La línia defensiva de la Costa de Màlaga i el segle XXI

Per: Eduardo De Hivern (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

La vaig trobar envoltada d'urbanitzacions, al capdavant la Mediterrània. A la seva esquena grues d'obra detingudes al costat d'edificis a mig construir, potser esperant temps millors. Una tanca envoltava les ruïnes de Torre Trencada a Benalmádena, una antiga torre de guaita. Coloms niaven en el lloc en què soldats de centúries llunyanes van passar llargues nits escrutant la foscor. Van ser segles de guerres i imperis canviants, temps en què la religió dictava el bàndol de cadascú.

Màlaga compta amb una història de trepidants episodis. Part d'ella queda reflectida en la seva col.lecció de Torres de Guaita. Un total de vint torres es reparteixen en diferents enclavaments estratègics per al seu antic comesa. Algunes d'elles les trobem apuntades a la costa en destinacions com ara Manilva, Mijas o Fuengirola; altres se situen en zones d'interior, Si el Benahavis Casares, unint-se a aquest entramat de petites fortificacions que a més de vigilar les amenaces provinents del mar d'Alborán havien de comunicar les novetats a les tropes i poblacions de l'interior del Regne de Granada.

Almenys deu Torres de Guaita deuen el seu origen a l'ocupació àrab de la península. Va ser en aquests segles quan es va començar la construcció d'aquesta línia de torres de caràcter defensiu. Se les anomena torres almenaras, terme provinent de la paraula àrab "al-manara", literalment "lloc de la llum", en al · lusió als senyals de foc i fum amb què es transmetien els missatges. En Manilva, a Estepona, a Fuengirola i Torremolinos trobarem altres torres almenaras d'origen musulmà. N'hi ha en ruïnes, conservades en zones turístiques i aprofitades com a Mijas, on la Torrassa de la Cala acull l'interessant Centre d'Interpretació de les Torres Vigías. Nombroses torres daten de l'època de la Reconquesta, quan els Reis Catòlics van decidir reforçar aquest sistema de comunicacions i defensiu.

Vaig visitar diverses torres que saluden a la Mediterrània i que en el passat es mostraven desafiants davant els que des dels seus aigües gosaven desafiar la península. El sol brillava sobre la blava quietud de la mar, una suau brisa acariciava els nostres rostres, el mateix vent que en el passat bufava les espelmes de navilis posseïdors de patents de cors que van recórrer aquestes aigües des del segle XVI fins al XVIII a la recerca de motí en nom de la nació i la seva glòria. M'imaginava que allà on només es veu horitzó esperen la nit per agotnar als baixos d'un camió o embarcar en fràgils embarcacions sobrecarregades de somnis, esperances i por a l'angoixa de la travessa. Potser la meva mirada es creués amb la d'un d'ells, jo recordant el passat, ell somiant amb un demà; sense saber que al costat de les grues abandonades infinits edificis semblen habitats únicament per cartells que anuncien vendes i lloguers. El futur semblés haver deixat de construir.

Amb el nom de Sohail, els àrabs van batejar no solament al Castell sinó a tota la localitat. Conta la llegenda que a causa de que l'estrella de mateix nom s'albira des de la fortalesa

En una petita lloma al costat de la costa vaig veure el Castell de Sohail a Fuengirola. Encara resultaria estrany no contemplar, amb les seves règies muralles i torres que conviden a aturar el camí i descobrir. Amb el nom de Sohail, els àrabs van batejar no solament al Castell sinó a tota la localitat. Conta la llegenda que a causa de que l'estrella de mateix nom s'albira des de la fortalesa. Sigui com sigui, la veritat és que el castell es va construir sobre antigues ruïnes romanes i que en 1485 els cristians van prendre la fortificació. Va patir nombroses reformes i ampliacions a través dels segles, així com la presa per part dels francesos durant la Guerra de la Independència, que en la seva retirada i com a record volar part de la muralla. En el seu interior, una bateria de canons ocupava la seva posició, un cop més davant del Mare Nostrum, aquell a qui tantes de les nostres arrels hem. Encara que hi hagi de pagar una petita entrada la visita val la pena si la nostra intenció és passejar per les muralles i ascendir a les seves torres somiant amb el passat, desafiant el pas del temps, encara que el desangelat pati central i la seva llastimosa conservació ens recordin que amb prou feines s'utilitzi com a escenari per a concerts en els mesos d'estiu. Alguna cosa es percep quan la mateixa persona que ven l'entrada et cobra un gelat i un refresc, tot això sense alçar la mirada del llibre que l'ocupa ni pronunciar paraula. Les fotocòpies plastificades subjectes amb xinxetes a un tauler de suro recolzat en el sòl que narren la història del Castell de Sohail, revelen alguna cosa més que dades històriques.

Unes quantes visites més tard mirava a través de la finestreta del cotxe. Circulàvem per l'autovia, passant per localitats costaneres, on turistes en banyador i samarreta carregaven les maletes platja de tornada a l'hotel. I potser en pensar en la Costa del Sol aquesta sigui precisament la imatge que la nostra ment recreï, dia de relax, platja, sol i terrasses. Però aquesta costa i les seves gents representen bastant més a les pàgines de la nostra història. Són passatges en què van sorgir unes arrels àrabs que ens van llegar una arquitectura fascinant, vocables habituals i molt més que un troba al rascar en un passat que roman entre nosaltres. Un ahir que mira des de l'altra riba d'un mar que ha de unir-nos sembli separar. Una oblidada línia de torres de guaita aixecada per musulmans i cristians, embolicats antany en batalles a espasa, rellevades avui per fanatismes i intoleràncies on la vigilància s'efectua des patrulleres en lloc de torres, filats que substitueixen castells i que al final ens recorden que arribat el cas podríem lluitar fins per un illot amb nom d'condiment. I és que entre intolerància religiosa, permisos de residència, conquestes i reconquestes, un mira certes postals ibèriques mentre viatja al passat i es pregunta, ¿Tant hem canviat?

blog.infoviajero.es

info@infoviajero.es

  • Compartir

Comentaris (1)

Escriu un comentari