La memoria española de San Francisco
[pestanya:el viatge]
Califòrnia atresora un antiquíssim llegat espanyol oblidat, massa sovint, a banda i banda de l'Atlàntic. Viatges al Passat proposa en aquesta ocasió una ruta des de San Francisco fins Carmel rastrejant per la costa oest dels Estats Units aquesta memòria d'insignes aventurers.
Dos segles i mig abans que EUA incorporés als seus dominis Califòrnia, un extremeny, Sebastián Vizcaíno, ja havia pres possessió d'aquestes terres en nom de la Corona espanyola. Cent seixanta-set anys després, un lleidatà, Gaspar de Portolà, va ser el primer europeu a albirar la badia de San Francisco, que navegaria per primera vegada en 1775 altre espanyol, el sevillà Juan Manuel de Ayala, a bord del "Sant Carles", batejant a l'illa d'Alcatraz. La fundació de la ciutat va ser una empresa reservada, un any després, a un descendent de bascos, Juan Bautista de Anza.
La rica història de la presència espanyola a Califòrnia és pròdiga en expedicions pioneres i en oblits. "Viatges al Passat" vol rescatar aquesta vegada de la rebotiga de la desmemòria a un grapat d'homes que van ajudar a forjar la ideosincracia de Sant Francesc. Aquest és, doncs, un recorregut pel passat espanyol de la ciutat de la febre d'or i els terratrèmols, els tramvies i el Golden Gate, els carrers impossibles i l'orgull gai. Un viatge a les arrels espanyoles d'un urbs fascinant.
L'edifici més antic de Sant Francesc té segell espanyol. La Missió Dolores s'aixeca a la cruïlla del carrer del mateix nom i 16th St
L'edifici més antic de Sant Francesc té segell espanyol. La Missió Dolores s'aixeca a la cruïlla del carrer del mateix nom i 16th St. Els seus immaculats murs de tova són tot un exemple de resistència: han sobreviscut als innombrables terratrèmols que han sacsejat una ciutat acostumada a fer equilibris damunt d'un polvorí, la falla de Sant Andreu. Acabada de construir a 1791, en el seu dia va ser la sisena de la vintena de missions aixecades pels espanyols al llarg de la costa de Califòrnia. La distància entre una i altra es podia cobrir en una jornada a cavall. El seu impulsor va ser un mallorquí il · lustre, Fra Juníper Serra, la memòria està encara avui molt present en tota Califòrnia. El franciscà, nascut a 1713, va ser el primer evangelitzador d'aquestes terres ara territori dels Estats Units, però no va arribar a veure-la acabada doncs va morir set anys abans. El missioner viatjava en l'expedició de Juan Bautista de Anza, descendent de bascos (seus avis eren d'Hernani), que va avançar per terra des de l'actual Arizona fins a l'Alta Califòrnia travessant els dominis apatxes del desert de Sonora i el riu Colorado.
Fra Juníper en Missió Dolores
El recinte religiós és inconfusible, amb els seus quatre columnes, seva balconada de fusta i la creu que corona la teulada. Al costat de la missió Dolors, s'alcen les dues torres de l'església construïda més d'un segle després, i 1918, que a un li porten records de La Giralda. La missió va néixer sota l'advocació de Sant Francesc d'Assís, però la proximitat del pantà de Dolores va fer que finalment mutés seu nom pel de la insalubre llacuna.
El viatger paga religiosament els cinc dòlars que costa l'entrada i, després de recórrer el petit museu alliçonat amb les explicacions en espanyol d'una parroquiana (a San Francisco l'abundant colònia hispana eximeix molt sovint al visitant de xampurrejar l'idioma de Shakespeare), dirigeix els seus passos cap a l'antic cementiri on reposen molts dels primers colonitzadors. No en va, sempre ha pensat que els cementiris, al costat dels mercats i les cantines, són la millor radiografia dels pobles.
De les velles làpides de fusta ja no queda ni rastre, com tampoc de l'estàtua que assenyalava el lloc on jeien, en una fossa comuna, 5.000 indígenes vençuts per les epidèmies de xarampió de 1804 i 1826
De les velles làpides de fusta ja no queda ni rastre, com tampoc de l'estàtua que assenyalava el lloc on jeien, en una fossa comuna, 5.000 indígenes vençuts per les epidèmies de xarampió de 1804 i 1826. Sí segueix en peu una altra estàtua, la d'un circumspecte Fra Juníper Serra que recull el seu rosari sota el cíngol ia qui una mà anònima ha penjat un escapulari del coll. Una placa de bronze li reconeix com "fundador i president de les primeres missions de Califòrnia". L'empremta espanyola s'aprecia també en els vitralls de la nova església, on el nom dels diferents sants està escrit en castellà.
Un sevillà a l'illa dels mascarells
Un dels emblemes de la ciutat, el més notori al costat del Golden Gate, deu el seu nom a un sevillà. L'illa d'Alcatraz va ser batejada per Juan Manuel de Ayala, tinent de navili que, a bord del "Sant Carles", va reparar en un illot pedregós sobrevolat per desenes d'aquestes aus marines només entrar a la badia de San Francisco, l'agost de 1775, pel lloc on ara s'aixeca el cèlebre pont.
Per arribar fins a l'antiga presó s'ha d'agafar un ferri al moll 41 (Moll 41) Pescador de la Wharf, el passeig marítim per excel · lència de Sant Francesc. La travessa dura només deu minuts i costa al voltant de vint dòlars. També hi ha la possibilitat de pagar altres 16 per uns auriculars amb explicacions en espanyol sobre la història d'Alcatraz.
El viatger repararà al museu de l'antic presidi en una bandera espanyola adornada amb el pendó de Castella que deixa humil constància de la nostra sobirania sobre Alcatraz fins que, i 1821, la pèrdua de Nova Espanya (actual Mèxic) va implicar també la cessió dels dominis californians de la Corona. Vint anys després, Mèxic es veuria obligat a deixar en mans dels puixants Estats Units la Nova Califòrnia després d'una humiliant derrota militar.
Monterrey, antiga capital de la Califòrnia espanyola
La petjada de Fra Juníper Serra està també molt present en Carmel, una localitat situada a 220 quilòmetres al sud de Sant Francesc de la qual va ser alcalde l'actor Clint Eastwood. Allà s'alça encara la Missió de Carmel, antiga Missió de Sant Carles Borromeo del riu Carmel (que d'aquí ve el nom de la ciutat). La visita al museu, que va albergar la primera biblioteca de Califòrnia, és ineludible.
Originalment, la missió es va construir en el proper municipi de Monterrey, antiga capital de la Califòrnia espanyola, on va arribar a 1770 l'expedició del lleidatà Gaspar de Portolà i Fra Juníper Serra, que està enterrat entre els seus murs. Per assentar la presència espanyola construir l'esmentada missió, encara avui una de les esglésies més belles de Califòrnia, i un presidi. Segle i mig abans, altre espanyol, Sebastián Vizcaíno, ja havia pres possessió d'aquestes terres en nom de la Corona.
Avui dia, Monterrey-que encara conserva antics edificis colonials del seu passat espanyol i mexicà- bé mereix una passejada per la zona comercial de Cannery Road i Sant Carles Beach, esquitxada de molls on s'escampen els somnis dels viatgers.
Posta de sol a Carmel
Viatjar en l'actualitat per la Highway 1, vorejant la costa californiana, des de San Francisco fins Carmel és una experiència relaxant. Des Fisherman 's Wharf surten autobusos diàriament (70 dòlars per persona). Quan el vehicle aconsegueix sortejar els embussos arriba Sweeny Ridge, el lloc on els expedicionaris de Portolà es van convertir en els primers europeus a albirar la badia de Sant Francisco al novembre de 1769. Gairebé un segle abans, el pirata Francis Drake havia passat de llarg sense reparar-hi camí de Point Reyes, on tenia pressa per reparar el seu navili.
El paisatge, realment espectacular, compensa de sobres les hores de carretera. Si s'opta per fer el viatge en un sol dia, aconsellem deixar-se una bona estona per passejar sense presses per Carmel i contemplar la posta de sol sobre les aigües del Pacífic des de la platja (Carmel City Beach).
[pestanya:el camí]
Si no es vol foradar la butxaca, l'habitual és volar a San Francisco fent escala a Nova York. Des de la ciutat es pot llogar un cotxe per acostar-se a Carmel o optar per l'autobús, com ja s'ha comentat més amunt. Si es disposa de temps el millor és fer nit a Carmel i tornar l'endemà a San Francisco.
[pestanya:una becaina]
En San Francisco, recomanem el Hotel Vertigo (anteriorment York Hotel), en el 940 el de Sant Sutter. (www.hotelvertigosf.com). Durant la prohibició va ser un local clandestí i avui en dia ofereix espectacles nocturns de cabaret a la Plush Room, on pels matins se serveix l'esmorzar. A les escales de l'hotel es van filmar en 1958 escenes de "Vertigo", d'Alfred Hitchcock, un episodi cinematogràfic que ha acabat donant nom a l'establiment.
[pestanya:a taula parada]
Prop de Union Square, la zona comercial de San Francisco, l' Vent del (Geary Street) serveix una estupenda pasta a bon preu. La cervesa és exquisida, el local és animat i el servei ràpid.
[pestanya:molt recomanable]
-Fer una volta pels Pescador molls de l'embarcador és obligat, encara que només sigui per degustar un cranc Dungeness o un pa farcit de sopa en el cèlebre Boudin Sourdough Bakery.
-Des Monterrey, aconsellable demanar consell als Pacific Grove, on comença la 17-Mile Drive, un recorregut per la California més exclusiva.
-Un llibre molt interessant sobre la presència espanyola als Estats Units és "Banderes llunyanes: l'exploració, conquesta i defensa per Espanya del territori dels actuals Estats Units», de Fernando Martínez Laínez i Carlos Canals Torres. Editorial Edaf. Madrid 2009.
[pestanya:FINAL]
Comentaris (7)
Andrés J.
| #
Quan deixarem de avergonyir de la nostra història? Els felicito pel reportatge
Contestar
rosa
| #
jo vaig fer aquest mateix viatge fa quinze anys. Lloguem un cotxe i vam recórrer tota aquesta zona i, encara que és veritat que l'empremta espanyola és notable també ho és que molta gent allà creu que és mexicana i més d'un, almenys llavors, creia que els espanyols parlàvem espanyol per Mèxic i no a l'inrevés. En tot cas, tant a San Francisco, com Monterrey, O Big Sur Carmel, on per cert hi ha interessants obres d'art espanyoles i italianes a la mansió de Hearts comprades en el seu dia a Espanya, són llocs preciosos per a recórrer sense presses, assaborint cada un dels seus racons. Això sí, si us plau, el marisc a Galícia, perquè el d'allí que també té molta fama és horrible.
Contestar
ricardo
| #
La petjada és espanyola i, també, mexicana, en la mesura que en 1821 Espanya perd aquests territoris. És normal que els nord-americans ho relacionen amb Mexico, doncs tot just un quart de segle després EUA va despullar a Mèxic de la meitat del seu territori, inclosa l'antiga Califòrnia espanyola (a més de Nou Mèxic, Texas i Arizona). Tens molta raó amb això del marisc: el de Galícia li dóna mil voltes
Contestar
Alberto Balaguer
| #
Encara sort que algú es recorda que EUA també ho colonizamos els espanyols. La cultura anglosaxona sembla que ha esborrat aquest tros de la història. Felicitats
Contestar
Ricardo
| #
Doncs moltes gràcies, Alberto. Com dic, la memòria dels espanyols que van explorar Amèrica del Nord (fins i tot Alaska va arribar a ser possessió espanyola durant un temps) ha estat oblidada tant allà com aquí. A la majoria, la història els ha pagat amb la indiferència, quan no amb l'oblit.
Contestar
Edu H.
| #
La ruta és fantàstica. La vaig fer a 2008 i la recomano. Aquesta molt bé el reportatge i la web en general
Contestar
Carmen
| #
Visc a Califòrnia i com espanyola m'interessa tot el que comptes. A
Camino investigant tot el que puc de la presència espanyola per aquestes terres que sembla oblidada i entre els mateixos espanyols es desconeix.
Tot el que trobis pasamelo!
gràcies!
Contestar