Salamanca: el trampolí de Cristòfor Colom
[pestanya:el viatge]
Un dominic disposat a somiar. Un marí amb una aventura temerària sota el braç. Un frare que vol creure. Un estranger cansat que ningú li crea. Fra Diego de Deza. Cristòfor Colom. Estem a Salamanca, en l'any de gràcia de 1486. Ja fa uns quants mesos que el futur almirall ha arribat a Espanya, capcot i abatut després de veure com el rei Joan II de Portugal rebutjava la seva formidable pla: ni més ni menys que endinsar-se al mar oceà cap a Ponent fins a trobar les Índies Orientals, obrint la ruta de les espècies que anhelava l'Europa del Renaixement.
Un cop a Castella, el moment tampoc sembla propici per l'anònim Colom, lliurats com estan en cos i ànima els Reis Catòlics a les guerres de reconquesta. Set anys hauran de passar, set anys de desesperances i revessos, fins que els sobirans uneixin les seves destinacions al de Colom i la porta a un Nou Món que ni tan sols presagien s'obri per fi. En aquest temps, pocs creuen en el boig projecte del marí genovés, que està a punt, cansat de buscar en va el favor dels reis a la seva empresa, de posar rumb a França o Anglaterra per buscar allà l'anhelat reconeixement. La història, en aquest cas, s'hagués escrit amb línies diferents. Colom mai s'oblidarà dels seus valedors i quan deixi constància que en aquests anys tothom "tenia a burla" la seva aventura, no s'oblidarà d'afegir: "Excepte dos frares que sempre van ser constants". Diego de Deza va ser, segur, un d'ells.
El convent de Sant Esteve
Estem a Salamanca, dèiem, i més concretament en el convent de Sant Esteve. Entre els seus murs, Colom va buscar aixopluc en aquest hivern de dubtes de 1486. I el que és més important, una mica de comprensió per sortir de la cruïlla en què es trobava. Va trobar dues coses amb escreix, fins al punt que el suport del frare va ser decisiu perquè el futur descobridor d'Amèrica aconseguís el suport dels Reis Catòlics.
En una ciutat tan monumental com la capital salmantina, més d'un turista pot passar per alt la visita a Sant Esteve. I no ho hauria de fer si vol escoltar els passos de Colom al vell claustre o els ecos dels seus encesos arguments per convèncer els astròlegs i matemàtics que havien granjearle la simpatia real. O, no cal ni recordar-, mil i un motius per visitar Salamanca, però fidel a l'esperit de Viatges al Passat, el viatger vol animar el lector a buscar a la ciutat castellana els ecos d'aquest Colom fracassat que renaixerà, anys després, com el flamant descobridor d'Amèrica.
Entre els seus murs, Colom va buscar aixopluc en aquest hivern de dubtes de 1486. I el que és més important, una mica de comprensió per sortir de la cruïlla en què es trobava.
El convent es troba a la plaça del Concili de Trento, a pocs minuts caminant, carrer dels Palominos baix, de la cèlebre Casa de les Petxines, en ple centre històric de Salamanca. La façana plateresca de l'església, emmarcada en un gran arc triomfal i flanquejada pel pòrtic del convent contigu, no passa desapercebuda. Abans de posar un peu al claustre dels Reis, cal pagar l'entrada i aprofitar per examinar l'oferta bibliogràfica dels frares, exposada en unes vitrines que condensen segles d'història dominica al llarg i ample del món. Quan després de deixar enrere la sala capitular, el viatger puja per l'escala que mor al pis superior del claustre, costejada per Fra Diumenge de Soto, confessor de Carles V, pot imaginar-se un vacil · lant Colom anant a la trobada de la junta d'experts mentre donava voltes per enèsima vegada als arguments favorables a la seva arriscada empresa.
Estança i menjar
El pas de Colom per Salamanca, no podem obviar, és controvertit, encara que està molt lluny de circumscriure al territori de la llegenda. Antoni de Remesal al · ludeix a aquesta visita en la seva obra "Història General de les Índies Occidentals i particular de la Governació de Chiapa i Guatemala", publicada en 1619, en la qual refereix que Colom, en el seu afany per persuadir els Reis Catòlics, "Va venir a Salamanca a comunicar les seves raons amb els mestres de Astrologia i Cosmografia". I ja deixa clar que només en els frares de Sant Esteve "va trobar atenció i acollida". Al convent "proposava Colom seves conclusions i les defensava", però entre tots els religiosos "va prendre més al seu càrrec el acreditar-i afavorir amb els Reis Catòlics el mestre Fra Diego de Deza", en aquell temps catedràtic de Teologia i encarregat de l'educació del Príncep Juan, fill dels sobirans. A més a, el convent li donava "estança i menjar", cosa que per a un marí que aleshores sobrevivia amb una mà davant i una altra darrere no era un detall menor. La ressenya d'Remesal inclou una frase molt reveladora i és la que assevera que Deza, "Per les diligències que va fer amb els Reis perquè creguessin i van ajudar a Colom en el que demanava", una vegada que l'almirall va concloure amb èxit la seva singladura, "S'atribuïa a si com a instrument el descobriment de les Índies". El dominic, per tant, no renunciava a la seva porció de glòria en la troballa del Nou Món. ¿I potser no tenia dret a reclamar a la vista de la desinteressada ajuda prestada al navegant?
"Ja estava jo de camí per fora"
El mateix Colom, sense recollir explícitament el seu periple salmantí, parla de Deza al seu fill Diego en diverses cartes escrites a principis del segle XVI, quan ja era almirall del Mar Oceà. En una d'elles, l' 1504, reconeix que "sempre des que jo vaig venir a Castella m'ha afavorit i desitjat meva honra". En una altra missiva d'aquest mateix any és encara més franc i assenyala al ja bisbe de Palència com a "causa que els seus Alteses oviesen les Índies i que jo quedés a Castella que ja estava jo de camí per fora". Per això és important del convent de Sant Esteve a l'epopeia colòmbia. Colón va trobar qui li escoltés i intercedís davant seu en la Cort (no cal oblidar que en aquests mesos els Reis Catòlics estan també a Salamanca). I tot en un moment crucial: quan l'ambiciós marí està a l'espera de comparèixer davant la Junta d'Experts, presidida per Fra Hernando de Talavera, que hauria de valorar la viabilitat del seu projecte.
Després de deixar enrere l'escala de Soto i la sagristia, un corredor comunica el convent amb l'església. Una mica abans de donar-se de cara amb l'imponent retaule de Churriguera, en una petita estada que sembla de pas un mausoleu de marbre deté en sec al visitant. Obra de l'escultor Juan de Ávalos, és seu lloc de descans final de Fernando Álvarez de Toledo, el tercer Duc d'Alba, "Pacificador" i governador dels Països Baixos per obra i gràcia de Felip II, segurament el militar espanyol més vilipendiat fora de les nostres fronteres, no en va es va guanyar l'apel · latiu de "el carnisser de Flandes". Però aquesta, segurament, és una altra història.
[pestanya:el camí]
Des de Madrid, per l'autovia A-50, el trajecte dura al voltant de dues hores. Des de l'estació de Méndez Álvaro parteixen autobusos a la capital salmantina amb molta freqüència. Anar en tren des de l'estació de Chamartín és també una bona opció (www.renfe.es).
[pestanya:una becaina]
Un recomanació: l' AC Palau de Sant Esteve, al centre històric de la ciutat (Arroyo de Santo Domingo, 3), un antic convent rehabilitat amb vistes a l'església de Sant Esteve. El preu (l'habitació ronda els 100 euros per nit) val la pena per la tranquilitat que es respira i per la seva excel · lent emplaçament.
[pestanya:a taula parada]
Salamanca té una nutridísima oferta gastronòmica, però el viatger, més procliu a acostar-se a la barra que a taula i cullera, aconsella perdre pels carrers de la ciutat per assaborir la cultura de la tapa. La Zona Van Dyck, encara que allunyada del centre, és especialment recomanable i el Tevere, en el nombre 38, un dels seus "temples".
[pestanya:molt recomanable]
La llum del capvespre fa cobrar vida a la pedra de Villamayor, que tenyeix de safrà dels monuments més característics de la ciutat. Una delícia per als aficionats a la fotografia. Contraindicat per a viatgers amb presses.
"El convent de Sant Esteve de Salamanca i Cristòfor Colom", l' José Luis Espinel, i la monumental "Els dominics i el Nou Món", en realitat les actes del II Congrés Internacional celebrat sobre aquesta qüestió a Salamanca en 1989 (Editorial Sant Esteve) són dues obres per aprofundir en la relació entre els dominics i el descobridor d'Amèrica. Més divulgatiu i de lectura més suportable és "La gran aventura de Cristòfor Colom", l' Manuel Fernández Álvarez (Editorial Espasa Calpe. Madrid, 2006).
[pestanya:FINAL]
Comentaris (1)
elena artigues sanchez
| #
felicitats ,SALAMANCA és per repetir, m'ha agradat molt,tornarem.
Contestar