Va passar de cop i volta per les urgències de la calor. Aquest any es va avançar el "part" i allà estàvem nosaltres intentant entendre aquell néixer. Gairebé el més interessant era observar com ho observaven ells. El culte a aquesta harmonia; el delicat moviment de milers de persones capaces de caminar mirant al cel sense ensopegar; el silenci impossible quan hi ha tants, molts, deambulant en el teu entorn; la cura amb el que tocaven les flors; els centenars de persones que trobem en diverses ciutats arreglats amb els seus vestits tradicionals per la seva cita amb un arbre. Així, tan simple, un arbre.

El llibre de Leguineche té una virtut immensa, la d'un mestre, molt complicada d'aconseguir: és a parts iguals el text d'un periodista i d'un viatger. Manu se sienta en un coche y se va con tres periodistas estadounidenses y un suizo a cruzar el planeta, i, imaginen hoy la herejía, se atreve a narrarlo tal como lo siente, tal como lo vive, y tal como lo entiende

Quan entres al parc no es veu absolutament res. Ofereixen un cafè en una sala feblement il·luminada i amb la llum dels mòbils comences a caminar per mitjà de l'espessa vegetació. La naturaleza cuando no se ve se escucha y es allí cuando es casi más fascinante. Tras un sendero largo llegamos a la escalinata del llamado Templo IV.