-Aquest dissabte vaig a organitzar un dinar a casa, Què et sembla? -Li vaig preguntar a Cèsar entusiasmada amb la idea.
-Vaig a posar en pràctica els meus coneixements de cuina Hindu!
-Em sembla una excel · lent idea, A qui penses convidar?
-A Gerard i un Shalima
El menjar seria un dissabte així que divendres vaig anar al mercat acompanyada de Román a comprar tot el necessari. Era època de pluges i la carretera des de la casa fins al mercat era un gran fangar. Jo conduïa el meu vell cotxe el qual es va quedar enfonsat en el fang un parell de vegades i Román va haver de baixar a empènyer. A més el motor es calava cada dos per tres.
Havia pensat preparar xai al curri de manera que vaig anar a la recerca de gingebre fresc, pols de turmeric i coriander, chiles vermells, Garam masala, tomàquets, cebes, llimones i coriandre fresc.
Aquell matí el mercat estava especialment bulliciós i colorit. Vaig sentir la penetrant olor de les espècies, ordenadament col · locades en forma de con, sobre grans cistells col · locats en fila. Un indi grassonet i somrient em va servir generoses quantitats en trossos de diari.
Triem dos bells trossos de gingebre.
Olisqueamos les dolces fulles del verd coriandre i les pinyes fins a trobar les més sucoses i dolces.
Vaig demanar a Charline que fos a la recerca d'un xai acabat de sacrificar. Va trigar més de dues hores però va tornar amb l'animal encara calent, espellat i embolicat en teles.
Passem bona part de la tarda tallant el bell animal i preparant la salsa. Un cop acabada aquesta, la aboquem sobre la carn i la deixem macerar fins al dia següent.
Aquesta nit van tornar meus somnis alterats i em vaig despertar a una imprudent hora de la matinada amarada de suor. Asseguda al llit no aconseguia recordar amb exactitud què era el que m'havia portat a aquest estat, però algunes imatges venien a mi de forma borrosa. Trossos d'animal ensangonats es barrejaven d'alguna manera amb el reflex brillant i oliós d'una pedra lluminosa ballant a la maneta bruta i fosca d'un noi africà. De sobte la pedra, un granat molt fosc, es desfeia en la seva palma i un fil de sang corria per la seva mà. Queien espesses gotes d'aquesta sang blava a terra sorrenc, pel qual també havia escampades caps degollades de xai, potes amb els ossos encara excel · lents, dents i ulls d'animal… Jo tenia un pànic horrible, el noi no parava d'acostar a mi amb la seva maneta ensangonada i jo buscava el granat pel terra, amb una desesperació malaltissa, suant, horroritzada…quan vaig despertar.
Vaig mirar a Cesar, que dormia al meu costat profundament.
Era estiu i època de ciclons. Fora el vent rugia i vapuleaba les finestres i els arbres. Vaig escoltar la metralla de la pluja a les teules. Em vaig aixecar sense fer massa soroll. Vaig baixar una planta i em vaig asseure a la foscor en una zona coberta de la terrassa. Malgrat la pluja i el vent la nit era especialment calenta, vaig pensar que potser havia estat aquest intensa calor el que m'havia produït els malsons.
El jardí estava ple de fantasmes i ombres. Hi havia alguna cosa eclèctic en l'espai. La calor, l'aigua, els murmuris del vent, era com si tot s'hagués confabulat per crear un embruix nocturn i les fades, bruixes i follets del meu jardí estiguessin dansant al meu voltant. Vaig intentar escoltar el silenci.
En sentir els meus passos, Noel, el guarda que aquella nit vetllava casa i que sovint dormia sobre l'herba, aparèixer d'entre la foscor de la nit i la pluja i es va acostar a mi per preguntar si tot estava bé. Li vaig contestar que sí i es va allunyar sigilosament amb una llanterna a les mans, respectant el meu moment de privacitat.
A l'estona vaig aconseguir espantar els mals pensaments i vaig començar a pensar en la reunió del dia següent.
«Un bosc de sang a Madagascar», Mayte Toca. Editorial Cercle Vermell 2012. Si estàs interessat en adquirir un exemplar dirigeix-te a: info@editorialcirculorojo.com.
