Escalava una plana entre els 3000 i 4000 metres. Poden creure-ho? Com si el món pogués posar-se cap per avall sense que caigués res. El tren deixava anar fum i nosaltres vida. Des de la nostra finestra contemplàvem Els Andes i la seva estepa d'herbes de pluja i gents de pell adobada pel sol fred.

Aquest reportatge el vaig realitzar al febrer de 2018, abans de deixar voluntàriament la corresponsalia d'El Mundo a Mèxic el passat mes d'abril. El diari no ho ha publicat encara i segueixo rebent missatges setmanals del conflicte, vídeos de desplaçats, declaracions de més violència i la petició expressa dels col·lectius de víctimes perquè per favor ho publiqui i així es conegui un conflicte del que amb prou feines hi ha informació sobre el terreny.

Calakmul està al sud de la pluja i el vent i al nord de la ira dels volcans. On els camins es creuen en una selva espessa per la qual els homes caminen silenciosos per ensopegar una nova vida envoltats de felins i militars. No es veu, a cap, perquè el verd quan és dens té la virtut de camuflar els errors.