Port Fam: aquí va estar Espanya

Per: Gerardo Bartolomé (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

Sembla increïble que fa més de 400 anys (426, per ser exacte), en el confí sud del continent americà s'hagi instal · lat una colònia espanyola. Setmanes o mesos de perillosa navegació la separaven de qualsevol altra població d'on pogués proveir-. Pensat així no resulta estrany que el lloc s'hagi convertit en Port Fam, ni més ni menys que perquè els seus colons van morir d'això ... de fam.

Queda molt poc d'aquesta colònia, les ruïnes d'una capella, terra amb ondulacions poc naturals potser producte del treball dels arqueòlegs i un simple monument amb la llegenda "Aquí va estar Espanya" restaurat recentment. Recordo bé la primera vegada que vaig visitar el lloc, guiava un grup d'entusiastes turistes, seguint els passos de Charles Darwin el vaixell, el mític Beagle, ancorar allà a 1834 per visitar la tomba d'un capità anglès que s'havia suïcidat pres d'una profunda depressió.
Partim de la patagònica ciutat xilena de Punta Arenas, la qual encara avui sembla allunyada de tot, i durant dues hores voregem el majestuós Estret de Magallanes. L'or d'Amèrica i aquest pas interoceànic gairebé obligat eren la clau de l'assentament. Espanya no navegava per allà, preferia proveir l'or peruà creuant a llom de mula per l'istme d'Amèrica central. No obstant això els que sí utilitzaven l'Estret eren els corsaris anglesos que per allí creuaven al Pacífic per atacar i saquejar les riques colònies espanyoles. L'objectiu de la fundació d'aquesta colònia era custodiar i impedir el pas dels anglesos per l'Estret de Magallanes. I per ordre Reial i es va fer, però…
Thomas Cavendish, un d'aquests anglesos dels que calia defensar, va navegar fins a la colònia sense trobar resistència. Va desembarcar i va trobar que ... els habitants estaven tots morts! No va dubtar a batejar el paratge com Port Fam i fins al dia d'avui se'l coneix amb aquest nom.

Abans de marxar els núvols de l'horitzó es van obrir i vam poder veure als lluny al Monte Sarmiento que, com seguint ordres del mateix Pedro Sarmiento de Gamboa, continua custodiant l'Estret de Magallanes.

Juntament amb els meus companys de viatge ens sentim esglaiats pel vent, la naturalesa salvatge i el record d'aquesta tràgica història. Havíem portat una ampolla i uns gots, per recordar a aquests colons audaços que mai van tenir la menor possibilitat de sobreviure, i per recordar la increïble història d'una Espanya que, més de cinc-cents anys enrere, descobrir, explorar i poblar un continent, "El meu" continent. "Aquí va estar Espanya" vam llegir, i brindem "Salut Espanya!".
Vaig triar Port Fam per inaugurar el meu blog patagònic com un homenatge a la història que, espanyols i llatinoamericans, tenim en comú (de vegades renegada per alguns). Però també ho vaig triar perquè el fracàs d'aquesta colònia ens parla de la salvatge Patagònia. Per sort avui aquesta regió està molt més a l'abast del turisme que en l'època de Sarmiento de Gamboa, el fundador de la Ciutat del Rei Don Felipe, veritable nom de Port Fam.
Abans de marxar els núvols de l'horitzó es van obrir i vam poder veure als lluny al Monte Sarmiento que, com seguint ordres del mateix Pedro Sarmiento de Gamboa, continua custodiant l'Estret de Magallanes.
Deixo Port Fam enrere per explicar als meus lectors que aquest bloc serà setmanal però amb una particularitat. En forma alternada una setmana es pujarà una foto perquè tots vostès intentin endevinar d'on és i què té d'interessant el lloc fent comentaris (que permet aquest lloc web). A la setmana següent apareixerà l'article revelant el lloc i la història per darrere de la imatge. I així successivament: una setmana una foto i la següent, l'article. Així és aquest particular Bloc de la Patagònia. ¡Els convido a participar!
¡Salut Espanya!

Contacto@GerardoBartolome.com
Gerardo Bartolomé és viatger i escriptor. Per conèixer més d'ell i el seu treball accedeix al www.gerardobartolome.com

Les investigacions realitzades:

  • Compartir

Comentaris (23)

  • Palau

    |

    Que història tan xula i sorprenent

    Contestar

  • Fransisco

    |

    La veritat que si que història impressionant, flipe en colors, molt bo

    Contestar

  • Únic

    |

    Interessantíssim. El rar, coneixent l'oblit a què Espanya condemna els seus, és que hi hagi una placa en un lloc tan remot. De qui va partir la iniciativa? Felicitats pel blog. Seguiu així.

    Contestar

  • Gerardo Bartolomé

    |

    Únic:
    Gràcies pel teu comentari.
    El monument i la placa van ser restaurats a principis de 2010 perquè per allà passaria a les regates dels vaixell escola d'Iberoamèrica.
    Abans d'això ni tan sols havia placa.
    Salutacions a tots!

    Contestar

  • Però

    |

    Conec aquest lloc , és bonic!! . Estando ahi y Luego de conocer la historia trataba de imaginar a estas personas en esa época en ese lugar tan lejos de todo , terrible aventura que tuvo un final lamentable.
    No pude ver el Sarmiento era un día gris. Aquest és el pic més alt de l'illa de terra del foc i aquesta del costat xilè.
    Molt interessant tot salutacions

    Contestar

  • Gerardo Bartolomé

    |

    Però:
    M'alegro que t'interessi. Estrictament el pic més alt de Terra del Foc és el fantasmagòric Muntanya Darwin, encara més difícil de veure que el Sarmiento.
    Aquest Muntanya té no una sinó DOS històries fascinants per explicar però… ho deixem per a un altre bloc, No?
    Salutacions des de Sudamèrica!

    Contestar

  • sergio

    |

    Hola Gerardo: Visc a Río Gallegos i freqüentment viatjo a Punta Arena i visito aquests llocs Històrics. Realment l'assentament hi efectuat és admirable, considerant el lloc i l'època. Però el que més em commou, són els viatges que van realitzar centenars de persones, mal calçats i semi nues entre ciutat del rei Felip i ciutat del Nom de Jesús, en ple hivern. Cada vegada que va vorejar i contemplo des de la ruta de la costa de l'Estret, la imatge que es reprodueix en la meva ment és la d'un grup d'homes, dones i nens marxant cap a la seva mort. Atte. Sergio

    Contestar

  • Ale la Patagònia

    |

    Boníssim Gerardo!!!!
    Conec el lloc i em va encantar quan el vaig visitar. Llegir part d'aquella història et fa imaginar com seria caminar per aquells llocs tan remots i inhòspits…. que meravella!!!!!
    Salutacions.

    Contestar

  • Paula

    |

    Gerardo, felicitar TEU bloc són tan interessants com els teus llibres!!!
    Salutacions

    Contestar

  • Maria Alejandra

    |

    Hola Gerardo: que interessant el que comptes i la form

    Contestar

  • Maria Alejandra

    |

    Hola Gerardo,que interessant la història que comptes i la forma de relatar també! m'imagino el silenci desolador…i el trist destí de tota aquesta gent… Una consulta: vaig voler situar el lloc en un mapa de l'estret de Magallanes però no el vaig trobar. Apareix en els mapes? Ho he de buscar amb quin nom? Gràcies i a l'espera de la pròxima història.
    Salutacions des de Barcelona

    Contestar

  • Gerardo Bartolomé

    |

    Maria Alejandra:
    Port Fam com a tal no apareix en la majoria dels mapes. Podràs trobar-lo en Google Earth com “Port de la Fam”.
    El lloc més proper que apareix en gairebé tots els mapes és Fort Bulnes, a tan sols 5 km Nord.
    De qualsevol manera estem parlant d'uns 60 km al sud de Punta Arenas. Gairebé una hora d'auto ja que més de la meitat del camí està asfaltat.
    Gràcies i salutacions

    Contestar

  • Álvaro De la Maza

    |

    Que història tan bonica, no la coneixia. És car fer aquest viatge des de Buenos Aires?

    Contestar

  • Gerardo Bartolomé

    |

    Alvaro:
    No és tant el car sinó el contrari a mà. Des de Buenos Aires es pot anar amb avió Bue – Santiago – Pta Arenas o PMH – Ro gallecs i allà micro a Punta Arenas.
    Ja a Punta Arenas el que cal fer és llogar acte ja que no hi han tours a Port Fam. Sí que n'hi ha a Fort Bulnes però està a 5 quilòmetres.
    Salutacions

    Contestar

  • Graciela

    |

    que història tan increïble la veritat no la coneixia gràcies Gerardo per explicar.

    Contestar

  • pedro Barbieri

    |

    Molt bon relat. Estava estudiant per escriure sobre la ciutat del nom de jesus i em vaig trobar amb això. Bella idea d'aquest lloc. Aqui comparteixo les meves cròniques de viatge des de la Quiaca a Ushuaia amb bicicleta
    salutacions

    http://argentinaalolargo.telam.com.ar/

    Contestar

  • ricardo

    |

    Gràcies Pedro. Ens alegrem que t'agradi la web. El teu bloc viatger és molt interessant també. Enhorabona.

    Contestar

  • Mariano Alberto Russo

    |

    Estimado Gerardo Bartolomé, soy de Bs As, en Noviembre del 2016 pudimos conocer con mi Sra todo el Norte de la Argentina hasta la Quiaca, nos encantó su gente sus costumbres y sus paisajes, años atrás pudimos conocer Bariloche hasta el Calafate y El Chalten todos estos lugares del Sur me llamaron poderosamente la atención y en febrero del 2017 conocimos Ushuaia hermoso lugar y su gente, con una historia fascinante desde el Beagle hasta la vida, costumbres e historias de nuestros Indios Fueguinos. debo felicitarlo por sus dos libros ( La traición de Darwin y El Limite de las Mentiras) libros que a uno, le abre la cabeza e invita a investigar a través de otras historias quien fue nuestro gran Perito Francisco Pascasio Moreno y el polémico Charles Darwin, donde con su teoría de la evolución del hombre, generó en muchísima gente la comodidad de creer en algo sin haber leído a otros investigadores. Gerardo, usted a sabido reflejar y relatar de una manera extraordinaria historias tan intensas que el mundo debe conocer. Gracias y que Dios lo Bendiga.

    Contestar

  • joaquin

    |

    Quizas es cosa de los marinos españoles, desde entonces hasta hoy.
    cuenta cómo lo viste.
    Salutacions

    Contestar

  • joaquin

    |

    Ese comentario iba para Sole, y para agradcer a Gerardo.
    Salutacions.

    Contestar

  • Gerardo Bartolome

    |

    Marià: Con cierto retraso agradezco sus palabras.
    Salutacions!

    Contestar

Escriu un comentari

Últims tweets