a

10 articles

En un tren que escalava dels Andes

Escalava una plana entre els 3000 i 4000 metres. Poden creure-ho? Com si el món pogués posar-se cap per avall sense que caigués res. El tren deixava anar fum i nosaltres vida. Des de la nostra finestra contemplàvem Els Andes i la seva estepa d'herbes de pluja i gents de pell adobada pel sol fred.

Ruta VAP (IX): arribem a l'illa sense temps

quan vaig imaginar tot aquest projecte no imaginar viatjar amb vuit persones de la categoria de Víctor Hugo, Amaia, Txarli, Rosa, Irene, Martín, Lli i Mónica, Vaig viatjar amb vuit bones persones que van voler compartir un somni, jo era només un més, el que escriu aquest text, i per tant sóc Javier, la novena part d'aquest grup que es va creuar Sud-àfrica, Malaui y Mozambique.

Tazara: a bord del tren del coure

Les parades del comboi es fan eternes i ens donen temps a recórrer els vagons. El següent al nostre és com un campament de refugiats, gent cuinant a terra, un parell de lones esteses sota les quals una criatura de pocs mesos dormita entre el gran rebombori de la seva mare parlant a crits i les ràdios amb música a tot drap.

Sri Lanka: dinar al tren del te

Ja he menjat fruits secs, dos cafès, rosegat una mica de pinya picant i empassat una cresta de tonyina i patata. Estic gros i feliç. Seguim guanyant alçada, i la selva es va aclarint, deixant pas als camps de te. Cascades, dones que recullen fulles, factories blanques, poblets minúsculs i temples hindús.
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0