D'Etosha a Skeleton Coast, d'Epupa al Namib, del Fish River Canyon a Cape Cross… Mirin les fotos i contemplin el que per a mi és el país més bell que vaig contemplar al món. Namíbia és un immens desert de colors ocres, ombres d'alabastre i pells d'argila. A les carreteres mai no hi ha ningú ni tampoc se l'espera. Les dunes són altes i del color de la sang. Als seus parcs el salvatge és una distracció que adorm quan es resignen les hienes. Namíbia és el lloc on segur que tornaré.
Quan es mor per viure
A cap d'aquests llocs vaig buscar el risc, de fet tinc per costum intentar evitar-ho, però és més forta la volència de conèixer el món i tractar de completar el puzle inabastable de la raça humana. I això no em converteix ni en un heroi ni en un cons.