A LA DISTÀNCIA
Els Balcans són denominació geogràfica i també concepte lèxic, polític i fins moral. El nom de la península delimitada pels mars Adriàtic, Màrmara i Egeu prové de la cadena muntanyenca que la recorre de nord a sud com un autèntic espinada, que bé podrien anomenar alguns del Diable donada l'ancestral història de violència que l'ha sacsejat. La paraula "balcànic" ha adoptat una significació sinònima de irresoluble atomització, desmesurada brutalitat i absolut atzucac segons s'apliqui a comunitats, individus del conflicte.
Bòsnia va celebrar recentment unes eleccions que perpetuen un estatus quo d'inoperància institucional i odi interètnic. Els musulmans governaran amb un 35% de suport, els serbis mantindran la seva semiestado independent i els croats aspiren a tenir el seu propi. O el mar, el mateix que en acabar la guerra a 1995. Els vots, cristal · litzats en tres inamovibles nínxols, deixen les coses com estaven. I és que Bòsnia és l'Estat impossible. No obstant això, funciona gràcies a les injeccions d'euros que la Unió Europea administració generosament, potser per adormir la seva mala consciència per haver permès tan horrorosa infàmia.
Però també hi ha alguna cosa d'interès propi. Bòsnia és una gangrena mal cauterizada que potser s'estigui podrint en silenci, però ho està fent a pocs quilòmetres de l'escullera europeu. Els soldats de la força internacional continuen aquí, però els periodistes fa temps que es van anar. Ho han fet també els mujahidins islamistes que van acudir per a auxiliar als seus germans musulmans? Està niant el fonamentalisme a la altre temps descreguda Bòsnia part de Iugoslàvia? Els sufragis obtinguts pel moderat Bakis Izetbegovic permeten creure que l'ou de la serp és per ara estèril. No obstant això, alguns xifren en res menys que un 13% els seguidors del wahhabisme.
A LA CARRETERA
Va des Split, el territori bosnià és majoritàriament croata. En les gasolineres s'admeten els kunas, moneda de Croàcia, i venen alcohol i pornografia. Bòsnia no té divisa pròpia, funciona amb euros. Hi ha multitud d'esglésies. No indiquen devoció sinó política. Igual que els minarets, les creus són banderes. En el camí cap a Mostar es veuen emblemes croats i cementiris catòlics. A Medjugorre acudeix una enorme multitud de pelegrins per assistir a unes presumptes aparicions de la verge que es repeteixen diàriament.
Mostar, la mítica ciutat travessada pel riu Neretva. El centre està reconstruït i bull de vida. Hi ha basars, botigues, restaurants, hotels ... la reconstrucció ha estat total, completa, immensa. La guerra s'ha convertit en reclam turístic. En els mercats venen tot tipus de records bèl · lics i records de l'antiga Iugoslàvia. Casquets, cascs, insígnies, granades, emblemes. Però tan sols uns metres més enllà, l'horror bèl · lic apareix. Edificis en ruïnes, forats de bala, pintades, enderrocs, cremades.
De cada quatre cases, 1 és pur esquelet. La neteja ètnica es va culminar. Els croats i bosnians van tirar als serbis. Després van començar a matar-se entre ells fins que higienizaron les respectives ribes. Ara poden viure en pau perquè es va acabar amb la barreja. Les mesquites i minarets que es veuen a la banda croata són testimonials. Si no hi hagués hagut alguna cosa presència musulmana al centre històric, no hi hauria hagut diners per a la reconstrucció. I és que els diners només s'ho mereixen els nois bons que compleixen les ordres de Londres, París, Bonn o Washington.
Des dels alts edificis disparaven els franctiradors serbis a vianants i conductors. Avui només queda en peu una enorme ruïna
La ruta cap a Sarajevo segueix el curs del riu entre canons i llacs. S'entra per l'Avinguda dels Snipers, anomenada així perquè des dels alts edificis disparaven els franctiradors serbis a vianants i conductors. Avui només queda en peu una enorme ruïna. Foradada i plena de pintades s'alça com un recordatori incòmode de l'odi. Els altres immobles són nous, lluents mastodonts d'oficines. A l'altre extrem, es troba el barri musulmà. Vigilat per altes muntanyes, va ser dels més castigats pels bombardejos de l'VRS, exèrcit de milicians serbis. Bulliciós i multicultural, proliferen noves mesquites i es veuen alguns barbats i emboçades. Sembla que per aquí es comença a animar l'integrisme auque les urnes ja no li atorguen l'alta representació obtinguda en les anteriors eleccions.
Només abandonar Sarajevo, encara a la perifèria, apareix un cartelón. República Srpska. És el refugi dels serbis de Bòsnia. El seu estatus jurídic és complex. Autonomia per al govern bosnià i la comunitat internacional, país independent per als serbis. A la fantasmal límit hi ha un oficial austríac dels Cascos Blaus. Assegura que els seus caps són espanyols, encara que no sap pronunciar els seus noms. La república és encara més pobre que la resta del país. Aquí no arriba l'ajuda internacional amb tanta alegria.
Banderes sèrbies. Alfabet ciríl · lic. Orgull nacional ferit. Mainada caminant per la carretera. El país sembla viure en un món dues dècades més antic. La carretera és dolenta i travessa una abruptísima zona muntanyosa on no es veu cap matrícula occidental. No hi ha bars ni cafeteries. Una mica d'hostilitat es respira en l'ambient, o potser és que ningú parli anglès. No s'accepten els bitllets de Croàcia i els tipus de mostatxo i galtes enfonsades em recorden els personatges que dibuixés Herge per a aquella història de Tintín titulada El Ceptre d'Ottokar.
Aquí no arriba l'autoritat de la nova policia bosniana, de conducta irreprotxable causa l'ensinistrament rebut de l'OTAN. Els agents que em paren per una infracció inexistent són membres de les antigues forces de seguretat "yugoeslavas". Aquest parell d'homes madurs que porten els il · legals escuts de la República Srpska intenten satisfer la seva minsa paga amb l'extorsió sistemàtica al conductor. La seva legitimitat és absolutament fantasmagòrica. El govern legítim de Bòsnia pretén la dissolució d'aquesta milícia. El mateix desitja la Comunitat Internacional. Però les armes d'aquests dos pinxos d'uniforme, encara velles, disparen bales de veritat. I als Balcans aquesta plúmbia veritat és l'única llei que es respecta.
