New Bedford: el púlpito de «Moby Dick»

Per: Javier Reverte (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

Quan un jove novaiorquès anomenat Herman Melville va decidir posar-se a les mars del món, en part per forjar el seu coratge i en part per conèixer llunyans horitzons, potser no imaginava que partia, no només a la recerca d'aventures, sinó que iniciava un recorregut que culminaria en gran novel · la que hauria de dir-, anys després, "Moby Dick". És molt americà això de tirar món endavant a la recerca de la pròpia personalitat i, en el cas de Melville, va servir ni més ni menys perquè naixés la qual, al meu entendre, és la millor novel · la de la història americana juntament amb "Les aventures de Hucklerberry Finn".

El cas és que el jove es va dirigir a la ciutat de New Bedford, al nord de Nova York, i d'allí a l'illa de Nantukett, els dos principals ports baleners d'aquell segle XIX en el qual els oceans estaven encara plens d'enormes cetacis. Es va embarcar com marí en un dels vaixells i va viatjar, va forjar el seu caràcter i va viure singulars experiències. Anys més tard, aquest jove marí adoptaria el nom d'Ismael en una narració de sons bíblics on un vaixell, el "Pequod", governat per un temible i vesànic capità anomenat Ahab, persegueix amb fúria un colossal leviatan de pell blanca, un catxalot assassí batejat com Moby Dick. Recordeu, amics lectors, el fantàstic començament del llibre?: "Digueu-Ismael ...".

Per descomptat, queden rastres de les paraules de Melville en alguns llocs. Per exemple, a la Capella dels Mariners (Marins Bethel)

Avui New Bedford i l'illa de Nantukett són dues boniques localitats marineres a on ja no atraquen vaixells baleners i sí algunes flotilles dedicades a altres tipus de pesca. Són dos llocs en certa manera turístics, sobretot l'illa, que guarda una arquitectura d'aquells dies tot just intocada. I, és clar, queden rastres de les paraules de Melville en alguns llocs. Per exemple, a la Capella dels Mariners (Marins Bethel), molt pròxima als molls de New Bedford.

En aquest petit temple, Melville va situar el estremidor sermó d'un sacerdot en el qual feia referència al terrible Leviatan del llibre de Job ia la mort a la mar. Melville afirmava que la trona de la capella tenia la forma de la proa d'un vaixell. I John Huston, quan va portar al cinema la novel · la, va escollir ni més ni menys que a Orson Welles per interpretar el furibund rector

El pastor em va somriure i em va dir: «Eso se lo inventó Melville en su libro y lo filmó Huston en su película. I com molts turistes ens preguntaven per la trona, pues no tuvimos otro remedio que fabricar uno»

De manera que, fa un parell d'anys, quan vaig viatjar per aquelles regions, em vaig acostar al templet i vaig entrar a visitar-. I sí, allí estava la trona en forma de proa de vaixell. Li vaig fer unes fotos i, quan em disposava a marxar, vaig veure entrar al pastor que s'ocupa ara del servei a la capella. Em vaig acostar a preguntar-li si la trona era l'original. I ell va somriure i em va dir:

-No, no ..., això es va inventar Melville en el seu llibre i el va filmar Huston en la seva pel · lícula. I com, el mateix que vostè, molts turistes ens preguntaven per la trona, doncs no vam tenir més remei que fabricar un com el del film perquè la gent se n'anés contenta.

Que bonic és comprovar que, de vegades, la realitat imita l'art!

  • Compartir

Comentaris (3)

  • Ana

    |

    Delicious

    Contestar

  • Gzira

    |

    Literatura i viatges en estat pur. Gran llibre, per descomptat que sí

    Contestar

Escriu un comentari