Cong: al Innisfree de "L'home tranquil"
Hi ha llibres que marquen el paisatge d'una regió o d'una ciutat, com succeeix amb la Manxa, per causa de Cervantes, amb la de Dublín, per causa de James Joyce. I també hi ha llocs en què ha deixat la seva empremta un film. Així succeeix, per exemple. amb un petit poble irlandès que es diu Cong, en el comtat de Maig -a l'oest del país-, on es van rodar quasi tots els exteriors d'una pel · lícula mítica: «L'home tranquil», l' John Ford.
Ford no va cridar a aquest llogaret amb el seu veritable nom, sinó que la va batejar amb una nom ideal: Innisfree. I el terme el va treure d'una poesia d'un dels cinc premis Nobel irlandesos de literatura: el poeta William Buttler Yeats. Tot té un sentit que pas a explicar.
Yeats va crear el nom a partir d'un terme gaèlic, "iniss", que es pot identificar amb alguna cosa així com «l'irlandès» i li va afegir el «free», que significa llibertat
El poema de Yeats es titula L'illa d'Innisfree, que és en realitat un petit illot deshabitat d'un llac, davant del qual el poeta agradava d'anar a seure i escriure en soledat. Yeats va crear el nom a partir d'un terme gaèlic, "iniss", que es pot identificar amb alguna cosa així com «l'irlandès» i li va afegir el «free», que significa llibertat en anglès. Amb això volia retratar l'anhel d'independència irlandesa davant Anglaterra, tan present durant segles en l'ànima dels habitants de l'illa. Inisfree per tant era un ideal més que un lloc real.
I Ford va voler veure-ho de la mateixa manera. Nascut als Estats Units de pares irlandesos, el genial director sempre va mantenir en el seu cor l'enyorança d'Irlanda. I sempre va voler retre un homenatge. «L'home tranquil» va ser com una mena de regal personal a la seva adorada Irlanda i als seus ancestres. I a fe que va aconseguir realitzar, al meu entendre, una de les millors pel · lícules de la història del cinema.
¡Mes, aquesta primera imatge de Maureen O'Hara cuidant ovelles entre els pins, amb la seva faldilla d'un vibrant vermell i una brusa de blau rabiós!
«Innisfree, per aquí», diu Barry Fitzgerald (Michaleen Flynn) una John Wayne (Siguin Thornton) a poc de començar el film, obrint així la porta a una història que és una mena de conte immortal, en què l'humor i un cert dramatisme es barregen amb una tendra crítica de la societat tradicional irlandesa, i tot això al ritme de la música inoblidable de Victor Young. ¡Mes, aquesta primera imatge de Maureen O'Hara (Mary Kate Danagher) cuidant ovelles entre els pins, amb la seva faldilla d'un vibrant vermell i una brusa de blau rabiós!…
Cong s'ha convertit en una mena de parc temàtic de la pel · lícula. Al pub del poble cada nit se sent cantar la tradicional balada «The wild colonial boy»
Jo he visitat tres vegades Cong, que s'ha convertit en una mena de parc temàtic de la pel.lícula i que cada any visiten milers de turistes atrets pel mite de la gran obra de Ford. Al pub del poble cada nit se sent cantar la tradicional balada "El nen colonial salvatge".
"Homèric!», crida Barry Fitzgerald quan l'últim cop de puny de Wayne derrota al ganàpia Víctor MacLaglen (Will Danaher) i el treu del bar de Pat Cohan trencant la porta. Mai s'haurà aplaudit tant a un cop de puny com a aquest en la història del cinema.
Comentaris (4)
Gonzalo Tritó
| #
Quines ganes de llegir el seu pròxim llibre!!!!!!!
Contestar
Maria
| #
Javier, quina meravella… Els teus últims post d'Irlanda m'han encantat. Es nota que estimes aquest país.
Contestar
Roger
| #
Hola Javier, comparteixo la teva fascinació per L'Home Tranquil, una de les pel · lícules que més m'han marcat a la vida. Vaig ser fa ja bastants anys a Cong i malgrat la inevitable emoció de veure al pub de Pat Cohan i ser al lloc on es va rodar aquesta pel · lícula em vaig quedar amb una sensació agredolça ja que poc més que el pub i el carrer principal hi ha . Malgrat això em segueix semblant un destí imprescindible per a qualsevol cinèfil amant de l'obra de John Ford.
Contestar
Oscar Durántez
| #
Hola Javier, acabo de llegir el teu llibre sobre el Riu Yukon que m'ha agradat molt com altres que he llegit teus, però, i nebot segon’ que sóc del que va ser Pare Segon Llorente, S.J., que va estar més de 40 anys a Alaska, amb els eskimales, esperava veure alguna mínima ressenya encara que fos, al teu llibre de 'El Riu de la Llum'. Jo, de nen, m'esforçava en triar als seus llibres el que hagués de viatge i aventura-descartant la part més abundant de 'apostolat’ que no era de mi interès (cada un té les seves pròpies motivacions per viatjar…)-. Segur que tens notícia i informació d'això però, sinó, podràs trobar-la aquí, una internet. Una cordial salutació, Oscar
Contestar