Un cartell, al costat d'una porta de metall a la zona de cel · les compartides (lliteres), en les que sempre havia més cossos que matalassos, explica els diferents menús que es podien menjar al penal: asiàtics i mestissos (coloreds) eren membres del grup B; mentre que els bantús (negres) integraven el grup C.

El famós text que lliura Nelson Mandela al capità de rugbi de la selecció sud-africana, Francois Pienaar, no és el poema Invictus, que dóna nom a la pel · lícula, sinó un fragment d'un discurs del president americà Theodore Roosevelt que va realitzar a la Sorbona de París

Què pensaria Mandela quan potser pensava que la seva vida se li anava tancat aquesta vegada en la cel d'un hospital? Qui és i què significa Mandela per als sud-africans? És possible aquest embogit i impossible país sense la seva figura? Jo parlo de les meves impressions. Aquesta vegada no parlo de la meva vida a Sud-àfrica, parlo de com entenc Rolihlahla.

Una tonada cantada en zulu per centenars de persones que sona a lament, a victòria en la derrota, a una Sud-àfrica massa acostumada a perdre guanyant. El carrer és un bullir de gent. Centenars de persones que miren, ballen, canten, fotografien, resen, callen.