«Quan corres per la terra i amb la terra pots córrer per sempre», diu un proverbi Rarámuri.
«Primer un nen es va penjar amb els cordons de les seves sabatilles de tennis. Després, Als dos anys ho va fer un dels seus germans.. I després, només dos anys més tard, "El tercer germà es va penjar", narra amb veu baixa i dolça, Margarita González González, el governador Rarámuri de la comunitat Guachochi.
Com una epidèmia que desola camps on els humans traficen amb drogues i ànimes, Els indígenes tarahumara es treuen la vida per una mossegada d'angoixa generada per la pobresa, el desajustament dels immigrants que van tornar sense marxar mai, la violència portada pels chabochi (home blanc) i la certesa que de vegades no els espera res més que un hivern bastard que va oblidar algun estiu. «De vegades, Quan veuen que la collita no donarà fruits, es maten per la desesperació de saber que no tindran res per menjar., explica un dels agents de la policia estatal trucats per desenredar la carn i els músculs de les branques dels arbres..
L'onada de suïcidis d'aquest poble nadiu, oblidat com tants en aquest Mèxic amb presses per arribar al present, va tenir una primera veu d'alarma a principis de 2012. Llavors, El Front Organitzat de Camperols Indígenes va denunciar que “les dones indígenes, quan fa quatre o cinc dies que no poden alimentar els seus fills, es posen tristes”.; i és tanta la seva tristesa que fins al 10 de desembre de 2011 cinquanta homes i dones, pensant que no han de donar-li als seus nens, es van llançar al barranc ".
No l'han de donar als seus fills, van saltar al barranc
Aquella notícia va sacsejar alguns titulars i consciències fins que es va oblidar., com tantes, sense que els anys vinents canviïn molt la condemna antinatural de preferir treure's la vida sense permetre una desgràcia, la negligència o la malaltia ho facin abans. "Sovint veiem butlletins que anuncien que hi ha hagut suïcidis a la Serra", confirmat a la Fiscalia del Sud de Chihuahua. "Cada mes anem a les comunitats per atendre un cas de suïcidi", els agents estatals expliquen. "En general, Què tal els homicidis? (També hi ha una alta taxa d'assassinats causada per l'alt consum d'alcohol), hem trobat molta fredor. "No ploren els seus morts perquè són molt freds i tímids"., comenta la Maria, un agent ministerial. «Sí, ho pateixen, "però porten el dolor a dins", explica el doctor Barrero, que ha estat 30 anys exercint el seu ofici a la Serra. "La pobresa ho podreix tot", diu el metge.
A la comunitat de Rochéachi, al costat d'un rierol prim, una dona de 30 anys a la llicència i 600 rentar uns draps a la cara. Al seu costat, la seva filla, de poc més de dos anys, amb alguns signes evidents de misèria en el seu fràgil esquelet, es limita a plorar sense prou força per fer-la sonar.. «El meu marit va marxar fa dos mesos i no ha tornat». on va anar? "No ho sé". Tens menjar? "Petit", respon ella.
Una mica més enrere, apareix un ranxo en el qual dos vells, els pares de la jove gran de la riera, Esperen a la porta mentre ella pela una mica de blat de moro. No es miren, No parlen entre ells i no es toquen fins i tot quan se'ls demana que posin per a una foto.. Al fons hi ha una altra barraca de fang amb un gran llit que quasi ho ocupa tot.. Hi viu una peculiar família de tres fills de la qual dos d'ells són els pares.. Ella ho té 16 anys, l' 15 i el seu nadó una mica més 24 mesos. Ets la filla de la dama que està al riu? "Sí". Ha marxat el teu pare? "Millor". Per què? "Només va pegar a la meva mare", respon una noia que amb 15 anys va donar a llum per primer cop gairebé al mateix temps que la seva mare va donar a llum per darrera vegada. "Són comunitats molt pobres i vulnerables", diuen els agents de l'estat.
Una dona embarassada es va penjar amb el cinturó quan va saber que el seu marit estava amb una altra dona
«Alguns nois joves se suïciden per gelosia i falta d'amor. "L'any passat a la comunitat una dona embarassada es va penjar amb el cinturó quan va saber que el seu marit estava amb una altra dona"., recorda Margaret. "Són persones que prefereixen morir que suportar el rebuig de la seva comunitat", explica el doctor Barrero.
Aquell desarrelament, emocional i social, d'un poble seminòmada, amant de la natura i perdut en un llarg període de temps en què els costa localitzar-se, També forma part d'aquesta rutina que de vegades acaba en suïcidis. «Els migrants que tornen sovint no respecten l'autoritat de les comunitats i estan inadaptats», explica Alejandro Hernández, governador de la comunitat Papajichi.
Hernández es refereix al vol que fan molts joves Rarámuris cap a ciutats veïnes, de vegades fins i tot a la capital Chihuahua, a la recerca d'un futur. «Tornen molt canviats. Alguns porten arracades a les orelles i deixen de portar roba tradicional., diu el governador. Sembla que el retorn als vents gelats de la muntanya, on els dies neixen morts, comporta una depressió que recentment ha provocat algun suïcidi entre els retornats. No poden formar part del món urbà dels chabochis, on de vegades són explotats i discriminats, i tampoc tenen cap incentiu per continuar formant part de les seves comunitats tradicionals en què no emergeix res i amb les quals ja no s'identifiquen.. «Estem pitjor que fa anys. "Molts marxen i tornen molt malament"., sosté també el governador de Guachochi. «La gent ha de sortir a buscar feina a les ciutats i quan torna porta altres coneixements. "Alguns consumeixen drogues"., destaca Cayetana Bustillos, Locutor de Ràdio Xetar, "La veu de les muntanyes Tarahumara", una emissora que emet en castellà i rarámuri.
L'important en la seva visió del món és ballar per mantenir l'equilibri del món
Les drogues són una altra amenaça. La serra de Chihuahua forma part del Triangle d'Or en què els grups de la droga es disputen rutes, magatzems i conreus. "No vull que els nens entren en drogues, però allà els paguen bé", resumeix el governador de Papajichi. Aquí, però, La pròpia cultura Rarámuri està actuant com un fre al reclutament de sicaires per part dels narcotraficants.. «Els tarahumaras tenen una altra concepció del món, No els interessen els diners ni treballar.. Si necessiten alguna cosa i ho aconsegueixen, deixen feina per gaudir-ne.. Passen una setmana amb els narcotraficants i després se'n van.. "L'important en la seva visió del món és ballar per mantenir l'equilibri del món"., Ho expliquen a la Fiscalia Sud de Chihuahua.
No obstant això, com sempre, Cap veritat és absoluta i alguns joves estan entrant en aquell mercat dels nous temps en què la visió del món del poble global dicta que la felicitat s'aconsegueix ara amb telèfons mòbils i neveres que refreden.. «Donem els nostres consells i quan algú fa alguna cosa malament intentem ensenyar-li, en comptes de castigar-lo, perquè no ho torni a fer"., Alguns governadors ens diuen que tenen la seva pròpia policia armada amb arcs i no amb armes de foc.
Potser, tal com dicten alguns dels molts rics mites de la cultura tarahumara, un poble també feliç i ple de creences religioses i culturals de gran valor, "Déu va fer els Rarámuri i el diable va fer els Chabochis". Probablement és injust donar tota la culpa dels mals indígenes als homes blancs., i probablement el domini d'aquests ens ha donat un espai i un temps lògic perquè els "peus lleugers" continuïn corrent per les muntanyes. "Hem de respectar-los i ells ens han de respectar", resumeix el governador de Papajichi que sap que, com diuen a la seva ciutat, "fer yumari (danses) "Allarguem les nostres vides perquè fem feliç a Déu amb nosaltres".. Els que no ho aconsegueixen no tenen altra opció., llavors, Es lliguen el coll a les branques dels arbres.
Anteriorment vaig publicar aquest article al diari El Mundo.
