Facebook Twitter Youtube Instagram

Javier Brandoli

lloc web Facebook
Javier Brandoli Manzano, periodista i amant de la fotografia. Des de llavors he viscut 2010 a Sud-àfrica, Moçambic, Mèxic, Itàlia, Tailàndia. Ara visc als Estats Units, Nova York, des d'abril 2025.
460 articles

Ruta VAP: La Tercera Via

Aquesta nit ens anem gairebé tots al mític Gil Vicente a escoltar un grup de música local i alguns s'animen després amb el 1908, bar cool de Maputo, fins ja tardanes hores. De tornada a l'hotel, a l'avinguda 24 de juliol, un control policial intenta fer caixa. Vol diners perquè Txarli no porta el passaport. Juga a retenir fins que veu que no pagaré i em deixa marxar. 100 metres després ens Tornen a Parar Altres Agents ...
perJavier Brandoli
27 agost, 2013

Ruta Vap, Sud-àfrica: Crear ONU Grup

Creuem la frontera dos cotxes i deu persones que ja no hi havia dubte, s'havien convertit en un grup al qual la ruta posaria algunes proves per demostrar la seva unitat. Ja érem un i així va ser fins acomiadar setmanes després a Nampula, sense que el singular destorbés a ningú. "Vam aconseguir el més difícil", vaig pensar mentre ens dirigíem a Maputo.
perJavier Brandoli
23 agost, 2013

Per exemple, els massais

Els massai no enterren els seus morts perquè creuen que fa mal a la sagrada terra. Moren, els fiquen en bosses de cuir i abandonen el cadàver fora del poblat, lluny. Als tres mesos tornen a veure què ha passat. Si se l'ha menjat una hiena és que és una mala persona. Si se'l va menjar un voltor és que està al paradís.
perJavier Brandoli
18 juny, 2013

Soweto: les cicatrius de l'apartheid

Per als que pretenguin conèixer una mica més el que va ser el terrorífic règim de l'apartheid a Sud-àfrica, Soweto és lloc de pas obligat. Poden fa un tour, de les desenes que s'ofereixen a la ciutat, o poden llogar un cotxe o guia privat (recomanable per comprendre la seva convulsa història) i creuar, sense problema, al barri rebel. Per als que s'atreveixin a fer la segona opció, aquí van algunes claus de llocs que visitar.
perJavier Brandoli
16 juny, 2013

La bogeria Ngorongoro

I volia saltar del cotxe, córrer vessant avall, riure, tocar als animals, encendre una foguera i passar-hi la nit conversant amb ells, borratxos, cantant cançons de la nostra terra. Però em vaig perquè vaig pensar que potser les hienes i lleons tindrien altres plans, per falta de collons, per ser humà, intel · ligent, i no tenir instints. Crec que si no seguiria per allà, amb la meva càmera ja sense bateria, assegut al costat de 600 nyus mentre ens fan fotos els turistes. Feliç.
perJavier Brandoli
11 juny, 2013

El llibre d'un escriptor

Ricard té tant d'erudit com d'apassionat per beure totes les cerveses que els ofereixin a la barra d'un bar ja de matinada. És un enamorat de la literatura, dels ritus, de les proeses històriques dels altres. EL no és Stanleyo Mallory o Shakleton. Li hauria agradat ser-ho, però va néixer 150 anys tard. Formen part de la seva genètica, de les seves arrels, de la seva pell. Ricardo viatja per conèixer, amb la curiositat del periodista, l'escriptor, que es llança al món a entendre i explicar.
perJavier Brandoli
14 maig, 2013

Diàlegs amb Maputo

Les matinades a Maputo agredeixen la imaginació. El vent es queda quiet a les portes de la seva platja de cendra grisa mentre els gossos solitaris es preparen per anar a dormir acovardits del que se'ls ve a sobre. Llavors la ciutat, durant els escassos minuts en què la llum ho denuncia tot per primera vegada, bull entre el rugir de milers de persones que no saben on anar.
perJavier Brandoli
16 abril, 2013

A la tomba de Mido Macia

Enrere queden aquelles dues dones majors, vestides de rigorós negre i ulls penetrants que ara amb el reflex del sol semblen profundament humits. Les seves mirades són profundes, estranyes. No hi ha res, no hi ha gent, hi ha oblit i silenci. La mort de Mido és ja només això, oblit. No hi ha més temps per a ell a la vida.
perJavier Brandoli
26 març, 2013

La delirant història del tenor italià i la seva òpera a Àfrica

Li flanquejaven tres tipus, 03:00 suazilandeses, tres importants promotors d'òpera que no tenien habitació on dormir, no tenien cap programa de l'important concert, no tenien pianista, ni músics, ni a menys de 24 hores de la cita havien venut una sola entrada. Ells li miraven a ell i ell a ells com si tot això fos a caure del cel al hall d'aquell luxós hotel.
perJavier Brandoli
19 març, 2013

Avui no han matat a ningú a Sud-àfrica

La meva feina com a corresponsal condemna a aquests països a comptar morts i estafes. No puc, no es publicaria, enviar una notícia que es tituli "a Sud-àfrica fa una setmana que no violen a ningú". Tampoc m'imagino a tres columnes o en portada de la web la notícia que explica que el "Ministeri de Treball de Moçambic no és res corrupte", acompanyat d'un detallat informe en què es revela que no es va desviar un dòlar de la partida pressupostària per "formació juvenil".
perJavier Brandoli
5 març, 2013

Zàmbia: el embogit intent de conquerir Mart

Eren els eufòrics temps de la Independència, 1964, en què Àfrica va somiar amb tot, amb una llibertat que els portaria fins al mateix espai. L'article, signat pel científic Edward Makuka Nkoloso, especifica els detalls d'una operació que portaria al planeta vermell a una astronauta, dos gats i un missioner en un termini màxim de set anys. Tota aquesta embogida història l'ha plasmat ara en un llibre i una exposició fotogràfica, premiada internacionalment i que està donant la volta al món, la fotoperiodista espanyola Cristina d'Middel
perJavier Brandoli
19 febrer, 2013
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0