Lausana: Zeus té el Dream Team

Per: Javier Brandoli (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

[pestanya:el viatge]

És impossible per a un amant de l'esport no sentir alguna cosa especial quan es visita el museu olímpic de Lausanne, a Suïssa. A les ribes del Llac Lehman o Ginebra (allí se li coneix per aquest nom), envoltat d'hotels de luxe i amb unes vistes meravelloses d'aigua i muntanyes nevades (els Alps), està condensada tota la història de l'esport universal: des de l'antiga Grècia fins als Jocs de Pequín.

És probable que l'esport sigui l'acte col.lectiu més important del segle XX i que ho sigui també del segle XXI. Les vitrines del esplendorós museu de Lausana ensenyen pas a pas, de forma molt didàctica, cada esdeveniment Olímpics. Agafin la seva autoguia i escoltin durant més de dues hores tot el que les olimpíades han significat en la història de la humanitat. Es podrà entendre aquesta era sense entendre el que ha significat l'esport? Com a mínim, segur, només amb els Jocs Olímpics es pot comprendre el nostre més immediat passat. Política i esport van sempre de la mà.

Es comença el recorregut del museu amb els símbols del moviment olímpic i la seva essència (bella teoria, tantes vegades criticada per la realitat, del que significa l'esport). Després, s'exposen totes les torxes que hi ha hagut en els Jocs d'estiu i hivern: la futurista torxa de Torí 2006, creada pel dissenyador de Ferrari, o Significant Torxa Seul 1988, en la qual hi ha dos dracs que es miren (curiosa metàfora de la divisió del país, avui de tan rabiosa actualitat) són alguns exemples significatius.

S'exposen totes les torxes que hi ha hagut en els Jocs d'estiu i hivern: la futurista torxa de Torí 2006, o Significant Torxa Seul 1988, en la qual hi ha dos dracs que es miren

Després, s'arriba a la sala d'exposicions dels Jocs Antics. Hi ha una aclaparadora col.lecció de peces de la Grècia Clàssica i una detallada classe d'història i significat de l'esport helénico. L'estàtua d'Hèrcules, creador dels Jocs, o els objectes amb els que els atletes s'untaven l'oli d'oliva per tot el cos per competir, que després es treien amb un raspall metàl.lic, són algunes de les moltes obres exposades. Es narra a la perfecció, seguint cada peça, el com, quan, on, qui i per què dels Jocs, així com la seva relació amb la mitologia grega.

Després del passeig per l'antiguitat es fa un salt temporal que ens porta fins al Baró de Coubertin, impulsor dels Jocs moderns. És curiós veure com a Estocolm 1912, l'idealista francès Pierre de Coubertin afirmava que "les dones no han de participar en l'esdeveniment i s'han de limitar a donar les medalles com feien en l'antiguitat". Serà en els Jocs d'Amsterdam 1928 quan les dones tinguin per primera vegada una representació més que testimonial. Aquest és només un exemple més de la fusió entre els Jocs i la política i societat. Ja dic que un pot entendre tot el segle XX en aquelles vitrines que expliquen cada olimpíada. Des de la conquesta dels drets de la dona, la Segona Guerra Mundial, el racisme, la Guerra freda, la revolució de les comunicacions, el capitalisme ...

Parada obligada és per descomptat la vitrina de Berlin. Es pot llegir aquesta irònica frase del mític corredor negre dels EUA, Jesse Owen, que va esquarterar la idea de la superioritat de la raça ària després apallissar a tots els atletes alemanys a casa: "Érem l'ajudant negre de l'equip americà", va dir Hitler. Hi ha també una foto amb el seu principal competidor alemany, del qual es faria bon amic.

Una altra important parada és a Munic 1972. Sota la foto d'un terrorista encaputxat palestí es llegeix la famosa frase: "Els jocs han de continuar", pronunciada pel llavors president del COI, Avery Brundage. La famosa sentència es va fer després de la mort d'onze atletes d'Israel, segrestats per un comando palestí de vuit membres anomenat Setembre Negre, que va acabar amb un assalt de la policia germànica, retransmès en directe, en el que murieron también cinco palestinos y un policía. La política no era capaç de parar a l'esport, era el missatge que va llançar Brundage.

Potser, per als espanyols sigui especialment significativa la vitrina de Barcelona 92. Allà es pot contemplar una pilota de bàsquet signat pel que va ser i serà probablement el millor equip de Bàsquet de la història: el Dream Team dels Magic, Jordània, Bird ... S'iniciava així l'època del professionalisme als Jocs. La veritat és que a l'esquena d'aquesta zona hi ha una important i cuidada àrea en la qual figuren els patrocinadors actuals dels Jocs (ni Coubertin ni el mateix Zeus van entendre el negoci milionari que avui suposa la trobada).
Després, a la planta de dalt hi ha una complet i curiós reliquiari esportiu. S'exposen, per exemple, les sabatilles de Jesse Owen (1936); Emil Zatopek (1952) o Carl Lewis (1984). Hi ha desenes d'objectes, però jo em quedo amb el banyador dedicat de Éric Moussambani, aquell nedador de Guinea Equatorial que va participar a Sydney 2000 en la prova de natació dels 100 metres amb una "inigualable" marca de 1,52 segons (més del doble que els seus competidors). Tot just sabia nedar i li costava gairebé mantenir-se, el que va provocar el deliri del públic i la fama internacional. El representa millor que ningú l'esperit olímpic: "L'important no és vèncer, sinó lluitar bé ", que va dir Coubertin.

Finalment, hi ha una sala de vídeo en la qual es pot veure qualsevol prova olímpica que es vulgui recordar. Per exemple, aquell salt d'alçada del nord-americà Dick Fosbury a Mèxic 1968 que va canviar per sempre aquesta prova. "La popularitat actual del meu estil és un premi meravellós a quant vaig haver d'aguantar al principi amb un estil que no agradava a ningú. El salt d'esquena ja ho practicava a l'institut i tots reien de mi, considerándome un chiflado y algunos como un snob por salirme de las normas conocidas. Fins que vaig guanyar a Mèxic 1968 passant a la categoria d'heroi«, va dir l'atleta. Que gran és l'esport!

[pestanya:el camí]
Easyjet té vols directes a Ginebra des de Espanya. També Swiss air fa la mateixa ruta. Des Ginebra hi ha 60 quilòmetres d'autovia fins Lausana.

[pestanya:una becaina]
Per dormir, Hotel Beau Rivage Palace. Molt car però enganxat al museu. Molt bon servei d'àpats. Té Spa també. Un luxe. www.brp.ch

Hotel de City, és una opció més barata. És al centre de la vella ciutat i té vistes a la catedral. Al costat del Ibis Hotel, és l'oferta més econòmica. Bona comunicació per metro i autobús.

[pestanya:a taula parada]
Cruïlla de Ouchy: espectacular restaurant. El menjar és deliciosa i serveixen dues racions del plat principal, el que permet compartir si es va en parella. Els arrossos i pastes són deliciosos; la carn de primera. No ho dubtin, vagin a aquest restaurant si passen per Lausana. El preu, això sí, ronda els 90 euros per persona. (És el que té anar convidat).

Bleu Lezard: restaurant econòmic i d'ambient juvenil. Música i menjar bo sense pretensions. Val la pena per passar una bona estona i fugir dels exclusius locals suïssos.

[pestanya:molt recomanable]
Visita la ciutat vella i les seves belles carrers del nucli històric. Des de la catedral hi ha unes vistes precioses de la ciutat.

Provar els deliciosos xocolates suïssos. Recomanem anar a la botiga Chocolats Blondel, oberta des 1850, donde los fanáticos de este dulce pueden entrar en un peligroso estado de «colapso por compras». www.chocolatsblondel.ch

Per a prendre unes copes cal anar a Mad. Una discoteca de quatre plantes, amb ambients tranquils i embogits, en què va tot Lausana. L'ambient és mixt i la nit, per als més llançats, acaba de matinada.

[pestanya:FINAL]

  • Compartir

Comentaris (1)

Escriu un comentari