El Crit d'un gachupín a Puebla

Per: Ricardo Coarasa (fotos Reo)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

Per a un espanyol resulta complicat sentir-se estranger a Mèxic. Són massa llaços els que ens uneixen. Però si hi ha un lloc on és impossible intuir foraster és Pobla, segurament la més espanyola de les ciutats mexicanes. Llevat que sigui 15 de setembre. Aquest nit, tot Mèxic esclata en una explosió de patriotisme per celebrar la independència de Espanya i el "morin els gachupines!" (com es coneix als espanyols per aquestes terres) ressona en totes les ciutats del país. Em disposava a dormir a Puebla en les hores de més exaltació mexicana de l'any i, és clar, volia viure en el sòcol aquestes celebracions. En un país desbordant de surrealisme, pensament, A qui va a cridar l'atenció que un espanyol celebri la independència d'una antiga colònia?

Tot estava preparat. La tricolor onejava en qualsevol racó de la ciutat, on es respirava l'olor dels dies grans. "Setembre, mes per recordar als herois que ens van donar pàtria i llibertat! Visca Mèxic!", trona la ràdio. El PRI felicita les festes pàtries, sense cap rubor, amb un cartell amb les fotos de Benito Juárez, l'heroi nacional per antonomàsia i primer indígena a aconseguir la presidència de Mèxic.

En un país desbordant de surrealisme, pensament, A qui va a cridar l'atenció que un espanyol celebri la independència d'una antiga colònia?

El sòcol està ple de tianguis (del náhuatl "tianquiztli", mercat), les paradetes tradicionals que venen els platerets típics de la cuina mexicana. L'olor a truites de blat de moro ho impregna tot. El menjar entra pels ulls. Unes quesadillas per aquí, una mola poblano de Alla, xalupes, bunyols, xurros, fesols, antojitos diversos… Sona una corregut pels altaveus mentre a uns passos uns mariachis afinen els seus instruments. La nit promet però abans convé confirmar la reserva a la Posada San Pedro. Inexplicablement, no hi ha cap habitació al nostre nom i ens portem, pels pèls, l'última encara lliure.

Fra Toribio de Benavente, conegut com Motolinia, fundar Pobla dels Àngels 1 16 d'abril de 1530 i ho va fer amb l'objectiu d'aixecar "un poble d'espanyols" on "es donés a llaurar els camps ia conrear la terra a la manera i manera d'Espanya" per mantenir ocupats "molts cristians que al present caminaven ociosos i vagabunds". D'aquesta manera, afegia el franciscà (un dels primers evangelitzadors de Mèxic), "Els indis prendrien exemple i aprendrien a llaurar i cultivar a la manera d'Espanya".

Fra Toribio de Benavente va fundar Pobla dels Àngels 1 16 d'abril de 1530 i ho va fer amb l'objectiu d'aixecar "un poble d'espanyols"

Entretenim la tarda visitant la capella del Roser, laminada en or, de la catedral poblana. Però prefereixo el tumult bulliciós del tiangui i aviat estem de nou vagarejant pel sòcol. Abans que comenci la festa, ens acostem a l'estació d'autobusos per reservar dos bitllets per demà a Ciutat de Mèxic. Compro dues de primera classe, sobretot per evitar el rosari d'interminables parades que poden convertir el trajecte en una lletania.

La Honda de Santa Clara és un temple gastronòmic de Pobla, alguna cosa així com l'última estació del bon menjador que passa per la ciutat. Però aquesta nit és impossible aconseguir una taula, ja que totes estan reservades per poblans que volen celebrés en gran el Crit. Tornem sobre els nostres passos i, molt a prop del sòcol, ens asseiem al SOPAR 01:00 Cafetín taules buides. El mole es deixa menjar i un bon tequila "Tres magueys" a pal sec ajuda a pair-ho amb rapidesa.

Costa avançar entre la gentada. Tot està preparat perquè, des del balcó del palau de Govern, es cridi als quatre vents la consigna d'Hidalgo, el capellà de Dolores

El temps es tira a sobre. El sòcol és ja un pur gresca pintat de vermell, verd i blanc. Els colors de la tricolor estan per tot arreu: en les banderes, en els rostres de la gent, a les samarretes… "Morin els gachupines!". "Visca Mèxic!". Costa avançar entre la gentada. Tot està preparat perquè, des del balcó del palau de Govern, es cridi als quatre vents la consigna de Hidalgo, el capellà de Dolors que, una 15 de setembre com avui, però de 1810, va encendre la metxa de la independència de Nova Espanya.

En l'últim moment, recordo que he deixat la càmera de fotos a l'hotel. Queden tot just deu minuts per al Crit, però les ganes de fotografiar la festa poden més i ens dirigim precipitadament a l'habitació pels carrers deserts que envolten l'sòcol, on sembla que s'ha concentrat, per uns minuts, Pobla sencera.

"Visca Hidalgo! Visca Morelos! Visquin els herois de la independència! Visca Mèxic!". El Crit ens sorprèn a una quadra del sòcol

Recuperada ia la càmera, correm nerviosos de nou cap a la plaça. En aquests mateixos moments, el president de la República fa sonar en un altre sòcol, el del DF, la mateixa campana amb què el capellà Hidalgo va arengar els mexicans. Aquest crit per la independència es reprodueix, gairebé a l'uníson, en tot Mèxic, Pobla inclosa. "Visca Hidalgo! Visca Morelos! Visquin els herois de la independència! Visca Mèxic!".

El Crit ens sorprèn a una quadra del sòcol, on es dóna ja pas a la festa. Ens barregem amb la rebombori tricolor, intentant contagiar de la seva alegria. Ens ofereixen un glop de tequila per tot arreu. "A baix els gachupines!".

La nit més mexicana de l'any la passaré dormint i demà no hi haurà ni tan sols una ressaca en què refugiar com atenuant de la fugida

Ready M'Assec Com un impostor, un infiltrat temorós de ser descobert. La massa enardida es prodiga en consignes patriòtiques. Un castell de focs artificials il · lumina la nit de Pobla. No és el Crit que vaig imaginar. Gairebé mai les coses surten com les somiem, i potser sigui millor així; el contrari seria massa avorrit.

A poc a poc aconseguim zafarnos de la multitud i abandonem la cridòria del sòcol. Estic decebut. La nit més mexicana de l'any la passaré dormint i demà no hi haurà ni tan sols una ressaca en què refugiar com atenuant de la fugida. "Morin els gachupines!".

  • Compartir

Comentaris (2)

  • Mayte

    |

    Super entretingut l'article Ricardo!!!! Mèxic, un gran país que algun dia m'agradaria conèixer, Gràcies!

    Contestar

  • Ricardo Coarasa

    |

    Gràcies a tu Mayte. Sens dubte que Mexico mereix una visita. És un país descomunal.

    Contestar

Escriu un comentari

Últims tweets

No tweets trobat.