Facebook Twitter Youtube Instagram

Blocs VAP

1063 articles

Un cafè a l'Índia

La meva moto estesa a terra i jo mirant com la llarga caravana que em seguia s'aturava. els cotxes, com petites formigues, van començar a esquivarme i aprofitar l'aturada dels camions per fugir el més ràpid possible. Vaig riure, hi era, sense força per aixecar el meu pesada moto i ningú m'ajudava ...
perAlicia Sornosa
2 juliol, 2014

Tramvies de Sant Francesc

Les icones de les grans ciutats solen ser edificis emblemàtics, monuments històrics o avingudes rutilants. Però quan algú pensa a San Francisco, gairebé sempre ho fa en un tramvia. Una ciutat que ha fet d'un mitjà de transport urbà seu emblema universal té, per descomptat, les meves simpaties.
perRicardo Coarasa
20 juny, 2014

I de sobte, Petra

Era conscient d'estar a punt de viure un d'aquells moments en la vida que passaran a formar part de la llista d'inoblidables, inesborrables, etern. Com el primer petó. Com el naixement d'un fill. Com quan un veu per fi el Taj Mahal i no pot evitar que se li humitegi la mirada. I és que hi ha icones en el món als quals resulta impossible ser aliè.
perOlga Moya
11 juny, 2014

Diari d'un Nòmada toca terra

Tots els continents tenen alguna cosa que els fa únics. Àfrica ofereix els animals salvatges, Europa i Àsia la riquesa monumental que s'enfonsa en una història mil·lenària, però Amèrica és sobretot sinònim de grandiositat. Els paisatges que aquí es contemplen són tan immensos que et deixen bocabadat
perMiquel Silvestre
7 juny, 2014

Llacuna dels Ocells: Peñalara a la intimitat

En el vèrtex geodèsic han pintat una bandera republicana, anticipant-se a l'abdicació del Rei d'aquí a uns dies. Algú que es puja fins un cim amb un esprai per pintar una bandera, sigui la republicana, la constitucional o la dels Terços de Flandes, és un opositor a perfecte imbècil que hauria de ser inhabilitat per fer muntanyisme.
perRicardo Coarasa
6 juny, 2014

Afganistan: porta vençuda

Afganistan està aquí mateix, als nostres peus, però igual que en un mal somni, l'immediat esdevé inabastable. A la nebulosa d'el somni viatger que tenim davant nostre regna el caos. Els victoriosos mujahidins, ara esperits confusos embriagats de lluita, es destrueixen entre ells i aniquilen tot el que es mogui en el seu territori tribal
perVicente Plédel i Marián Ocaña
4 juny, 2014

I 25.000 quilòmetres després… va arribar la fi

miràvem el mar, que en L`Agulhas es bressola violent, a la recerca de les inexistents ombres de l'horitzó. I a l'entendre que no estaven, que allà no hi ha racons, vam entendre que s'acabava el camí i que havíem arribat al nostre destí. I sentim l'emoció de l'infant que somia i la de l'adult que fa realitat els seus somnis. Ho havíem fet, estàvem allà.
perJavier Brandoli
2 juny, 2014

La millor posta de sol que vaig veure a l'Àfrica

Era un hotel nou, Creixement, l' 15 euros el quart, que tenia un restaurant amb grans llaços a les cadires i llustroses jardineres al pàrquing. No obstant això, aviat vam descobrir que el nostre quart feia olor de claveguera. El net forat a terra que era l'excusat desprenia una olor que ocupava tot el petit dormitori fins gairebé donar arcades.
perJavier Brandoli
26 maig, 2014

Homenatge al Canfranero

Esperar un vell tren en una estació solitària és una bona manera de començar el dia. Un, més, arrossega als seus vagons una història de resistència davant la desídia de les autoritats a un costat ia l'altre dels Pirineus, pujar-hi és, sobretot, un exercici d'insubmissió.
perRicardo Coarasa
23 maig, 2014

300 dies a l'Havana

Hi ha una mena de síndrome que ataca sempre a l'viatger que posa els peus a Cuba i que aquest no entendrà fins passat un temps. Es tracta d'un virus que, un cop inoculat, només podrà créixer fins devorar-nos. Massa gent ho pateix. jo també, i de manera irreparable. I es diu nostàlgia.
perDiego Cobo
15 maig, 2014

Sud d'Etiòpia: la tribu de les mirades mortes

I dies després baixem a Konso i ens vam creuar per casualitat amb els samai. Estàvem asseguts en un bar rústic quan van aparèixer espectres com jo mai havia contemplat. No semblaven homes ni bèsties, semblaven motlles d'argila que amb prou feines feien ombra. I tota la gent de Konso va començar a envoltar-los i a mirar-los com es mira als fantasmes.
perJavier Brandoli
13 maig, 2014

Primavera a Ordesa

Hi ha paisatges que impregnen la teva vida, que la amaren de vivències que perduren en la memòria fins a confondre amb ella. Paisatges de memòria, memòria de paisatges, tant a. Són llocs dels quals mai t'acomiades, als quals sempre tornes.
perRicardo Coarasa
9 maig, 2014

Per la Canal de Izas

A la dreta arrenca el sender que discorre per la Canal de Izas, el gran corredor que uneix les valls de Tena i de l'Aragó i un dels més bells i solitaris de Pirineu d'Osca. He fet en dues ocasions la travessia completa, 01:00 estiu i una altra en ple hivern, i en ambdues he gaudit d'aquesta sensació de llunyania amb la qual estan beneïts els horitzons solitaris.
perRicardo Coarasa
25 abril, 2014

Sudan: el món que tots somiem

Dos quilòmetres després estàvem en un d'aquests llocs que un mai arriba i quan arriba mai oblida. Aquelles ruïnes de el regne Meroítico, continuador del reino de Napata, semblen tenir les seves arrels en les sorres de desert que s'enfilen per les seves roques. Els seus 2300 anys de vida les van convertir en pedra, en àguila, arbre, mentida o potser en torxa.
perJavier Brandoli
22 abril, 2014
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0