Sí, sí, ja sé que aquest bloc es titula ¨ Al sol de Miami ¨ i en conseqüència només hauria de parlar del que passa a Miami. Però és que un de tant en tant viatja i com em vaig anar a passar uns dies a República Dominicana doncs volia parlar d'alguna cosa que no tota la gent coneix. Em refereixo al Rock Dominicà.
Jo vaig viure a Dominicana dos anys, em vaig enamorar del país, de la seva gent i de la meva dona, que també és dominicana. Així que podem dir que quan vaig allà no sóc turista, sino local. Vaig als llocs on van els dominicans, intent fugir dels hotels del tot inclòs i encara m'encanten el merengue i la bachata també m'agrada escoltar altres coses.
A més vaig tenir la sort que els meus dos millors amics, Marí Penya i Màxim Família que, per cert, són dels millors músics de rock del país, em introduïssin en un circuit on la passió, les ganes i la il · lusió per tocar alguna cosa diferent superen la falta de mitjans i oportunitats per triomfar més enllà d'uns pocs bars que creuen en ells encara que sigui perdent diners.
I és que, llevat de comptades excepcions o esdeveniments molt puntuals, és difícil reunir a més de 150 persones en un concert de rock.
El pare del Rock Dominicà, recentment mort després de viure la vida tal i com va voler viure, és Luis "el Terror" Díaz. És probable que en el somni del no-res, però ell va ser l'autor d'alguns d'allò més grans temes del país "Ai Ombe", "Marola" i "Ballant al Carrer"(la tornada aquest de Shakira). Marc Anthony, Sergio Vargas i Fernando Villalona han interpretat temes seus. També va col · laborar en la Banda Sonora de Blue in the Face i jo, a més de compartir més d'una cervesa amb ell, vaig tenir la sort de veure'l tocar rock del bo en directe amb la seva banda "La Victòria",¨ capitanejada per Marí Penya a la guitarra.
Era un rock aguardentoso, trencat, de lletres carrer i vivències del carrer. "De bufeo a bufeo" és un himne a la música alternativa dominicana.
Amb ell i després d'ell van aparèixer grans bandes. Toc Profund amb Tony Almont i Leo Susana són les més destacades. Avui Leo Susana viu a Saragossa i ha recorregut uns quants clubs per la geografia espanyola. L'última vegada que el vaig veure, a banda de amb la seva banda, caminava tocant amb els Puturrú de Fua.
I després d'ells, doncs per a tots els gustos. En aquests dies que vaig estar allà vaig poder gaudir de Senyor Reis, pur ska amb gust dominicà que si tenen sort aniran a tocar a Madrid; de Masrhon, un grup que barreja l'electrònica amb nous ritmes i que acaba de signar amb una disquera japonesa; Necro, pesat pesat; Cerobit, melòdiques cançons de pop ; Pau Cavallo ... i menció a part mereix Marel Alemany, un cantautor increïble que a mi em recorda, personalment, a Ismael Serrano. Molt bona veu, lletres cuidades i un so molt treballat. Carn i el Club dels Cors Trencats estan a youtube.
Tampoc vull oblidar-me dels llocs que donen suport a aquests artistes. Són locals boníssims per anar a prendre unes birres, picar alguna cosa i, més, no ajuntar-te amb tot el turisteo .
Cinema Cafè, a la Plaça de la Cultura, és un lloc amb pati exterior increïble. Està al costat de la Cinemateca. Després de veure una pel · li europea gairebé gratis pots prendre't unes torrades. També estan Cinamon a la Churchill (molt bona cuina), on els dimarts una banda toca versions amb gran qualitat; la Fonda de Les Quintana, a la zona colonial, on a més de tapes durant el dia, de nit els caps de setmana es posa divertit, i Cafè Teatre, també a la zona colonial, on un autèntic mecenes de l'art i la cultura anomenat Freddy Ginebra aposta per les exposicions, l'art, els cantautors i tot el que tingui a veure amb cultura. Casa Teatre també té un pati on és una delícia estar.
En fi, crec que em vaig allargar aquesta vegada una mica massa. Però és que tanta jodedera, tanta tocadera i tanta bebedera, com diuen allà, crec que s'ho mereixien. Fins la setmana que ve amics!
