Santo Domingo: l'ullet a la reina Anacaona

Per: Ricardo Coarasa (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

[pestanya:el viatge]
L'aroma del Carib es respira a pulmó ple en ciutats com Santo Domingo. Passejar pels seus carrers del centre històric és una delícia i entretenir xerrant amb la seva gent, que han fet bandera de l'ideal epicuri de gaudir la vida a despit de les adversitats, tota una lliçó de pragmatisme. Els edificis històrics del Santo Domingo colonial porten gravat a pedra l'ADN d'aquesta ciutat que s'enorgulleix de ser la més antiga del Nou Món. Però tan important com admirar els vestigis de la història és gaudir, al so de l'inevitable merenga, d'una conversa assossegada amb una refrescant "cendra" (cervesa gelada) per exorcitzar l'occidental aclaparat per la presses que sempre aguaita al nostre interior.

El viatger vol rastrejar l'últim sospir de la reina Anacaona ("Flor d'or" en llengua taïna), paradigma d'aquests sentiments contraposats que van fer niu en els indígenes després de la irrupció dels conqueridors en el seu món. Dona del cacic Caonabo, malson dels espanyols durant els primers anys de la Conquesta, els cronistes la defineixen com una dona bella i resolta, compositora i promíscua, que en un principi es va mostrar molt hospitalària amb els nouvinguts i, posteriorment, a mesura que es prodigaven en abusos, es va conjurar per fer-los fora de les seves terres.

Capturat Caonabo (que va morir en la travessia mentre era enviat a Espanya) i mort el seu germà Bohechio, Anacaona es va convertir en reina de Jaragua i aviat van arribar a orelles del governador Ovando els ecos d'una imminent revolta encapçalada per aquesta llegendària capitost indígena. Un dels principals cronistes de la conquesta, Fernández d'Oviedo, compte que "amb molts cacics tenien acordat deste alçar i apartar del servei dels Reis Catòlics i de l'amistat dels cristians i deixar la pau que tenien amb ells, e matarlos en la provincia de Xaragua”. Bartolomé de les Cases explica que el detonant va ser que Anacaona i els cacics de la província "sentien per demasiadamente onerosos als espanyols i per perniciosos i per totes maneres intolerables".

La llegenda diu que els espanyols la van penjar a l'actual plaça Duarte, al carrer Pare Billini, a dues quadres del carrer El Comte, però els historiadors no donen pàbul a aquesta creença popular.

La veritat és que Anacaona va ser capturada i, carregada de cadenes, Santo Domingo va realitzar. La llegenda diu que els espanyols la van penjar a l'actual plaça Duarte, al carrer Pare Billini, a dues quadres del carrer El Comte, però els historiadors no donen pàbul a aquesta creença popular. A la plaça, coneguda com "el parquecito", no hi ha res que recordi a aquesta "femella absoluta i dissoluta" (en paraules d'un altre cronista il · lustre, López de Gómara) que va posar en escac als conqueridors. Una estàtua perpetua, això sí, la memòria d'un altre nom insigne de la història dominicana: Juan Pablo Duarte, heroi de la independència del país en la lluita contra els haitians.

De Platja Bávaro a la capital dominicana

"Sant Diumenge és Santo Domingo, i la resta és muntanya i serp ". Els dominicans estan orgullosos de la seva capital, d'això no hi ha dubte, però els centenars de milers de turistes que arriben cada any a l'illa tenen un objectiu molt més plaent: les seves platges paradisíaques. La majoria, de fet, abandona el país sense visitar la que s'autoproclama com la ciutat més antiga del Nou Món. I haurien retreure, perquè Santo Domingo ofereix al visitant un dels enclavaments colonials més evocadors i ben conservats d'Iberoamèrica.
El viatger s'ha pujat a un autobús a Playa Bávaro, fugint per unes hores de la placidesa de la gandula piscinera i de la interminable successió de còctels de rom. Després de deixar enrere Higüey, travessa les infinites plantacions de canya de sucre on les avionetes dels càrtels colombians llancen al buit seva mercaderia, que amb el temps es creua la línia en l'Europa de l'estany.
Passat el riu Chavón, se llega a La Romana, que presumeix d'una tranquil presó amb vistes al mar, i a San Pedro de Macorís, ciutat natal del cantant Juan Luis Guerra. Des d'aquí, els últims quilòmetres del trajecte discorren per una moderna autovia que mira al mar Carib.

Santo Domingo treu en la distància quan es compleixen les tres hores de trajecte. El seu primer assentament, Nova Isabela, va ser fundat per Bartomeu Colom, germà del descobridor d'Amèrica, a la riba oposada del riu Ozama l' 4 d'agost de 1496. Santo Domingo es va traslladar al seu actual emplaçament, a la riba occidental, set anys després, quan un huracà va devastar l'enclavament original.

Un passeig pel carrer més antiga d'Amèrica

Per la ciutat va passar, al llarg del segle XVI, tota la nòmina de conqueridors espanyols a la recerca de glòria i fortuna. Entre ells Hernán Cortés, que llegó a la isla en 1504, als 19 anys, per alimentar els seus somnis de grandesa. A la cruïlla dels carrers Les Dames, la més antiga d'Iberoamèrica, i El Comte encara s'aixeca la casa del conquistador de Mèxic. Sobre la llinda de la seva porta enrrejada onegen la bandera tricolor francesa i la de la Unió Europea, doncs ara alberga un centre d'exposicions de la Casa de França.

I és que com els agrada repetir per aquestes contrades, aquí qui no ha nascut ric es busca la vida "com rata de ferreteria"

Molt a prop d'aquí, mereix una visita el Alcàsser de Colom, a la plaça d'Espanya, construït per Diego Colom, primer virrei de les Índies, i 1510. Rehabilitat en 1995, seu actual aspecte poc té a veure amb l'original. La major part del mobiliari d'època de les diferents sales va ser comprat a Espanya per ordre del dictador Trujillo. A les portes de l'alcàsser, els venedors ambulants ofereixen els seus bagatel a esquena de l'estàtua de Nicolás d'Ovando, governador de l'Espanyola entre 1502 i 1509 i fundador de la ciutat. I és que com els agrada repetir per aquestes contrades, aquí qui no ha nascut ric es busca la vida "com rata de ferreteria". La Casa d'Ovando (Les Dames, 55) també segueix en peu, rehabilitada i convertida en hotel de luxe.

L'artèria en què batega la vida de Sant Domingo és, per descomptat, carrer del Comte, que uneix dos dels principals fites de la ciutat: la Porta del Comte, on es va proclamar la independència de la República Dominicana a 1844, i la primera catedral del Nou Món, vigilada de prop per una estàtua de Cristòfor Colom, les restes descansen, suposadament, en el Far a Colom, un mausoleu en forma de creu amb aires de piràmide construït a l'altre costat del riu (final de l'avinguda Mirador de l'Est) i 1992. Passegeu sense pressa, olfatee les essències caribenyes, curiosee en els llocs de carrer, deixeu-vos abordar per la franca hospitalitat dels dominicans i no us oblideu de portar-se un saquet de cafè mòlt de la Cafetera, a mà esquerra caminant cap a la catedral.

[pestanya:el camí]
Els vols a Santo Domingo i l'aeroport de Puerto Plata, al costat de les zones més turístiques, són contínues des d'Espanya. Iberia, per exemple, ofereix vols diaris a la capital des de Madrid, igual que Air Europa. Gener i febrer són les opcions més econòmiques, exceptuant les vacances de Nadal.

[pestanya:una becaina]
L'hotel, Comte Peñalva, davant de la catedral (El Comte, 111), 'Re perfecte perquè es mogui colonial de Santo Domingo. L'habitació oscil · la entre els 50 i els 90 EUR.

[pestanya:a taula parada]
El Adrian Tropical del Malecón ofereix bon menjar dominicana i unes esplèndides vistes del mar Carib. Si s'opta pel marisc, el restaurant Tacar (Charles Sommer, al costat del PriceMart) permet degustar una deliciosa llagosta a un preu raonable.

[pestanya:molt recomanable]
La més privilegiada talaia del bategar de la ciutat és la terrassa de l' cafè El Comte (al carrer del mateix nom i davant de la catedral), on el viatger, cervesa President en mà, pot apreciar pinzellades de la ideosincrasia d'un poble gens disposat a prendre la vida seriosament. I és que com comenten els vilatans, en un país que produeix 300.000 litres de rom diari i només s'exporta el deu per cent, "Es ballen fins als anuncis".

[pestanya:FINAL]

  • Compartir

Comentaris (6)

  • Andrés J.

    |

    Santo Domingo és una ciutat per gaudir. Passejar pel seu centre històric, deliciós. Que bé que facin propostes així i no tanta platja, que és gairebé l'únic que la majoria dels turistes coneixen

    Contestar

  • Marià

    |

    ¨ Santo Domingo on tot comença ¨. Bonissim article i boníssim també que s'escrigui alguna cosa mes que sexe, merenga, rom i hotels tot inclòs. Que hi ha gent que només surt de l'hotel per agafar l'avió de tornada.

    Contestar

  • Nilka

    |

    ESPERO K ALGUN DIA MOLTS DOMINICÀ PUGUIN BALORAR EL PAIS K TENEN O SENTIRNO OLGULLOSO DE SER PROCEDENT INDI I APRENGUEN A DIR AMB OLGULLO JO SÓC DOMINICÀ GRÀCIA

    Contestar

  • Ramón Carredano Cobas

    |

    Sóc Ramón Carredano Cobas, un escriptor espanyol, que acabo de editar la novela histórica «Anacaona. El fin de una raza» donde se narra la historia de la cacica haitiana Anacaona.
    Per si algú està interessat en ella, és publicat per Editorial Novum.

    Contestar

  • ricardo

    |

    Moltes gràcies, Ramon. Buscaré la novel · la amb interès. Benvingut a la comunitat de viatgers de VAP.

    Contestar

  • Rafael

    |

    De verdad que estaba leyendo la historia del descubrimiento, y los españoles eran asesinos y abusadores y ladrones wao,,, pero ellos podían conservar a los Tainos a la verdad que abusaron

    Contestar

Escriu un comentari