Rolihlahla Mandela: tirant de la branca d'un arbre

Per: Javier Brandoli (text i fotos)

encapçalament informació

contingut d'informació

Viure a Sud-àfrica la mort de Mandela és una cosa que he imaginat des que vaig arribar aquí la primera vegada l'any passat. Recordo que a la final del Mundial, quan abans del partit va sortir en un cotxet de golf a donar la volta al camp, vaig tenir la sensació d'estar vivint un moment únic. "Només per veure això ja valia la pena ser aquí", vaig comentar amb els meus amics Daniel i Alberto.

El personatge em embogeix, la seva vida, la seva manera d'inventar un país. Una forma de viure en harmonia que sense ell sembla una mica més que un miracle. Sud-àfrica, la Sud-àfrica d'avui, és un invent seu, de les seves paraules. Escrivia en un article que em van demanar a El Mundo sobre el futur de Sud-àfrica "què pot haver més radical que el seu perdó?". Un tipus que es passa 27 anys a la presó, apartat de la seva família, patint tota mena de tortures i que quan pren el comandament proclama una idea, que va esborrar el manual de respostes dels seus opositors, de mirar al futur i oblidar les ratllades.

Mandela és Déu en aquest país. La seva figura és estimada i respectada per gairebé tothom com si fos la d'un pare. Una ombra per excessos insensats que enfosqueix als amants d'aparèixer en els llibres d'història. Els futuribles Mugabe saben que amb ell mirant de reüll res és possible. La seva paraula ressona a les orelles de tots els sud-africans: "Mirarem al futur i viurem en una societat on la raça no sigui un factor determinant".

Cerca de la Mandela Square, s'esgoten en els restaurants les ampolles de xampany entre grups de la incipient i reduïda nova maca classe negra sud-africana.

Però, Com mirarà Madiba la seva obra? Suposo que amb una certa tristesa i amb un cert orgull. Tristesa de no haver aconseguit esborrar la misèria en què viu la major part de la població negra. De veure com aquesta estranya coalició que és l'ANC, el seu partit, s'ha convertit en molts casos en un cos de polítics corruptes que passegen en flamants esportius pels millors carrers de Sandton, a Johannesburg. Allà, prop de la Mandela Square, s'esgoten en els restaurants les ampolles de xampany entre grups de la incipient i reduïda nova maca classe negra sud-africana. Davant, compartint espai, que en la taula, els blancs segueixen atresorant la major part de la riquesa. No molts quilòmetres més enllà la pobresa es s'amuntega sobre les barriades de Soweto, brou de vots del partit en el govern. Compte, hi ha millores, moltes, com essencial per a ser lliure, però la terra promesa per a la gran majoria està encara molt lluny. Sud-àfrica segueix sent un mirall còncau en el qual mirar el temps.

Seria demagògic dir que el blanc és culpable de treballar i prosperar, però el cop més precís que va donar el règim de l'apartheid per aniquilar a la població de color ho va donar a l'escola. Esborrar per als negres, per exemple, les matemàtiques, i van fer gairebé un somni impossible la seva arribada a la universitat. 17 anys després de la democràcia inventada per Mandela els nivells educatius continuen sent escassos, insignificant, regalant aprovats per color de pell i creient que repartint títols i llocs de treball d'alt rang s'acaba amb l'opressió. Falta preparació cultural i desempolsar complexos entre l'antiga classe oprimida.

¿I el futur? De res serveix que el directiu d'una empresa sigui un negre per decret-que les lleis actuals són racistes a favor dels negres-, cas de no estar preparat per al càrrec. Què es pot dir si el president del país és un home sense estudis i aficionat a gastar milions en la seva nombrosa família o en convidar a destacats dirigents africans a la final de la Copa del Món a una festa en la qual van sortir a una despesa de més de 100.000 euros per cap (la notícia es va publicar aquesta setmana a la premsa). Entre els convidats dirigents estaven personatges de gran importància humanístic com Mugabe o Obiang.

Quan es va a les platges de Cape Town, sota un filera de xalets de luxe que pugen per la muntanya, i s'observa que els únics negres que hi ha a la sorra posen para-sols o venen aigua, sembla impossible que no hi hagi hagut un bany de sang.

Mandela suposo que entristirà també en veure les altes xifres de sida del país. Aquí té una responsabilitat directa el seu Govern i els posteriors. En un principi es va mirar a un altre costat i fins i tot es va arribar a dir que la malaltia era un invent dels blancs. ¿RESULTAT? El contagi es va estendre geomètricament mentre el president Mbeki deia que es curava amb medicines naturals i mantenia la idea de la conspiració i el seu successor, Jacob Zuma, parlava de cures amb dutxes o circumcisions. Mandela tampoc li va prestar especial atenció durant el seu mandat, encara que almenys el bo de Madiba va entendre l'error i la seva Fundació va començar a recaptar fons per a la lluita contra la sida.

Aquests són les poques llàgrimes que imagino a la cara de Mandela en el seu llit de l'hospital Milpark de Joburg. La resta de la seva vida és senzillament un exemple per a tota la humanitat. Quan es va a les platges de Cape Town, sota un filera de xalets de luxe que pugen per la muntanya, i s'observa que els únics negres que hi ha a la sorra posen para-sols o venen aigua, sembla impossible que no hi hagi hagut un bany de sang. Després, un va a la platja de Kalk Bay, plena de famílies negres menjant a la sorra, fent fogueres i barbacoes i observa que no hi ha cap blanc a l'horitzó. Com viuen tan a prop i tan lluny? Per l'impuls d'un home, que afortunadament sembla que sortirà també d'aquesta, que va decidir que la seva utopia era possible. I ho serà si es té temps de les noves generacions, les quals no estaran marcades per l'empremta de l'apartheid, i que un dia s'asseuran a la mateixa taula a menjar sense saber que aquest miracle és degut a Nelson Rolihlahla Mandela. Rohlihlahla en Xhosa significa "tirar de la branca d'un arbre". Que encertat és el seu nom.

  • Compartir

Comentaris (8)

  • Gallego

    |

    Mandela va ser molt important també abans de sortir de la presó. Es va convertir en una icona per a la població de color i va mantenir a la gent a la presó atenta als futurs canvis. A part d'això, comparteixo la seva anàlisi.

    Contestar

  • Miquel Silvestre

    |

    El CNA és un partit de corruptes, racistes i lladres, i ja també d'agressors sexuals i homicides en negar la realitat del contagi i la importància de la sida. Han encoratjat per defecte pràctiques tan infames com la violació de nadons com a mitjà de curar-se.

    Però, clar, és el CNA, el partit de Mandela, i per això té butlla per a tot. Quan es queden sense excuses, els del CNA acusen tots del racisme. Recordes, Javier, el cas de l'atleta negra d'aparença andrògina que va resultar ser home disfressat de dona ia la qual el Comitè Olímpic Internacional va impedir competir quan es van descobrir les anàlisis cromosòmics? Quina va ser la reacció del CNA: “El COI és racista!!” Amb un parell.

    Però, clar, tampoc ningú vol sentir aquí que el partit de Mandela és una cova de demagogs corruptes. La correcció abans que res. Si són negres, són bons, i si de vegades són dolents, la culpa és del sistema.

    Contestar

  • javier Brandoli

    |

    Gallego, és cert el que dius i vaig publicar en aquesta revista un post i un reportatge sobre Robben Island en el qual explicava la importància de la figura de Mandela dins de presó. Va arribar a preparar el Govern a l'ombra. Una abraçada i gràcies pel teu comentari

    Contestar

  • javier Brandoli

    |

    Hola Miquel, per desgràcia és així. El dia que el CNA es converteixi en un partit, cosa que acabarà passant, es desmembrar entre els seus decneas de faccions i probablemnte s'acabarà el seu totpoderós poder. El que està passant a Western Cape, amb DA, és al meu entendre molt important. Et diré que crec que comença a haver molta població negra que ha començat a comprendre que el CNA s'ha convertit en una classe noble enriquida i corrupta. De fet, a Cape Town han arribat a perdre ia eleccions municipals en township (tot i així queda molt per al canvi). Sobre la Sida, crec que la història jutjarà el que el CNA ha fet en aquest país.
    Una abraçada amic, és valent el que dius i, és la meva sensació, és la veritable forma de respectar i voler un lloc. Mai he entès la raó de tenir una sprofundas idees ètiques i socials en el teu país i canviar quan arribes a un altre. Pots mdificarlas i entendre les circumstàncies, però no defnender l'oposat. la corrupció, robar, Créixer, no respectar els drets humans és dolent a l'Àfrica i sent negre i als Estats Units i sent un respectable advocat de la cinquena avinguda.

    Contestar

  • Carles L

    |

    Felicidades Javier por este artículo y por todos los reportajes que estás enviando y compartiendo con nosotros en esta revista. Una abraçada

    Contestar

  • Javier Brandoli

    |

    Muchísmias gracias Carlos

    Contestar

Escriu un comentari