Després dels passos de Hemingway a l'Havana

Per: Diego Cobo (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

Cercant el sol, la pau del suau onatge, l'alè contingut de l'hivern caribeny, el Ballet, la literatura… Les raons per fer peregrinatge a Cuba són variades i abasten des del purament ociós a un viatge preferentment cultural. O ambas. I totes elles porten impresa una marca pròpia: des de les fines arenes banyades per la llum de la lluna fins als versos de Nicolás Guillén reclamen l'interès del visitant.

Dins de la segona categoria, l'activitat pot ser amplíssima. I una mínima porció d'això es correspon a l'empremta que Ernest Hemingway deixar durant les més de dues dècades que va passar a l'illa.

Hemingway va viure al hotel Els dos Mons, on, diuen, començar a escriure Per qui toquen les campanes. L'hotel,, d'un encant crepuscular, es troba al principal carrer del centre històric de L'Havana. La seva planta baixa és un gran saló de sostres alts on avui un pianista arrenca a les tecles Yellow Submarine.

Hemingway va viure a l'hotel dos Mons, on, diuen, començar a escriure Per qui toquen les campanes

Una mica més endavant, l'arxifamós bar El Floridita s'aixeca fent cantonada amb Parc Central. "El favorit de Hemingway", resa el rètol. El gens menyspreable cos de Hemingway aguantava els còctels per parells: 13 dobles segons la llegenda. Una cosa semblant passa amb La Bodeguita del Medi, el local més turístic de la ciutat la fama també es deu a les aventures de Hemingway a la capital; les seves parets estan gargots per autèntiques personalitats.

Però potser el lloc que més autènticament ha mantingut la figura de Hemingway és Finca Vigía, la casa envoltada d'una gran jardí on va passar vint anys. Situada al barri havà de Sant Franciso de Paula, aquesta casa reconvertida en museu manté la vasta llibreria de l'autor en les seves espaioses estances, així com objectes personals, roba i botes de caça, jaquetes de la seva etapa de corresponsal…

La seva antiga casa, reconvertida en museu, manté la vasta llibreria de l'autor en les seves espaioses estances, així com objectes personals

Tot està en un ordre tan perfecte que res fa sospitar que l'escriptor hagi mort fa més de 50 anys. En un dels escriptoris de la casa il · luminar la seva obra més universal, «El viejo y el mar», aquell relat fascinant d'un vell pescador que va lluitar durant hores, fins a l'extenuació, amb un enorme peix. La lluita, un pols entre dignitats ("Voldria ser el peix-va pensar-amb tot el que té davant meu voluntat i el meu intel · ligència només"), va acabar amb el vell somiant amb lleons marins en el seu cabana de Cojímar.

D'aquest poble costaner es va servir l'escriptor per articular la seva història. Allà estava atracat el seu vaixell Pilar, en què sortia a pescar. Un dels pescadors del poblat va ser qui va inspirar la novel · la. Enfront del mar, en morir Hemingway, el poble li va honrar amb un bust fonent les àncores que havien donat els pescadors.

En morir Hemingway, el poble de Cojímar li va honrar amb un bust fonent les àncores que havien donat els pescadors

 

Aquest petit recorregut val la pena si un viu, encara que sigui lleument, instal · lant en les llegendes. Imaginar en una altra època, en un altre món, resulta un exercici que encaixa bé en la imaginació. De tots aquests detalls, crec que és casa el lloc que millor recrea aquest temps: el silenci, la casa i la torre, la piscina on cobria mitja milla tots els dies, els arbres i, en general, la bona cura del lloc, contribueixen.

  • Compartir

Comentaris (2)

  • Mayte

    |

    Que bonic relat. La finca Vigía també està molt unida a una dona escriptora que va ser qui va trobar la casa, en aquell moment estava casada amb Hemingway, Martha Gellhorn. VA SER do fascinant biografia escrita per Caroline Moorhead, M'agrada Molt milles, el recomano.

    Contestar

Escriu un comentari