La completa història de la meva trobada amb Màgic González
En Crònica d'El Mundo, per qüestió d'espai, vaig publicar una versió molt reduïda de la meva trobada amb Màgic González. Aquí va la història completa, amb anècdotes que mai s'han comptat, d'aquella trobada i recerca d'aquest geni boig i-plau de el futbol.
A Màgic González li parlaven els peus. El futbol de l'salvadorenc es comparava el de Maradona. Dos genis als que la pilota es els va convertir en un xiclet enganxat a les seves botes. però Maradona, malgrat tot, va ascendir a Déu mentre Màgic es va estimbar a l'humà. Viatjo fins a El Salvador a trobar-me amb un futbolista convertit en estranya llegenda. El boig bo que es va emportar un tros de Cadis a un dels llocs més fotuts de l'planeta.
«Hoy no sé si jugará, aunque es su equipo muchas veces si llega tarde no le sacan», ens diu Jaime Alberto Rodríguez, «La Chelona Rodríguez», l'altra gran estrella de el futbol salvadorenc i potser la persona que millor coneix a Màgic González, millor que ell mateix. Al humil camp de La Bayer, a San Salvador, el dissabte 18 de juny, juguen Els Pachines, l'equip de Jorge Alberto González Barillas, anomenat el mag. Màgic està a la banda animant als seus. El seu pèl és llarg i blanc com el d'un roquer en retirada. Porta unes ulleres de sol i la vestimenta, com tots els seus jugadors, de l'Cadis, seva Cadis.
Màgic no juga un sol segon. Ànima, signatura algun autògraf i es fa alguna foto amb aficionats des de la banda. Acaba el partit. «Hola Mágico, vine a hablar contigo desde muy lejos». I ell, amb els ulls petits, to simpàtic i educat, rebutja la invitació per ser absolutament inoportuna: «Te agradezco mucho, estimo molt a Espanya, però és que ara hem guanyat i em toca anar a celebrar a el club amb els nois. Perdona, però avui impossible. En un altre moment, D'acord?».
Va arribar a les onze del matí d'el dia següent a casa. «Habrá que esperar a que se conjuguen los astros, él hace las cosas así», ens explica el també exfutbolista i amic Mario Escobar.
Deconstruint a Jorge Alberto
Mentre el Màgic es perd en aquesta privacitat de la qual només surt per ensopegada o descuit, anem deconstruint la vida de l'home més estimat de país. La seva imatge es troba en els grans anuncis dels carrers i les seves llegendes van de boca en boca sense que es distingeixi la veritat del imaginat. «Hace muchos años estuvo metido en la droga y lo humillante es que para ayudarlo se publicó un anuncio en un periódico del Salvador que pedía a los salvadoreños que le ayudáramos a salir de las drogas». «En la ciudad de Santa Ana se le podía ver fornicando con mujeres o dormido en la misma calle». Aquestes són algunes de les llegendes que al país ens expliquen d'ell. La sensació és que més enllà de les seves mítiques festes, s'amaga algú singularment bo. Ningú diu una sola paraula dolenta d'ell.
Asomábamos el cap per veure el terreny i em deia «mira que boniques estan les xarxes i la pastura»
«Jorge con 16 anys entrava a l'estadi i el primer que feia era dir-me que sortíssim a veure el camp. Arribàvem a túnel de vestidor i asomábamos el cap per veure el terreny i em deia «mira que boniques estan les xarxes i la pastura». A él lo que le gustaba era ver campos distintos «, explica La Chelona Rodríguez. Ja era llavors rebel: «Si el entrenador decía que no nos podíamos duchar antes del partido, ell es dutxava i sortia a camp amb perfum. A las tres o cuatro de la mañana un sandwich y batido de leche era su cena típica», diu el seu compare.
Llavors va arribar el Mundial d'Espanya de 1982, en el qual per segona vegada i última en la seva història es va classificar El Salvador, i la seva vida va girar cap a la Europa que havia somiat més que pensat. «Esta historia no se ha contado nunca. Va acabar el Mundial i ens vam anar un mes de viatge per Espanya. A Benidorm va perdre una cartera amb 2500 dòlars que li va tornar un cambrer. En una altra ocasió estàvem a la platja després de tres dies sense dormir i van arribar tres homes ben vestits de negre de l'Màlaga que volien fitxar-. Però nosaltres estàvem viatjant, de juerga», compte La Chelona.
¿I què va passar? «Llegó Carlos Jurado y a los 20 dies ens va portar a Cadis. El va fitxar el president Irigoyen en un hotel i li va dir que marxés per a l'estadi a la presentació. Li vam dir que ja anàvem , sortim de l'hotel i vam agafar un taxi i vam anar cap a Sevilla sense anar a la presentació. D'allí ens vam anar una setmana a Madrid on la vam passar sempre en discoteques. Llavors Màgic em va dir que se n'anava amb mi, que no es quedava a Cadis, fins que van aparèixer dos tipus manats pel president Irigoyen que semblaven policies i li van dir que tenia un contracte que havia de complir o podia ser detingut. Per això es va quedar a Cadis el Màgic, por miedo», compte La Chelona.
Per això es va quedar a Cadis el Màgic, per por
I com va ser? «Al principio me llamaba diciendo que se quería ir y al poco me llamó y me dijo que fuera para allá, que estaba lindo», recorda el també futbolista salvadorenc internacional que va jugar a Alemanya i Mèxic.
«Su amor por su tacita de plata es su gran secreto. Segueix escoltant la seva música gaditana, trobant a faltar al seu amic -el nan- y deseando volver», explica Mario Escobar. Només li queda un però, la seva complicada relació amb l'entrenador que no va saber entendre que ell era un fabulós jugador amateur que guanyava diners jugant a futbol millor que tots els professionals. «Cuando escucha el nombre de David Vidal se pone malo», comenta La Chelona.
Va pensar fins i tot anar-se a Mèxic, després del seu pas desastrós pel Valladolid, per jugar al Lleó al costat del seu amic La Chelona. «El presidente del Cádiz llamaba y me decía que o lo traía de vuelta a Cádiz o lo echaban a él de la ciudad. Es va quedar un temps a casa meva, sempre jugant amb el meu fill a les pistoles si calia sota la taula, i un cop em va dir que anava al carrer a fumar una cigarreta. Va tornar l'endemà passat. Va aparèixer vestit amb una samarreta i uns pantalons curts que no portava quan va baixar. L'havien reconegut uns brasilers i se'n va anar amb ells de discoteques i bars a una altra ciutat. Así es Mágico».
Després, després totes aquests gols increïbles que avui es troben escampats per internet i totes aquestes llegendes de borratxeres i faltes en els entrenaments, torna al Salvador. Potser el seu veritable fita sigui que va ser capaç d'esgotar fins a Cadis.
Potser el seu veritable fita sigui que va ser capaç d'esgotar fins a Cadis
Comença la vida normal d'l'heroi que torni a casa. «Es la persona más generosa que he conocido. Jorge Alberto és un tipus afectuós i humil, un excelente amigo», diu Escobar que també és membre avui de l'equip Els Pachines. «Vamos a jugar a campos de pueblos exhibiciones donde si va él pagan mucho más. El corre con los gastos del equipo y le da dinero a los que sabe que no tienen ingresos», Enfocament. «Le preocupa la situación de violencia. Va a los barrios difíciles a jugar con los niños», daus Chelona.
La seva vida a El Salvador és d'una classe mitjana, allunyada de les grans mansions dels barris nobles que amb una mica d'ordre vital hagués pogut ocupar. Viu prop de l'estadi nacional que porta el seu nom. «Alguna vez me dijo que quizá podía haber ahorrado un poco más», recorda Mario. «Se quita los zapatos o la camisa, literal, si ve a alguien descalzo que se los pide por la calle», exemplifica La Chelona.
«Yo fui el diputado que propuse que se le pagara una pensión vitalicia de 600 dòlars mensuals. Tinc molt bona relació amb ell, es un hombre muy generoso que nunca acumuló riqueza», explica el vicepresident de l'Assemblea Nacional, Guillermo Gallegos. Com és? «El Mágico es el Mágico. Bohemi i una mica irresponsable. No es compromet amb res, com apareix desapareix, pero en El Salvador es muy querido e intocable», respon el polític.
Sobre les seves addiccions, tot sembla un secret a veus exagerat i mitigat alhora. «Una vez en el año 2000 estàvem a Cadis i em va ensenyar una mica de haixix que li havien donat. El va tirar a l'bany. Nunca tomó drogas delante de mí», afirma La Chelona. «Salimos y tomamos sin salirnos de la cordura. Jo mai a la vida he vist a Jorge amb drogues, pero es verdad que a veces se queda dormido y llega tarde», dice Escobar que explica que «a él Mágico no le molesta lo que dicen de él, pero le duele por sus hijos que también lo leen».
Màgic parlant de Màgic
Malgrat les moltes veus que van fer d'intermediaris perquè pogués haver una nova trobada amb Màgic mentre estàvem a El Salvador, el futbolista no va trobar un forat en el seu no agenda perquè es produís. «Prometo que hablarás con él por teléfono cuando vuelvas a México (on visc)», ens assegura la Chelona Rodríguez. Falla dues vegades el dia acordat fins que de sobte, un divendres, sona per sorpresa el telèfon: «Soy La Chelona, te paso a Mágico que lo tengo a mi lado».
-Hola Màgic, és complicat parlar amb tu. No t'agrada molt la premsa?
-No, em comenta Jaume que tens pensat fer una revisteta per aquí i jo agradeciéndote.
– Estaràs feliç amb l'ascens de l'Cadis, No?
-Hola el meu amor (saluda algú mentre parlem)…. Sí, sempre pendent de l'Cadis i d'Espanya. A la cultura espanyola li tinc agraïment. Deixeu-me parar un moment (s'escolta que parla amb unes persones, passa un minut i reprenem la xerrada).
-màgic, em sembla que vols tenir una vida allunyada dels mitjans i la fama, ¿És així?
-Bé, jo prefereixo estar una mica apartat de l'protagonisme. Estic prop de el futbol nacional però jo intento que aquest atractiu sigui per als jugadors que és a qui correspon.
-De què vius avui?
-Des del punt de vista econòmic tinc una vida d'allò més normal, Déu em va fer viure de forma normal com qualsevol salvadorenc. Ni em abunda ni em falta res.
-Quants fills tens? (en una entrevista que li vaig llegir va dubtar davant d'aquesta pregunta)
-Uhmm, ¿fills? Tengooo, vuit fills (amics i altres fonts diuen que té 10)
-Quan recordes el futbolista que va sortir del Salvador, ¿Els somnis que tenies com a futbolista els has complert?
-Sí he complert els somnis que vaig tenir com a futbolista. Mentre vivia somiava i mentre somiava vivia.
-A tu et comparaven amb Maradona, tothom creu que vas poder jugar en un gran com el Barcelona o el Reial Madrid. Et penedeixes de no haver jugat amb ells?
-No sé. Cadis era més que suficient per les meves aspiracions i per poder fer alguna cosa pel meu país. Vaig poder portar el nom del Salvador pel món i demostrar que no érem només tirs i morts, recorda que llavors eren els temps de la Guerra Civil.
-Però el nen que jugava a futbol als carrers de Sant Salvador no somiava jugar amb un gran?
-Quan era petit em feia il·lusió jugar al Barcelona, que era el nom d'un equip de la colònia veïna. Volia jugar amb ells perquè allà jugava el meu germà.
-Saps que vas poder ser un dels més grans jugadors de la història si haguessis entrenat més i haguessis volgut viure menys la nit?
-Sí, però cap persona pot ser qui no és. No em poso a mirar qui vaig poder ser. Hi ha gent més ambiciosa i jo ho respecto.
-Segueixes sentint-te futbolista?
-Bé, el futbol em oxigena, però jo ja sóc un avi (té néts). Jo em sento un vell que té el futbol a la sang, en els seus gens. Ve des de la panxa de la meva mare, a ella li encantava el futbol.
-Et molesta totes les llegendes que hi ha sobre la teva vida, teus vicis, teus addiccions?
-No em molesta en absolut, entenc que sóc una persona pública. A què li molesti que parlin d'ell no pot entrar en el món de el futbol.
-Moltes de les llegendes que s'expliquen de tu tu les desmientes com aquella famosa que et vas quedar adormit en un descans al Vicenta Calderón i no vas saltar a el camp.
-Ah!, jo vaig pensar que aquesta anècdota es comptava de el camp de l'Cadis contra l'Atlètic de Madrid (alguns diuen que va ser en un córner i altres fins i tot al Bernabéu). Hi ha moltes coses que s'expliquen de mi, però en el meu cas jo ja vaig anar, si és que vaig ser, ara toca el temps de què es fixin en altres.
-Els teus amics diuen que ets molt generós i ajudes a molta gent, Estàs molt conscienciat dels greus problemes que passa el teu país?
-Sí, em preocupa el que passa a El Salvador, vull que les coses vagin bé. Els joves necessiten fer esport, estar en millors condicions en la seva adolescència.
-¿Les colles s'han ficat amb tu o el teu mai has tingut un problema perquè la gent et vol i reconeix?
-Són qüestions de tenir respecte. És un tema molt complex. Cal reinserir i recuperar a la gent. Cal anar apaivagant, treballar per millorar les coses.
-Algunes persones a El Salvador expliquen que vas viure al carrer i tenies forts addiccions, Com estàs ara?
-Cal comprendre i conèixer El Salvador. En la meva època a les colònies i barris no hi havia tanta inseguretat i la gent es divertia al carrer. Era una cosa normal passar-la bé i veure-alba, potser de vegades per cansament et quedaves adormit, però era una cosa normal. Jo no sé com la passen ara els joves, però llavors era així. Per a mi el paradís és la vida…
Es torna a escoltar l'altre costat de el telèfon unes veus de fons, uns salutacions efusives, un temps d'espera. «Perdona Javier, és que estic en un restaurant. Te importa y hablamos en cinco minutos». I llavors a Màgic, el telèfon va deixar de funcionar, la tarda probablement el va tornar a alba.
Va tornar a l'ombra en la qual sempre va lluitar per romandre; a aquests matins en què va a la platja, demana un cub en algun lloc, es tira sorra per sobre del seu cos i comença a fer abdominals. «Prefiero que me tengan lástima a que me tengan envidia», resumeix ell.
Comentaris (1)
Cindy
| #
el meu fill; i l'estimo . For so many reasons and we WOULD TO A like to spend the Chisnast Christmas and New Year with him at the decameron el salvador. 🙂
Contestar