A Mèxic pot ser que sigui cert el que deia Olguín i hi hagi un conviure cruel i malaltís amb cossos calcinats i matances que es narren amb tanta precisió que l'home de el temps semblés que va a explicar després de l'telenotícies si caldrà portar paraigua, abric o passamuntanyes als pròxims funerals.
A l'mirar la seva boca oberta em va semblar veure el mateix infern. El gran tauró blanc governa les aigües entre l'oceà Atlàntic i l'Índic, com si volgués sotmetre la vida de tots els mars. Es mou amb la calma d'un assassí en sèrie i té els ulls inerts, negres, com la mort.
Què pensaria Mandela quan potser pensava que la seva vida se li anava tancat aquesta vegada en la cel d'un hospital? Qui és i què significa Mandela per als sud-africans? És possible aquest embogit i impossible país sense la seva figura? Jo parlo de les meves impressions. Aquesta vegada no parlo de la meva vida a Sud-àfrica, parlo de com entenc Rolihlahla.
En dos dies he vist a dues persones tremolar de pànic. Vaig pensar que tots dos podien morir, ells també. El seu cos tremolava fins impressionar la seva aparent fragilitat ... La naturalesa a Àfrica és dura, les condicions per enfrontar-s'hi també.
(...) Ha estat un miracle no haver-los matat a tots. Els intrusos a l'asfalt que gairebé provoquen la seva pròpia mort arrosseguen un carro. Sobre ell hi ha un embalum tapat amb un llençol de colors. S'endevina que és un cadàver humà (...)
Un metge espanyol que es va quedar sol mentre la resta fugia per l'arribada de la guerrilla. Una nit guarint gent i veient com la mataven. Va salvar desenes de vides. Va passar por, molta por, però va decidir no abandonar. La història d'un heroi.
Ens copa de vi. És. Les posa a la taula i de cop i volta diu en veu molt baixa "baby is gone" (el nadó s'ha anat). Ho diu a boca de canó, com escopint la tristesa, mentre ens fixem que les seves mans li tremolen compulsivament. No perd el mig somriure fins anunciant que el seu fill s'ha mort.