Facebook Twitter Youtube Instagram

Cròniques

Textos sobre viatges i política internacional al voltant del globus

1336 articles

Tingri: el paradís de la desolació

El destí ha de tenir comptes pendents amb Tingri, l'última parada al Tibet profund abans d'arribar a la frontera amb Nepal. D'altra manera no s'entén que l'hagi ruixat de pesar de forma tan descarnada. Miris on miris, la mateixa neguit, idèntic desànim. El futur només arriba fins on es perd la vista: una pista polsegosa que sembla una condemna. Cap a on fugir? No vaig treure fotografies. No calia.
perRicardo Coarasa
23 maig, 2011

Quan el progrés viatja amb un ganivet entre les dents

En nom del progrés s'han comès moltes atrocitats, amb els desheretats i la Natura com a principals damnificats. També a la Patagònia. ¿A la vora de què llegendària ruta es troben aquests turons vigilats per la lluna? Quin perill aguaita a aquesta remota regió austral? El escritor y viajero Gerardo Bartolomé desvelará las claves el próximo domingo en su blog "Desde la Patagonia".
perGerardo Bartolomé
22 maig, 2011

17 Mile Drive: l'arbre més fotografiat del món

Entre les ciutats californianes de Monterey i Carmel, el Pacífic es mostra brau i irat. La 17 Mile Drive (ruta de les 17 milles) sorteja algunes de les mansions més exclusives del món, vorejant badies enganyoses pròdigues en naufragis, cassola a la vista de les foques i lleons marins. El punt culminant és l'inquietant The Lone Cypress, un solitari xiprer pujat en un penya-segat des de fa més de 250 anys, que passa per ser l'arbre més fotografiat del món.
perRicardo Coarasa
18 maig, 2011

Rongbuk: quan cau la nit

I Rongbuk, els ulls espurnejants dels gossos salvatges aguaiten al turista que s'aventura en la foscor; posar-se una lentilla és un espectacle de màgia negra; qualsevol comistrajo, una menja i dormir, obstinació impossible. Centenars d'ampolles de cervesa buides-a 5.000 metres d'alçada, afortunadament, també es dóna de beure a l'assedegat- s'amunteguen formant un mur amb les millors vistes del món: una alba a l'Everest.
perRicardo Coarasa
16 maig, 2011

Moçambic: sensació de llibertat

La ciutat es desfà com cartró amarat per la pluja. La seva robusta pell d'edificis alts en el centre, de formigó en desgana i voreres amb forats constants, no evita que la ciutat tingui la mateixa filosofia que totes les grans urbs africanes que he visitat: als afores s'amuntega la misèria, les parades de vendes inservibles, fruita acumulada sobre fustes o sabates escampats pels carrers. La ciutat, però, potser pel bell so del portuguès, sembla més propera; gairebé, per moments, més caribenya que africana.
perJavier Brandoli
14 maig, 2011

Als peus de l'Everest

Estem per fi en Rongbuk, al monestir més alt del món, als peus de la temible cara nord de l'Everest. El cel està clar. El Montsó ens ha donat un cop de mà. La vista és superba, meravellós. No et canses de mirar el Qomolangma, la deessa mare de les muntanyes. És, sens dubte, un dels dies més feliços de la meva vida. Ara només penso en caminar fins al campament base.
perRicardo Coarasa
9 maig, 2011

Pang-la: la millor "terrassa" de l'Himàlaia

"Des del punt de vista alpinístic era impossible imaginar-se una visió més horrorosa". Aquesta és la primera impressió que va causar en Mallory la cara nord de l'Everest en 1921. Camí del camp base a Rongbuk, seva impressionant mola et surt al pas des del cim del Pang-la, sens dubte el més privilegiat mirador del Qomolangma (el seu nom en tibetà). Cap allà ens dirigim.
perRicardo Coarasa
25 abril, 2011

On està el llac de les pedres flotants?

D'on és aquesta foto i què va ser el que va causar l'erosió a la base? Com pot estar la resposta vinculada a la delimitació dels límits entre l'Argentina i Xile? Rius que canvien el seu curs, sobiranies en disputa, estratagemes patriòtiques. L'escriptor i viatger Gerardo Bartolomé ens sorprendrà una vegada més, dins d'una setmana, amb històries i paisatges de la Patagònia.
perGerardo Bartolomé
24 abril, 2011

Sri Lanka: la vella colònia àrab i el tsunami

La seva història es remunta al segle V, quan mercaders àrabs van establir un port i una petita colònia que proveïa a les seves rutes comercials (...) (...) El pare, assenyalant la meva càmera fotogràfica, em va dir: Quan tornis al teu país, ensenya les fotos. ¿Vindrà algú llavors a ajudar-nos? No ho sé, no ho sé. - I no vaig poder dir més.
perEduardo De Hivern
19 abril, 2011

Però què dimonis faig jo aquí?

Què viatger no s'ha fet mai aquesta pregunta lluny de casa? Fins i tot el més fascinant dels viatges es cobra de peatge, pel camí, algun lloc desolat. Llocs on ningú sembla interessat en anar i en què, però, un està. Al poble tibetà de Shegar, a una jornada del campament base de l'Everest en Rongbuk, la maleïda pregunta retrunyir amb més força que mai dins meu.
perRicardo Coarasa
18 abril, 2011

Carmen de Patagones: la batalla a foc i sang entre el Brasil i Argentina

Vaig arribar a Carmen de Patagones buscant un arbre sagrat dels indígenes, "El Algarrobo de Gualichu". Les cròniques que parlaven d'ell dataven de 1833, quan l'home fort de l'Argentina, Roses, portava endavant una campanya contra els indis. L'única imatge d'època que vaig trobar del poble era una d'un viatger francès, Alcide D'Orbigny.
perGerardo Bartolomé
17 abril, 2011
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0