Facebook Twitter Youtube Instagram

Cròniques

Textos sobre viatges i política internacional al voltant del globus

1336 articles

Jaffa: la mesquita de la mar

Fundada segons la Bíblia per Jafet, un dels fills de Noè, després del Diluvi Universal, l'han conquerit des faraons i perses fins el mític rei David, Saladino, Ricard Cor de Lleó "Napoleó. Es Jaffa, la ciutat vella de Tel Aviv, un dels ports més antics del món, que alça el minaret de la seva mesquita del mar sobre el blau immens de la Mediterrània.
perRicardo Coarasa
1 febrer, 2011

A l'Himàlaia amb bicicleta o com diluir l'autoestima en un nanosegon

Ens el trobem per casualitat als carrers de Lhasa hores abans de posar rumb al campament base de l'Everest. Hi Richard, un bomber de Vitòria que viatja sol. Va a fer la nostra mateixa ruta, els 1.100 quilòmetres que separen la capital del Tibet de Katmandú, però amb bicicleta. De camí, es desviarà a saludar uns amics al Sishapagma. Avui me'n vaig a dormir sentint-me molt petit. Hi ha gent que té uns pebrots com vuitmils.
perRicardo Coarasa
31 gener, 2011

Ghyaru, la vall de les fades i els dracs màgics

Una cosa que m'encanta de la muntanya és que cada matí es pot re-esmorzar sense càrrec de consciència. Un s'aixeca d'hora i adolorit, es posa cec a cafè, cereals, musli, farinetes de civada, fruita, dolços, pa tibetà amb mel i coses així ... I a mig camí de la jornada, per i es torna a omplir fins a dalt.
perCol · laboradors
28 gener, 2011

Es: Aquella nit va coincidir amb la final de la Champions League i entre tanta cerimònia i tanta pregària

El monjo assenyala un penyal per sobre de 4.000 metres, a l'est del monestir de Sera, on s'endevina una rústica casa de pedra. Els tibetans, compte, carreguen amb els seus morts a l'alba fins cingles solitaris com aquest per trossejar a cops de destral. Els voltors i els corbs fan la resta. Al país de les neus no hi ha cementiris.
perRicardo Coarasa
24 gener, 2011

Estada Cristina: coordenades de solitud

Vaig ser a la recerca de fòssils marins que sabia es trobaven enmig dels Andes. Eren tres hores de navegació pel Llac Argentí, un dels més increïbles del món. Per què? Perquè sembla un calamar, amb el seu cos ovalat recolzat en la desèrtica estepa patagònica i els seus tentacles internant-se en el cor dels Andes per acabar en fabulosos glaceres.
perGerardo Bartolomé
23 gener, 2011

Ascens al cel dels Annapurnes

Una de les coses més esglaiadores de la muntanya és el seu silenci. Ahir a la nit, l'alba, despertar aclaparat per la bufeta, i vaig acabar assegut, protegit per dotze mantes, gaudint del no-res i mirant al cel amb uns prismàtics de poca força que vaig comprar a Pokhara.
perCol · laboradors
21 gener, 2011

Uganda: l'últim refugi dels goril

En un racó del món, a les selves tropicals que engoleixen fronteres, sobreviuen els últims goril de la terra. Anar en la seva recerca és una experiència descomunal, inoblidable. Estem a Uganda, al parc nacional de Bwindi, rastrejant les empremtes d'aquests grans primats als quals, ens adverteix el ranger de Nkuringo, és millor no mirar als ulls perquè no se sentin desafiats. Allà anem.
perRicardo Coarasa
19 gener, 2011

El menú més barat del món

Viatjar al Tibet i no visitar un monestir budista és com estar a Port Aventura i no pujar al Dragon Khan o anar a «Lucio» per primera vegada i no demanar uns ous trencats. L'avantatge de passar uns dies a Lhasa abans de endinsar-se en la serralada de l'Himàlaia-a més d'aclimatar gradualment a l'altitud, que no suposa cap tonteria- és que en les proximitats de la capital del Tibet se situen tres dels més importants: Drepung, Sera i Ganden.
perRicardo Coarasa
17 gener, 2011

El fotut «mal d'Àfrica»

Torno a l'Àfrica. Torno potser a la menys Àfrica de totes les Àfriques imaginables. En el meu Àfrica, en la seva pell, hi ha bars en els quals es llueixen metxes, restaurants de tovalló de fil i línies pintades a les carreteres. Tot això m'espera de nou a Ciutat del Cap: la tez europea que, però, veient una ànima de negre.
perJavier Brandoli
15 gener, 2011

Annapurna, el desafiament de la muntanya

"Però on van a anar ara, si són les quatre de la tarda ja les sis i mitja és de nit? No es creuen problemes i dormin avui aquí. Demà caminaran el que els vingui de gust ". L'home té la cara colrada per les urpades de la muntanya, i emfatitza el seu argument disparant a boca de canó: "A més, és una tempesta de neu ".
perCol · laboradors
14 gener, 2011

Selva de Oza: la Corona dels Morts

El bosc pirinenc de la Selva d'Oza, a la província d'Osca, guarda el secret dels nostres avantpassats. Un centenar de cercles de pedra es reparteixen en la penombra de pinedes i fagedes. ¿Antics sepulcres? ¿Restes de cabanes? Les hipòtesis més audaços, a la vista de les evidències que han sobreviscut des de l'Edat Mitjana, apunten que ens trobem en l'escenari d'un cèlebre episodi de localització incerta: la batalla de Roncesvalles.
perRicardo Coarasa
11 gener, 2011

La festa de no aniversari del Tibet

L'afany xinès per celebrar amb magnificència a Lhasa la creació de la Regió Autònoma del Tibet és, per a la població autòctona, alguna cosa així com el no-aniversari d'Alícia al País de les Meravelles. Pura paradoxa: una festa on només hi ha globus (banderoles xineses, carrosses, un imponent estrada davant del Potala, consignes per tot arreu) i un pastís amb les espelmes sense bufar.
perRicardo Coarasa
10 gener, 2011

Àfrica en moto. Un milió de pedres

Un relat autèntic d'un viatge en moto per Àfrica. Un llibre que detalla la realitat del continent negre més enllà de les postals i els safaris de luxe. En "Un millón de piedras" es mastega la pols del desert, es pateix la corrupta, de vegades, burocràcia africana i s'acaba la nit bevent amb els estranys companys que sempre inventa el camí.
perMiquel Silvestre
8 gener, 2011

Lausana: Zeus té el Dream Team

Les sabatilles amb què Jesse Owen va humiliar a Hitler; reviure la final de bàsquet de Los Angeles 84; el banyador d'Éric Moussambani ... Tota l'apassionant història de l'esport, des de la Grècia clàssica, està en el museu olímpic de Lausana.
perJavier Brandoli
5 gener, 2011

L'odissea d'anar al bany a Lhasa

A primera vista, el primer que sorprèn és que el kora del Barkhor és, al mateix temps que recorregut espiritual, una successió de parades de carrer, alguna cosa així com "la milla d'or" de Lhasa. A uns metres dels pelegrins que desgasten els seus rosaris de comptes, dels monjos que s'agenollen estenent els seus braços sobre el sòl nu, els comerciants negocien amb els turistes el preu dels souvenirs.
perRicardo Coarasa
27 desembre, 2010
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0