Facebook Twitter Youtube Instagram

Blocs VAP

1063 articles

Villuercas: el camí dels Apalatxes

Aquesta comarca guarda memòria de com era la Terra fa 300 milions d'anys, quan abans que es formessin els continents una cadena muntanyosa la recorria des de l'actual Canadà fins l'Atles. Ara, aquesta serralada es reparteix entre onze països que somien amb senyalitzar el Sender Internacional dels Apalatxes (SIA).
perRicardo Coarasa
4 abril, 2014

En terres dels gumuz

Durant segles, els Rases (els antics senyors de la guerra etíops) es van proveir en aquestes terres d'esclaus, abonant l'eterna desconfiança dels gumuz enfront dels seus compatriotes de l'altiplà, encapçalats pels estimés (l'ètnia dominant del país), a los que se refieren como "rojos" (per la seva pell més clara).
perRicardo Coarasa
28 març, 2014

La condemna de l'Caire

Guanyàvem amb la tomba de Tutankhamon al museu egipci i perdíem amb els militars que netejaven les metralladores de les tanquetes a l'entrada. Sempre en alerta, sempre disposats a sortir. Guanyàvem un dinar regular en una part bonica de l'imponent Nil i perdíem un desagradable control de policia secreta on ens feien olor fins a les nostres carteres a la recerca de droga.
perJavier Brandoli
25 març, 2014

Diari d'una guerra a la frontera turc-siriana

A l'arribar tornem a veure a aquestes tres famílies sirianes que porten allà dos dies. Elles se sentin al voltant d'una taula amb els seus fills que juguen entre les taules. Ells, tots els homes, es limiten a veure a tota hora les notícies d'un canal que no para de parlar de Síria i d'ensenyar imatges de la guerra. Ho fan en silenci, envoltant la pantalla, amb l'atenció deguda d'escoltar com altres narren les seves vides.
perJavier Brandoli
19 març, 2014

Viatge en vaixell de càrrega des de Turquia a Egipte

No vam poder gairebé comunicar-nos amb ells, cap no parlava una paraula d'anglès. Cosa que s'estenia a tot el vaixell i al que ja estàvem acostumats. Preguntàvem quan quedava per a Haifa i ens contestaven que cinc, vuit o cent, que depenia que creguessin que qüestionàvem els dits que tinc a la mà o els camions que caben al vaixell.
perJavier Brandoli
18 març, 2014

Elogi de les fronteres

M'agraden les fronteres. Són la constatació que el món no s'acaba, que queden més camins que recórrer. Sempre que arribo a una tinc ganes de creuar a l'altra banda.Costa donar-los l'esquena, la veritat, malgrat que els administratius se n'hagin apoderat i s'entestin a convertir-les en simples duanes.
perRicardo Coarasa
14 març, 2014

Chiquitanía, el cas de la dona gripau

El que vaig veure em va fer molta por, vaig veure un gripau gegant que va sortir d'un salt. jo també, en calçons vaig pujar a el cavall i vaig sortir d'aquí, no vaig deixar d'esperonar fins que vaig arribar a casa meva. La meva dona estava horroritzada, no em reconeixia del envellit que estava.
perAlicia Sornosa
26 febrer, 2014

Al Pont de Mostar

Al Pont de Mostar les ombres van tan de pressa de matinada que ningú les veu. Al Pont de Mostar els mapes són de vidre i les torres són centpeus. En el Pont de Mostar se senten resos i campanes i quan fa tard dansa ebri el vent sense saber on perdre. Al Pont de Mostar fa olor de menjar generosa, a olla de fang, a carn de peix ...
perJavier Brandoli
25 febrer, 2014

El viatger sedentari

El viatger sedentari no recorda quan ni com va deixar de viatjar. Un mal dia, succeir. De el calendari van caure mapes, avions i rutes amb la mateixa facilitat amb la qual, de sobte, arriba l'hivern.
perRicardo Coarasa
21 febrer, 2014

El camí cap a l'altra Europa

Després dels càntics regionals i exaltació de l'amistat de la nit anterior, partim per Trieste i parem abans a Brescia. Brescia és una d'aquelles meravelles que Itàlia té escampades per el seu mapa. Tan bella com real amb el seu mercat dels dissabtes on un contemplava amb un somriure que el desordre no és només una cosa ibèrica, és una cosa mediterrània.
perJavier Brandoli
18 febrer, 2014
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0