Ruta 66 (III): la culminació d'un somni

Per: Diego Cobo (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

377 milles o 606 quilòmetres: és la presència de la ruta en Nou Mexico. Si els Estats Units abasta amplis territoris és per compres als seus veïns del sud i invasions. Herois nacionals, com Henry David Thoreau, es van guanyar la presó per oposar-se a la invasió nord-americana al seu veí del sud, que finalment va cedir més de la meitat del seu territori. Thoreau es va negar a pagar impostos per finançar la guerra que es lliurava amb Mèxic. A La desobediència civil, Thoreau reflexiona sobre això.

Convé fer una pausa en Santa Fe, la capital de l'estat. La ciutat, imant d'un turisme nacional ric, traspua aires hispans colonials. Les façanes rogenques contemplen els mercats, les botigues artesanals o l'homenatge als indis: un ambient palpable en els museus o la catedral. Uns quilòmetres cap a l'oest, la capital índia d'Amèrica, Gallup, on encara es conserven comerços tradicionals indis.

Però Nou Mèxic, igual que Arizona, és una terra àrida, aspra, ocre; la de les pel · lícules d'indis i vaquers, penyals, autèntics escenaris d'una pel.lícula de John Ford, en què uns indis navajos poden treure el cap al precipici. Els núvols semblen de cotó i en la llunyania trens de mercaderia quilomètrics de llisquen amb un sotragueig etern. Desenes de vagons arrossegats per diverses locomotores es dibuixen a la llunyania les terres ermes que durant centenars de quilòmetres el viatger guarda per a si mateix.

Arizona, a més d'albergar el Gran Canó (cal desviar de la ruta per visitar-), un immens cràter d'un meteorit que es va estampar allà fa milers d'anys o un bosc petrificat, és un estat d'extrems.
Avancem decidits cap a l'oest, amb ia uns milers de quilòmetres a dues rodes. El cel s'esfondra tot i que el desert imposi la seva sentència. Però els núvols prenyades han descarregat amb fúria, i ens refugiem en el no res poc abans de Hoolbrook, on arribem xops. Aquesta localitat, on un pot fer nit en un tipi, és travessada per la Ruta 66.

Tot cap en la Ruta 66. Mites, llegendes, històries, carreteres, literatura, música, llibertat, esperança, tristesa ...

 

Precisament Arizona és l'estat que primer va decidir conservar una artèria en el seu moment esplendorosa que va caure a les urpes de l'oblit. Per recompensar l'esforç d'associacions per la conservació de la ruta, i 1987 el tram íntegre d'Arizona va ser declarat "històric". Això explica que moltes persones concentrin la seva ruta en els últims centenars de quilòmetres, on el senyal de Historic Route 66 es repeteix cada milla i el manteniment d'històrics restaurants i gasolineres les conservin en bon estat, encara que en realitat enrere ha quedat ja ho salvatge, la permanent dubte. A partir d'aquí la mítica ruta és una atracció turística. Res a veure amb els pobles fantasmals o els quilòmetres en què no hi ha penes civilització.

Buscar la pròpia història

No obstant això, el que el viatger busca a la Ruta 66 és la seva pròpia llegenda. Es diu que cada persona fa la ruta en funció del seu propi univers. Durant tota la carretera, des de Chicago a Los Angeles, es troben històries variades. Des del matrimoni que munta en el seu fera un diumenge al grup de suïssos que a poc a poc i amb un guia, fins i tot amb un cotxe de suport, completen la històrica ruta. Cremar les carreteres dels Estats Units no és patrimoni únic dels que desitgen completar la Mother Road, com la va batejar Steinbeck.

Sense més afany que la nostra pròpia aventura, arribem a Califòrnia, l'últim estat: una mena de terra promesa. Ho va ser en els durs anys 30 amb les migracions massives; en els 40 amb la pròspera indústria bèl · lica a la calor de la guerra; i en els 50 com a símbol del turisme, on sorgien els parcs naturals i el cotxe es va convertir en un símbol de llibertat. Per sumar més història i matisos a la ruta, va ser a San Francisco on Jack Kerouac i la seva generació van instal · lar el seu quarter general: la generació beat feia de la carretera i de la llibertat la seva manera de vida; de les drogues, el sexe i el jazz seves aficions. En definitiva, una existència accelerada que es plasma en una literatura amb un estil molt revolucionat, com poemes on mantenir la respiració és un constant desafiament.

Encara En el camí, bíblia vèncer, narra les aventures de Kerouac i Cassady, és un manual de llibertat per als qui decideixin capbussar-se en un viatge a través dels Estats Units. Els beat van ser el germen d'altres moviments que més tard s'alçarien en contra de l'establishment al voltant d'un element aglutinador: la guerra del Vietnam. Tot un moviment contracultural que Theodore Roszak analitzar a El naixement d'una contracultura el mateix any del festival hippy per excel · lència, Woodstock, de la pel.lícula Easy Ryder, i dos anys després de l'Estiu de l'Amor de 1967.

Perquè tot hi cap a la Ruta 66. Mites, llegendes, històries, carreteres, literatura, música, llibertat, esperança, tristesa ... És la ruta més àmplia, amb més vessants del planeta. D'aquí el seu paper en la història. En moto, en Chevrolet o Ford Mustang a l'ONU, en soledat o en grup, la ruta és molt més que una vena que creua tot un organisme en contínua ebullició: és la culminació d'un somni les fronteres s'expandeixen molt més enllà de la imaginació.

Més informació: www.alestedeleden.blogspot.com

  • Compartir

Comentaris (3)

  • Ana

    |

    Magnífica aventura molt ben explicada. Felicitats!

    Contestar

  • Gabriel Cañas

    |

    M'ha encantat la ruta. Sap si es fa amb autobús parant en diferents llocs? Estic buscant informació. Parlo d'un bus específic per a la Ruta 66. Gràcies

    Contestar

  • Diego

    |

    jo juraria que no… no tinc coneixement d'un bus específic. Com s'explica en el reportatge, hi ha trams que no hi ha ruta 66 com a tal, sinó que són autovies. Altres vegades, tot i ser ruta 66, mai et trobaràs a ningú per aquesta vella carretera.

    Contestar

Escriu un comentari