Facebook Twitter Youtube Instagram

Blocs VAP

1063 articles

Etiòpia, en deu imatges

El nord ensenya la seva història amb el front alt, sabedor que els seus reis van ser grans i que la seva història és bonica. El sud és primtivo, seves tribus són ancestrals, detingudes en el temps. La gent d'Etiòpia, les tres vegades que hi vaig estar, Vaig pensar que eren entremaliades, canalles, generoses, cultes i amb massa pes en les seves mirades. Hi havia una certa tristesa, un camp callat i unes ciutats vives i lliures.
perJavier Brandoli
3 gener, 2015

Malson per Nadal: els estúpids selfies

-¿Recorda quan va ocórrer per primera vegada? -No, no sé. Va ser poc a poc. La primera vegada que em ve al cap va ser una jove. Es va posar davant meu, resseguiment el cap, la va doblegar i va començar a fer-se unes fotos horribles en què ella sortia en primer pla ...
perJavier Brandoli
30 desembre, 2014

Kenya, en deu imatges

Una costa de sorra blanca i mar blau, un tren decrèpit i meravellós que navega en el temps, uns parcs on mai descansen els sentits, una capital cosmopolita, un llac d'aigua sofre, unes tribus del pleistocè, uns camps de conreus on tot creix, una dolorosa pobresa urbana i una gent alegre i capaç. Kenya podria ser el país que millor resumeix l'Àfrica.
perJavier Brandoli
23 desembre, 2014

De Hokkaido a Kyoto: la felicitat horitzontal

Un d'aquells llocs on cal anar abans de morir. Un d'aquells llocs on cal anar abans de morir, Un d'aquells llocs on cal anar abans de morir, Un d'aquells llocs on cal anar abans de morir. Un d'aquells llocs on cal anar abans de morir, Un d'aquells llocs on cal anar abans de morir, Un d'aquells llocs on cal anar abans de morir.
perAlicia Sornosa
18 desembre, 2014

Tanzània, en deu imatges

És la catedral de la vida salvatge africana. Els seus parcs són majestuosos, probablement en termes absoluts, em paísajes i animals, els millors de tot el c0ntinente. La seva fama és merescuda, es cobra en udols de hiena i en petjades de fang de les eternes rajades d'ungulats. La Gran Migració és l'espectacle natural més imponent que mai vaig contemplar.
perJavier Brandoli
17 desembre, 2014

Hongcun, la vila mirall

La plaça central és líquida i la vorera envolta una llacuna en la qual neden peixos vermells que es confonen amb el reflex dels fanalets xinesos. És un mirall rodó on es miren les casetes de pedra per veure que amb prou feines els ha afectat el pas de el temps.
perDaniel Landa
15 desembre, 2014

Kruger: nuvolositat variable

El gran parc sud-africà era una tasca en llista d'espera des de feia anys. Pel camí es van succeir abans uns quants parcs africans. La meva mirada ja no era la mateixa que quan ho havia llegit, imaginat i assaborit com es paladegen les paraules que tenen ànima.
perRicardo Coarasa
12 desembre, 2014

Zàmbia, en deu imatges

En els parcs de Zàmbia s'escolta i contempla als lleons en les seves rutines de caça i migdiada. Els animals semblen amos de tot, d'una naturalesa que frega la perfeccción. Potser Kenya i Tanzània tinguin parcs més espectaculars i més plens de vida salvatge, però a Zàmbia vaig fer els meus favorits safaris, especialment en els fabulosos Lower Zambezi i South Luangwa.
perJavier Brandoli
10 desembre, 2014

Xangai: llums de neó i karaokes

Xangai se'ns va presentar desordenada sense acabar de decidir on acaben els gratacels i on comença l'olor de l'ànec lacat. Vam sostenir l'equip de cambra amb una ganyota de dubte, mirant els edificis estirats cap amunt i atordits pel soroll de ferralla arran de terra.
perDaniel Landa
8 desembre, 2014

Masai Mara: l'encís d'Àfrica

S'ha escrit gairebé tot l'Masai Mara, però això no impedeix que segueixi sent un lloc màgic, únic a la terra, on a un realment li entra el "mal d'Àfrica", on deixa darrere per sempre part del que era, i entra en un espai al qual sempre voldrà tornar.
perMayte Toca
4 desembre, 2014

Zimbabwe, en deu imatges

Zimbabwe és pols i pedra. Un país gairebé mort, un fantasma que sobreviu per inèrcia, per salvatge. El seu camp és cruel, agradable, desordenat. Zimbabwe és l'Àfrica d'ahir. La seva gent són cultes i simpàtiques però en els seus rostres s'intueix el desencant de tot el que no els permeten ser. Zimbabwe es mata en el seu passat sense saber si tornarà a néixer.
perJavier Brandoli
3 desembre, 2014

El camí més perillós de l'món

A partir d'aquí havíem de gravar, resar i mirar el mínim possible a baix, encara que per a col·locar els peus era obligat veure com la muntanya s'esvaïa i el terra es feia tan petit, tan distant, que em entrava un riure ximple i nerviosa, pròpia de les situacions de pànic incontrolat.
perDaniel Landa
1 desembre, 2014

La terra de Jules Verne

Aquells paisatges que representen els elements bàsics de la terra de Verne tenen muntanyes que suggereixen la millor bellesa del planeta, Coves que brillen com els diamants, Els volcans en erupció que sorprenen els seus espectadors, regions gelades on es troba la poesia de la desolació..
perEduardo Martínez de Pisón
25 novembre, 2014

La fe escarpada

El Temple Penjat se sosté amb columnetes de fusta sobre una paret a 75 metres del terra, en què a cap arquitecte en plenes facultats mentals se li hagués ocorregut construir res habitable. O potser fos la idea d'un geni.
perDaniel Landa
24 novembre, 2014

Pequín, la marató

"Un hombre gritaba a su mujer, els operaris de duanes es mostraven antipàtics i aviat vaig començar a escoltar el concert de carraspeos i escopinades, pràctica habitual i incomprensible dels xinesos de tot gènere i condició."
perDaniel Landa
17 novembre, 2014
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0