Maig Plata: el mercat on es mengen gossos i cavalls

Per: Enrique Vaquerizo (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

“Le haré una oferta que no podrá rechazar” dice Don Vito moviendo con parsimonia los carrillos atiborrados de algodón mientras Michael Corleone se enamora de Apollonia entre los trigales de Siclia y Luca Brasi devora montañas de spaguettis.-“ ¿Extraño, veritat? "- em xiuxiueja algú. I no, no és Tom Hagen, que me hace de Consigliere en el momento en que la banda sonora de Nino Rota amenaza con atronar en la llanura africana. No, és Alberto el noi que m'acompanya per aquest periple en moto per les Muntanyes Mandara. Seient en silenci, pero no puedo apartar la vista boquiabierto.

Antes hemos rodado kilómetros y kilómetros por los Mandara en el Extremo Norte de Camerún entre campos salpicados de plantaciones de mijo rojo, nens que es banyen en rierols seminus i avis llegint l'Alcorà en tauletes de fusta mentre espanten mosques entre badalls intermitents. Avui és dissabte, dia de mercat al maig Plata.

La bil-bil o cervesa de mill comença a circular per tot arreu

El nucli del poble el formen només tres cabanes, però a aquesta hora, les 07:00, semblen la Gran Via en hora punta, tal és la multitud que baixa des dels diferents racons de les muntanyes. El mercat com a tal és una estructura desordenada voltant d'una arbreda, en molts casos no tan sols existeixen parades, només estovalles estesos a terra. La bil-bil o cervesa de mill comença a circular per tot arreu, dejando notar sus efectos en un reguero de figuras titubeantes. En el aire flota un penetrante olor a comida dulzón y persistente. El perceps en apropar, el guisat és estrany, parece que a alguien se le hubiese ido la mano con las especias.

Els ancians de l'ètnia Mafa em escruten impenetrables amb la cara perforat parapetats després de les seves olles. Al costat de l'arbreda i més enllà, a l'esplanada s'amuntega la gentada. Ens acostem per veure que passa, cuando de repente me sumerjo en la saga de la familia italoamericana más conocida de la historia. Aquí està, tirada a terra, la réplica exacta de la cabeza de caballo que Jack Woltz encontró en su cama, como si tras el terror que le provocó hubiese pasado décadas recorriendo el mundo hasta deshacerse de su regalo en este rincón de África, preferint lliurar a les hienes abans que a la família Corleone. Els ulls sense vida semblen mirar-me, anticipant l'horror. Benvinguts a la carnisseria.

Els ulls sense vida semblen mirar-me, anticipant l'horror. Benvinguts a la carnisseria

Em fixo millor en què està fent cada grup, en un moviment frenètic animen invariablement a un tipus que mou la destral amb empenta, esquarterant cossos d'ases i cavalls, sembla que encara queda algun viu ja que encara es pot escoltar algun bram desvalgut. En algún momento empiezan los ladridos desesperados y los cuerpos de perros se van apilando exangües colgando de ganchos, Maig Plata a aquestes hores és tot just un bany de sang.

Hi ha la creença entre els habitants de les Muntanyes Mandara que si s'alimenten amb carn de gos, ruc o cavall seus cossos estaran protegits contra la mar d'ull i conjurs diversos. La leyenda se extiende sobre todo entre “los forgerons” figura que hace las funciones de curandero en cada aldea y que se transmite de forma hereditaria generación tras generación.

El “forgeron” tradicionalmente ha estado asociado en el África animista francófona el oficio de herrero. Dedicat a produir artesanies de ferro. En algun moment el seu paper va excedir el del martell i l'enclusa, la ciencia de convertir la piedra en objetos indispensables le concedió el papel de guías espirituales de cada tribu y el privilegio de moldear los espíritus cuando están al rojo vivo. En l'actualitat ja no extreuen el material de les profunditats dels Mandara i la forja s'alimenta en la majoria dels casos de ferralla comprada al pes en els camions de la carretera, però segueixen tenint un pes important com curanderos: mals d'ull, conjuros para buenas cosechas o adivinaciones son un básico en su repertorio.

Veig un parell de velletes completament kurdes zurrarse la badana per un cap d'ase

En aquests moments l'acadèmia Hogwarts en ple ha baixat de la muntanya i s'arremolina al voltant d'un estofat de carn de gos. El menú es serveix directament en un cabàs de goma i es menja amb les mans. A contracor declino la invitació. Després atipar-se de poció màgica tots conserven la invulnerabilitat durant setmanes, després continua la festa, amarren al bard i tornen a trafegar bil-bil sense por que el cel es desplomi sobre els seus caps. A aquestes hores tots estem completament borratxos i proliferen les baralles i regatejos entorn dels puestecillos. Veig un parell de velletes completament kurdes zurrarse la badana per un cap d'ase. Molts ancians s'han enfilat a les roques i es mantenen aquí, immòbils en la postura del lotus, dubto si mediten o només reposen els vapors de la cervesa.

Al migdia la calor és insofrible i maig Plata no per d'acollir visitants, las moscas revolotean en nubes negras que parecen querer descargar una tormenta sobre cada surtido sanguinolento. I el banquet continua; estofada, fregida oa la brasa, la carn de gos i cavall es cotitzen com delicatessens. Issoufou un ancià forgeron m'explica que si tens la sort de menjar la pota d'un gos negre, adquireixes el poder de ser invisible per als teus enemics durant la nit. Em regala un amulet per prosseguir el viatge de manera segura.

El trobo un últim cop d'ull al capdavant de cavall, a aquesta hora està ja completament coberta d'insectes

Aún nos queda un largo trecho hasta el próximo pueblo y al atardecer dejamos Mayo Plata y su festín de alcohol y de sangre. El trobo un últim cop d'ull al capdavant de cavall, a aquesta hora està ja completament coberta d'insectes. Em amodorro amb el rum-rum de la moto, entre los jirones del sueño se cuelan escenas de El Padrino mientras Alberto va esquivando las piedras que siembran la pista camino a Rumsiki. En esos momentos cuando un sol rojizo se desploma sobre el horizonte, la silueta de un chucho solitario aparece trotando a lo lejos en la carretera, passem al seu costat a tota la velocitat, d'un salt s'amaga a la cuneta. Volvemos la cabeza un instante al oírlo ladrar, nos mira y titubea antes de dar media vuelta y proseguir su camino hacia Mayo Plata ¡Guau, guauuu!

  • Compartir

Comentaris (3)

  • Ana

    |

    Quin, Enrique, quina història!

    Contestar

  • Isabel

    |

    Com totes les teves històries interesanísima , pero me ha resultado » estremecedora » la foto del caballo , per la consideració del mateix a la nostra societat , no perquè no sigui perfectament comestible . Enhorabona ! com sempre

    Contestar

Escriu un comentari