Escalava una plana entre els 3000 i 4000 metres. Poden creure-ho? Com si el món pogués posar-se cap per avall sense que caigués res. El tren deixava anar fum i nosaltres vida. Des de la nostra finestra contemplàvem Els Andes i la seva estepa d'herbes de pluja i gents de pell adobada pel sol fred.
Tres setmanes de viatge en 4x4 cap al Sud d'Àfrica menys conegut. Parcs Nacionals, platges verges, illes paradisíaques i amb història, grans ciutats, navegar per un llac, agafar un tren africà, creuar un gran canó, bussejar ... Un viatge d'autor per viure Àfrica en tota la seva esplendor.
quan vaig imaginar tot aquest projecte no imaginar viatjar amb vuit persones de la categoria de Víctor Hugo, Amaia, Txarli, Rosa, Irene, Martín, Lli i Mónica, Vaig viatjar amb vuit bones persones que van voler compartir un somni, jo era només un més, el que escriu aquest text, i per tant sóc Javier, la novena part d'aquest grup que es va creuar Sud-àfrica, Malaui y Mozambique.
Les parades del comboi es fan eternes i ens donen temps a recórrer els vagons. El següent al nostre és com un campament de refugiats, gent cuinant a terra, un parell de lones esteses sota les quals una criatura de pocs mesos dormita entre el gran rebombori de la seva mare parlant a crits i les ràdios amb música a tot drap.
Ja he menjat fruits secs, dos cafès, rosegat una mica de pinya picant i empassat una cresta de tonyina i patata. Estic gros i feliç. Seguim guanyant alçada, i la selva es va aclarint, deixant pas als camps de te. Cascades, dones que recullen fulles, factories blanques, poblets minúsculs i temples hindús.
En els vagons de càrrega es puja la mercaderia, en els de passatgers veus gent penjant gairebé de les finestres i carreres per assegurar la venda. És Àfrica és estat pur. Veus passant nens que porten gallines vives que entren per les finestres després ràpides transaccions.
Vaig creuar la frontera entre Zimbabwe i Zàmbia caminant. El taxi em va deixar a l'altre costat del riu i des d'allí més de dos quilòmetres, després de creuar el pont que uneix els dos països, a pota i amb l'Àfrica entrant en vena.
Les ciutats tenen sempre una olor personal. Una mena de bufetada nasal que no t'oblida. Sempre que tornes al mateix lloc recordes l'olor característica que hi vas aprendre a mastegar. Ciutat del Cap no em ensumar a res.