Per a un espanyol, viatjar a Llatinoamèrica és una forma de tornar a casa, però amb una alegria renovada. M'agrada pensar que més enllà de les conquestes del passat, avui els països llatins tenen una herència tallada en pedra i una personalitat irresistible. Ells han aportat el seu color, seus tròpics i la seva manera d'entendre la vida. Les ciutats colonials ens tornen a Espanya amb una sensació de pàtria compartida. He seleccionat set llocs on al marge del llegat que els deixem, ells ens tornen una versió millorada de la nostra pròpia cultura.
1.-Morelia (Mèxic)
Fins el seu nom té aire de princesa, encara que fos un general qui legase seu cognom a la ciutat. Morelia té aqüeductes, com els que feien els romans, i esglésies amb aspecte castellà. Cal escoltar l'accent cantador dels mexicans per ubicar fora d'Espanya. Té l'encant de les pedres fortes endolcit per aquesta primavera gairebé eterna.
2.-Granada (Nicaragua)
Encapçala la llista de ciutats colonials en territori americà. Es van donar pressa per fundar aquesta ciutat. En 1524 ja estaven construint esglésies grogues perquè la màgia dels indígenes sobreviu al color pàl · lid dels nostres temples espanyols. Avui, al passejar per la seva plaça principal, un vol quedar-se a viure, a menjar fruita tropical, a admirar la fúria dels volcans que envolten Granada sense perdre del tot les arrels hispanes que la van inspirar.
3.-Guanajuato (Mèxic)
És una de les ciutats més vives d'Amèrica. Compta amb el Festival Cervantino que importa la nostra cultura des del nom, però que afegeix els concerts de ranxeres. Guanajuato es va inventar amb l'or de les seves mines que avui decora la capçalera de les esglésies. No obstant això aquí hi ha moltes més flors que a Espanya, més colors a les façanes i més tequila per alegrar les nits de Mèxic.
Cal escoltar l'accent cantador dels mexicans per ubicar fora d'Espanya. Té l'encant de les pedres fortes endolcit per aquesta primavera gairebé eterna.
La ciutat que va veure néixer a Mario Vargas Llosa està situada en un entorn estrany. Al costat dels deserts que moren al mar, als peus dels volcans. Però allà, en aquest lloc un torna a sentir a casa. Potser és per la seva Plaça d'Armes, amb els seus arcs fins, potser per la catedral i els seus monestirs i els seus calçades i els seus patis andalusos. Llavors, només llavors un prova el pisco souer, menja la cura, veu les danses i entén que no, que segueix a Perú, al costat dels deserts del sud i els volcans.
5.-L'Antiga (Guatemala)
Jo podria viure aquí per sempre amb l'ai instal · lat al tròpic i el cor de tornada a Espanya. L'Antiga té tanta personalitat com a història. El Volcà de l'Aigua va arruïnar una ciutat que va tornar a aixecar-se amb murs gruixuts i les música fina de les marimbes. Té el port dels cavallers espanyols i la sensibilitat indígena. És la comunió perfecta entre la fe importada i les tradicions de sempre.
6.-Zacatecas (Mèxic)
Vaig estar una estona buscant la catedral de Burgos a la tornada de cada carrer. Els seus edificis consevan la solemnitat dels que van voler retre homenatge als seus orígens. Vaig trobar façanes barroques i teatres imponents, però aquest lloc està envoltat de cactus i en carrerons pintades un pot parar-se a provar els tacs mexicans. La combinació és desconcertant.
7.-Cartagena d'Índies (Colòmbia)
Per Gabriel García Márquez, la ciutat més bonica del món. Aquí els preceptes arquitectònics dels colonitzadors van perdre el pols amb l'alegria local. La ciutat sencera és una paleta de colors vius i encara que les seves places tenen balcons cordovesos, els balls tradicionals acceleren el ritme d'aquest lloc. Ni les fortaleses ni els murs espanyols impedeixen que Cartagena desenvolupi la seva vocació de ciutat caribenya.
Què ens hem deixat…?
Des Ciudad Juárez una Ushuaia, les ciutats llatines adapten la cultura importada a les seves pròpies conviccions. La catedral de Ciutat de Mèxic va ser construïda sobre temples asteques, Cuzco va fer el mateix amb la cultura inca, però cap conquesta ha aconseguit anul · lar les civilitzacions que estaven aquí, des de sempre, molt abans que nosaltres.
