs preferits de descans, el Cap de Gata. Per als que vagin allà, recomano l'Hotel Cala Chica, a Las Negras. Té alguna habitació amb jacuzzi a la terrassa fascinant. L'Hotel de la Natura, en Rodalquilar i l'Hotel Mikasa, en Aguamarga, són altres opcions molt recomanables. De tota manera hi ha molta oferta a diferents preus.

[pestanya:a taula parada]
Em passa el mateix que amb la pernoctació, la meva experiència culinària va ser d'una cervesa amb olives. Segur que hi ha algun bon lloc on menjar, però en VAP no recomanem res que no hàgim provat.

Igual que amb els hotels i per als que vagin al Cap de Gata, aquí sí que recomano anar a dinar a La Tasquilla,en Rodalquilar. Molt cura, millor sopar a la terrassa a l'estiu i prop de la xemeneia a l'hivern. Carta elaborada i bons vins de la terra. Cal demanar els seitons farcits de formatge.

[pestanya:molt recomanable]

Donar una tranquil · la caminada pel centre històric de la petita ciutat. Des eñ castell hi ha unes precioses vistes de la comarca.

[tabEND]

  • Compartir

Comentaris (4)

  • Marga García

    |

    És un lloc preciós. Jo he passat allà alguns estius i val la pena. No cal anar al Cap de Gata per passar per allà, val la pena, almenys, passar un cap de setmana. Hi ha altres coves properes de les que no recordo el nom que eren molt boniques tamién.

    Contestar

  • Jose

    |

    ¿Qui és l'autor del dibuix del Bruixot? Ets tu, Brandoli?

    Contestar

  • JOSÉ

    |

    NO ÉS broma. És que no aconsegueixo trobar el nom del primer divulgador que va dibuixar al bruixot. I tinc veritable interès en això. Però m'ha estat absolutament impossible aconseguir-. I com tu deure viviir aquí … ¿Pots buscar alguna font que ho documenti?

    Contestar

Escriu un comentari