La pragmàtica edat de l'aviació va posar fi, poc després que conclogués la II Guerra Mundial, a la romàntica era dels transatlàntics. L'avió estalviava temps i diners i, encara que desproveïts del glamur dels grans vapors d'entreguerres -i fins i tot d'aquell aire de tràgica aventura que els va concedir el dissortat "Titànic"-, els vols transoceànic es feien també menys fatigosos.
Que anem fer-li!, però ja mai no es tornarà a navegar entre Europa i Amèrica com en aquells sumptuosos vaixells de la «Cunard» o de la «White Star Line». La navegació, entesa com trasllat de passatgers entre dos grans continents germans i no com a transport de mercaderies, es va esfumar per sempre.
Perquè els creuers, tan a la moda en els nostres dies, són cosa molt diferent. Per una raó fonamental: no estan fets per portar passatgers d'un punt a un altre de les riberes dels oceans, sinó que són un fi en si mateixos. Els creuers s'ofereixen com una mena de plaer glamurós al turisme dels nostres dies. És cert que proposen destinacions, però són destinacions d'anada i tornada. Un no va a una part concreta, sinó que torna al mateix lloc. I com ja sabem que el sentit íntim del viatge és anar, no arribar, el creuer en certa manera ens nega l'esperit de l'aventura, l'esperit de l'imprevisible, que és la més profunda essència del viatge. Jo he viatjat dues vegades en creuers-per raons que no vénen al cas- i les dues m'he promès no tornar. No sé si jo picaré en una tercera ocasió.
Hi ha milers de vaixells de càrrega solcant els mars del món cada dia i el nombre de places i de destinacions resulta aclaparador
Ja dic que no podem recuperar el plaer de la navegació en els antics transatlàntics. Però existeix avui una manera de creuar els oceans que s'assembla en certa forma al d'abans. Em refereixo als mercants. Des de fa uns anys, els armadors-així es diuen els amos dels vaixells- s'han adonat que hi ha un tipus de viatger a qui no els agrada l'avió i que tampoc estima en excés els creuers. I han decidit oferir a les agències les cabines destinats al propi armador i als familiars dels oficials, cabines que, en general, tot just s'usen i en gairebé tots els viatges van buides. Hi ha milers de vaixells de càrrega solcant els mars del món cada dia i el nombre de places i de destinacions resulta aclaparador. L'única norma que han d'observar aquests vaixells és que el nombre de passatgers a bord-els tripulants no compten, és clar- no excedeixi la xifra de dotze, ja que, segons les lleis marítimes, de ser major la seva quantitat el vaixell seria considerat creuer i perdria la llicència per transportar mercaderies.
Les cabines d'aquests vaixells són confortables, els hi ha dobles i senzills i gairebé sempre porten wc. i dutxa, armaris, aire condicionat o calefacció i un ull de bou que dóna a l'oceà. El seu preu depèn una mica dels serveis que ofereixen, ja que n'hi ha, fins i tot, amb piscina climatitzada, gimnàs i un bar elegant. Normalment, el preu és el d'un hotel mitjà alt-uns cent dòlars americans la nit-, que inclou tots els àpats. Això sí: s'ha de complir l'horari estricte de la tripulació. L'alcohol es paga a part, però a preus de tax-free.
Jo vaig fer un viatge en un d'aquests vaixells entre Mont-real i Liverpool fa uns pocs anys. Va ser una aventura esplèndida a bord d'un vaixell de càrrega de pavelló alemany
Ja hi ha agències especialitzades en aquest tipus de viatge. I fins i tot, una guia en espanyol. Avui, un es pot organitzar la volta al món canviant de vaixells de càrrega, recorrent els mars i oceans del planeta durant uns quants mesos.
Jo vaig fer un viatge en un d'aquests vaixells entre Mont-real i Liverpool fa uns pocs anys, sortint de la imponent bocana del riu Sant Llorenç i navegant al costat de les costes de Terranova i el Llaurador, sobre les aigües dels Capitans Intrèpids de Kipling i del malhadat «Titanic». Va ser una aventura esplèndida a bord d'un vaixell de càrrega de pavelló alemany, amb oficials germans i tripulació filipina. Vaig veure balenes i icebergs des del pont de comandament i nits esplèndides de lluna plena al mig del Atlàntic solitari. I vaig entrar a Liverpool xiulant «Yellow Submarine», com és preceptiu. Natulamente, tot això ho he explicat en un llibre.
