Sembla increïble que fa més de 400 anys (426, per ser exacte), en el confí sud del continent americà s'hagi instal · lat una colònia espanyola. Setmanes o mesos de perillosa navegació la separaven de qualsevol altra població d'on pogués proveir-. Pensat així no resulta estrany que el lloc s'hagi convertit en Port Fam, ni més ni menys que perquè els seus colons van morir d'això ... de fam.
Queda molt poc d'aquesta colònia, les ruïnes d'una capella, terra amb ondulacions poc naturals potser producte del treball dels arqueòlegs i un simple monument amb la llegenda "Aquí va estar Espanya" restaurat recentment. Recordo bé la primera vegada que vaig visitar el lloc, guiava un grup d'entusiastes turistes, seguint els passos de Charles Darwin el vaixell, el mític Beagle, ancorar allà a 1834 per visitar la tomba d'un capità anglès que s'havia suïcidat pres d'una profunda depressió.
Partim de la patagònica ciutat xilena de Punta Arenas, la qual encara avui sembla allunyada de tot, i durant dues hores voregem el majestuós Estret de Magallanes. L'or d'Amèrica i aquest pas interoceànic gairebé obligat eren la clau de l'assentament. Espanya no navegava per allà, preferia proveir l'or peruà creuant a llom de mula per l'istme d'Amèrica central. No obstant això els que sí utilitzaven l'Estret eren els corsaris anglesos que per allí creuaven al Pacífic per atacar i saquejar les riques colònies espanyoles. L'objectiu de la fundació d'aquesta colònia era custodiar i impedir el pas dels anglesos per l'Estret de Magallanes. I per ordre Reial i es va fer, però…
Thomas Cavendish, un d'aquests anglesos dels que calia defensar, va navegar fins a la colònia sense trobar resistència. Va desembarcar i va trobar que ... els habitants estaven tots morts! No va dubtar a batejar el paratge com Port Fam i fins al dia d'avui se'l coneix amb aquest nom.
Abans de marxar els núvols de l'horitzó es van obrir i vam poder veure als lluny al Monte Sarmiento que, com seguint ordres del mateix Pedro Sarmiento de Gamboa, continua custodiant l'Estret de Magallanes.
Juntament amb els meus companys de viatge ens sentim esglaiats pel vent, la naturalesa salvatge i el record d'aquesta tràgica història. Havíem portat una ampolla i uns gots, per recordar a aquests colons audaços que mai van tenir la menor possibilitat de sobreviure, i per recordar la increïble història d'una Espanya que, més de cinc-cents anys enrere, descobrir, explorar i poblar un continent, "El meu" continent. "Aquí va estar Espanya" vam llegir, i brindem "Salut Espanya!".
Vaig triar Port Fam per inaugurar el meu blog patagònic com un homenatge a la història que, espanyols i llatinoamericans, tenim en comú (de vegades renegada per alguns). Però també ho vaig triar perquè el fracàs d'aquesta colònia ens parla de la salvatge Patagònia. Per sort avui aquesta regió està molt més a l'abast del turisme que en l'època de Sarmiento de Gamboa, el fundador de la Ciutat del Rei Don Felipe, veritable nom de Port Fam.
Abans de marxar els núvols de l'horitzó es van obrir i vam poder veure als lluny al Monte Sarmiento que, com seguint ordres del mateix Pedro Sarmiento de Gamboa, continua custodiant l'Estret de Magallanes.
Deixo Port Fam enrere per explicar als meus lectors que aquest bloc serà setmanal però amb una particularitat. En forma alternada una setmana es pujarà una foto perquè tots vostès intentin endevinar d'on és i què té d'interessant el lloc fent comentaris (que permet aquest lloc web). A la setmana següent apareixerà l'article revelant el lloc i la història per darrere de la imatge. I així successivament: una setmana una foto i la següent, l'article. Així és aquest particular Bloc de la Patagònia. ¡Els convido a participar!
¡Salut Espanya!
Contacto@GerardoBartolome.com
Gerardo Bartolomé és viatger i escriptor. Per conèixer més d'ell i el seu treball accedeix al www.gerardobartolome.com
