Un milicià de no més de 15 anys ens mira amb nerviosisme, el subfusell a l'espatlla i el cigarret penjant dels seus llavis, sense saber què fer. Ens mirem en silenci, tensos, esperant alguna cosa, no sé què. I en aquests casos, com sempre, és la casualitat més absurda la que trenca el gel, quan en el seu telèfon mòbil sona l'himne del Barça.

Una zona i una cultura la visita segueix restringida al turisme i només accessible per aire o caminant prop de 500 km a través d'un dels boscos més espectaculars, encara, del planeta. (...) L'ascensió al Murud comença de bon matí. Juntament amb Joe Layan, Fideus Guia Kelabit, partim a l'ascensió de la seva muntanya sagrada ia la recerca de rastres dels penen, els originals habitants de Borneo, els veritables homes de la selva (...) Per Juan Ramón Morales.

El nostre company llança una bengala i encén una altra, il · luminant en part aquest buit, una immensa sala mig inundada amb el sostre ple de voltes. En algunes parets podem veure excrescències creades per la humitat sobre el que semblen inscripcions molt bastes. Estem sota l'Hipòdrom, al costat del Palau, i hem recorregut una via, antigament destinada a comunicar ambdós llocs o per facilitar la fugida entre ells ...

Les parades del comboi es fan eternes i ens donen temps a recórrer els vagons. El següent al nostre és com un campament de refugiats, gent cuinant a terra, un parell de lones esteses sota les quals una criatura de pocs mesos dormita entre el gran rebombori de la seva mare parlant a crits i les ràdios amb música a tot drap.