Facebook Twitter Youtube Instagram

Blocs VAP

1063 articles

L'enigma de l'espècie extingida

Una espècie animal extingida fa milers d'anys. Una troballa sorprenent a la cova de la imatge i un interrogant. ¿Sobreviure alguns exemplars d'aquests grans mamífers fins als nostres dies? Com es diu aquesta cova i què meravellós descobriment es va fer-hi? Què ens diu sobre la Patagònia de fa 10.000 anys? Les respostes les té l'escriptor i col.laborador de VAP Gerardo Bartolomé. D'aquí a una setmana, en su blog "Desde la Patagonia".
perGerardo Bartolomé
5 juny, 2011

Lucien Briet i el "diví canó" d'Ordesa

I aquestes paraules no van ser pronunciades per un aragonès-encara que bé podrien haver-ho estat-, ni tan sols per un espanyol. Van sortir de la boca d'un francès, que arribava a la vall des del veí Gavarnie i només posar un peu per primera vegada a la vall (1881) es va confessar profund enamorat de la vall d'Ordesa. Des d'aquest moment, el parisenc Lucien Briet es va convertir en assidu visitant de la vall, sobre el qual va escriure diferents obres.
perCol · laboradors
2 juny, 2011

La desconeguda ruta dels descobridors espanyols de Califòrnia

Juan Bautista de Anza va néixer a 1763 en l'actual Mèxic, prop d'Arizpe. Fill d'un militar espanyol assassinat pels apatxes, es va allistar jove a l'Exèrcit. Amb 24 anys ja era capità. Destacat en el que avui és Arizona, demanar permís al Virrei de Nova Espanya per intentar una via terrestre fins a Califòrnia. En 1774 va marxar amb 20 soldats, 3 cures i 140 cavalls a través d'un pelat i ignot desert, territori dels indis yuma i de les serps de cascavell.
perMiquel Silvestre
31 maig, 2011

Tingri: el paradís de la desolació

El destí ha de tenir comptes pendents amb Tingri, l'última parada al Tibet profund abans d'arribar a la frontera amb Nepal. D'altra manera no s'entén que l'hagi ruixat de pesar de forma tan descarnada. Miris on miris, la mateixa neguit, idèntic desànim. El futur només arriba fins on es perd la vista: una pista polsegosa que sembla una condemna. Cap a on fugir? No vaig treure fotografies. No calia.
perRicardo Coarasa
23 maig, 2011

Quan el progrés viatja amb un ganivet entre les dents

En nom del progrés s'han comès moltes atrocitats, amb els desheretats i la Natura com a principals damnificats. També a la Patagònia. ¿A la vora de què llegendària ruta es troben aquests turons vigilats per la lluna? Quin perill aguaita a aquesta remota regió austral? El escritor y viajero Gerardo Bartolomé desvelará las claves el próximo domingo en su blog "Desde la Patagonia".
perGerardo Bartolomé
22 maig, 2011

17 Mile Drive: l'arbre més fotografiat del món

Entre les ciutats californianes de Monterey i Carmel, el Pacífic es mostra brau i irat. La 17 Mile Drive (ruta de les 17 milles) sorteja algunes de les mansions més exclusives del món, vorejant badies enganyoses pròdigues en naufragis, cassola a la vista de les foques i lleons marins. El punt culminant és l'inquietant The Lone Cypress, un solitari xiprer pujat en un penya-segat des de fa més de 250 anys, que passa per ser l'arbre més fotografiat del món.
perRicardo Coarasa
18 maig, 2011

Rongbuk: quan cau la nit

I Rongbuk, els ulls espurnejants dels gossos salvatges aguaiten al turista que s'aventura en la foscor; posar-se una lentilla és un espectacle de màgia negra; qualsevol comistrajo, una menja i dormir, obstinació impossible. Centenars d'ampolles de cervesa buides-a 5.000 metres d'alçada, afortunadament, també es dóna de beure a l'assedegat- s'amunteguen formant un mur amb les millors vistes del món: una alba a l'Everest.
perRicardo Coarasa
16 maig, 2011

Moçambic: sensació de llibertat

La ciutat es desfà com cartró amarat per la pluja. La seva robusta pell d'edificis alts en el centre, de formigó en desgana i voreres amb forats constants, no evita que la ciutat tingui la mateixa filosofia que totes les grans urbs africanes que he visitat: als afores s'amuntega la misèria, les parades de vendes inservibles, fruita acumulada sobre fustes o sabates escampats pels carrers. La ciutat, però, potser pel bell so del portuguès, sembla més propera; gairebé, per moments, més caribenya que africana.
perJavier Brandoli
14 maig, 2011

Als peus de l'Everest

Estem per fi en Rongbuk, al monestir més alt del món, als peus de la temible cara nord de l'Everest. El cel està clar. El Montsó ens ha donat un cop de mà. La vista és superba, meravellós. No et canses de mirar el Qomolangma, la deessa mare de les muntanyes. És, sens dubte, un dels dies més feliços de la meva vida. Ara només penso en caminar fins al campament base.
perRicardo Coarasa
9 maig, 2011
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0