Les "ciutats ferides" des de sempre emeten una fascinació misteriosa, gairebé ancestral. Una d'aquestes és Sarajevo: marcada per una història mil·lenària, disputada entre tres imperis, influenciada per pobles, religions i ètnies diferents i mutilada per una guerra les cicatrius són encara molt visibles a les façanes dels edificis i en les cares de les persones. Inevitablement, una ciutat que no pot deixar indiferent.
El primer que em crida l'atenció de la Sarajevo d'avui és la seva vivacitat: els joves en els bars prop de la font Sebilj donen indicacions als turistes perduts que intenten reconèixer els estrets carrers del nucli antic. El cor de la capital bosniana és un enreixat de places, carrers i passejos que es desenvolupen al voltant de baixetes cases de murs blancs. Creuant aquests llocs, es reviu la història de la ciutat on Occident i Orient es troben i, malauradament, es xoquen: restes de l'era romana, Eslava, medieval, otomana i dels Habsburg conflueixen en el gran polvorí balcànic fins als tràgics esdeveniments dels anys 1992-95.
Començo la meva visita a la zona alta de la ciutat. Aquì sorgeix el cementiri musulmà Alifakovac, les tombes estan orientades cap a la Meca, com la tradició islàmica ho indica i on es gaudeix d'un panorama la bellezza és sumptuosa. Però, tota la unicitat de Sarajevo s'expressa en la seva diversitat: en només cinc quilòmetres trobada la Sinagoga Ashkenazi, la tercera més gran d'Europa; la Catedral del Cor de Jesús, construïda en 1889 en estil gòtic; i la meravellosa Catedral de la Nativitat de la Mare de Déu, l' 1868. I a més: la Mesquita de l'Emperador, edificada en 1457 en honor del sultà Mehmed; l'Església de Sant Antoni de Pàdua en estil neo-gòtic; i el pont llatí, famós per l'atemptat de Sarajevo de 1914.
Caminar per carrers estrets, basars i cafès, pot donar una idea de com era la vida a la Sarajevo otomana
La Baščaršija (mercat principal) és el cor de la ciutat vella: avui dia, l'antic i gran mercat només queda una part petita. No obstant això, caminar per carrers estrets, basars i cafès, pot donar una idea de com era la vida a la Sarajevo otomana. Just al centre de la Baščaršija, al costat de la torre del rellotge, l'escena està dominada per la Mesquita de Gazi-Husrev Bey, obra mestra de la tradició islàmica d' 1531.
Dinar amb els clàssics Sarajevski Sahan, uns rotllos de verdures amb carn i salses picants, servits amb puré de patates i pa, el pa de derivació turca i acompanyats amb la Serajevska Brewery, la cervesa que es produeix a la ciutat. Després, vaig caminant per la Ferhadija, el carrer comercial que acaba amb la flama eterna, encesa en memòria dels caiguts durant la segona guerra mundial. La Ferhadija s'uneix amb la Carrer Marsala Tita, carrer intitulada al Mariscal Tito i la fi coincideix amb el mali Parc. A l'entrada del parc, en uns cilindres de ferro forjat estan incidits els noms dels ñiños morts durant el setge de Sarajevo.
Passant al costat de la bella Acadèmia de Belles Arts, a la riba dreta del riu Miljacka, s'arriba a un dels edificis símbols de la ciutat: la Biblioteca Nacional de Bòsnia i Hercegovina. Una incisió en el marbre a l'entrada diu: "En aquest lloc els criminals serbis durant la nit entre el 25 i el 26 d'agost de 1992 van cremar més de dos millions de llibres, diaris i documents. Per no oblidar ". Entre 1997 i 2004 la ajuntament va ser reconstruïda i avui és possible admirar les seves meravelloses sales, el sostre de vidre i les columnes de pedres.
La tarda a la Baščaršija està marcada per les tasses de te turc servit amb la baklava
La tarda a la Baščaršija està marcada per les tasses de te turc servit amb la baklava, un pastís de pasta filo, avellanes i Agda, 01:00 xarop particularment dolç. Visito el mercat cobert de de nou, on es ven de tot: des dels clàssics souvenirs fins a les obres dels artistes locals, els teixits i les espècies orientals. En una de les típiques casa del filetamb, es mengen els tradicionals ćevapčići, un plat a base de carn picada de vaca, sal, espècies i aromes, servit amb pa pa, ceba blanca i chutney, una salsa de pebrots vermells.
A la nit Sarajevo és encara més atractiva: els bars estan plens i per tot costat s'olora el perfum dolç del narguile i es beu el cafè Bosanka (cafè bosnià) a les Fidzani, les tasses d'origen turc. El cafè és la beguda nacional a Bòsnia: i 1571, cent anys abans que Londres o Paris, Sarajevo va ser una de les primeres ciutats a Europa amb locals destinats a la compra i el consum de cafè.
El matí següent veig la casa Svrzo, una clàssica habitatge otomana del segle XVIII, que representa l'últim exemple d'arquitectura tradicional bosniana perfectament conservada (el menjador, el dormitori, la cambra de convidats, etc.). Però l'etapa més emocionant és la galeria 11/07/1995, una exposició fotogràfica i audiovisual dedicada a la massacre de Srebrenica i al setge de Sarajevo. Les fotos de Ron Haviv i Tarik Samarah compten aquells llargs dies de terror i desesperació, deixant el visitatante particularment tocat per la cruesa de les imatges i els testimonis dels supervivents.
Les fotos de Ron Haviv i Tarik Samarah compten aquells llargs dies de terror i desesperació
Un altre lloc significatiu és el "túnel de l'esperança", als afores de Sarajevo. Durant el setge, a través del túnel, els bosnians conseguiron fer arribar menjar, medicaments i armes a la població civil, superant l'àrea ocupada per les milícies sèrbies i evitant que la ciutat fos completament aïllada del món. Als peus de la Mesquita de la Baščaršija, quan els llums dels basars i de les botigues s'il·luminen, provo la Bòsnia Pot, una sopa a base de carn, papa, cebes, pastanagues, pebre i sal.
Penso en la frase escrita a terra del carrer Ferhadija: "Reunió de Sarajevo de les cultures". Aquí està l'aspecte més emocionant i alhora tràgic d'una ciutat de la qual et sents part immediatament. Em vénen a la ment les imatges de la gent gran que jugan als escacs amb les grans peces a la plaça de la catedral ortodoxa, dels muetzins que des dels minarets criden els fidels a l'oració, dels gestos lents de les persones pel carrer, de les façanes desentranyades dels edificis.
Sarajevo és una ciutat que et absorbeix completament amb els seus perfums, els seus colors - de vegades foscos i ombrívols - la seva història, la seva diversitat. ciutat turmentada, encantadora, misteriós, dolorosa ... els generosos habitants estan intentant recuperar l'element que els ha caracteritzats durant segles: l'harmonia entre les diferències. El leitmotiv d'un viatge a la capital bosniana és sens dubte "Sarajevo, el meu amor", parafrasejant el títol d'un famós llibre de Jovan Divjak. I si ho diu un Serbi ...
informació Pràctica
moneda: marc Bosnià (1 € = 2 BAM)
idiomes oficials: Bòsnia, serbi, croat
religions: islam, Cristianisme Serbi-Ortodox, cristianisme Catòlic, judaisme
quan anar: Primavera / estiu
on dormir: "Allotjament Magaz" un Tahčićasokak, 7
on menjar: "Nana de cuina" un Kundurđiluk 35; "Dveri" un Prote Bakovica 12
que menjar: Sarajevski Sahan, baklava, cevapcic, pita, Bòsnia Pot
museus: Museu de la ciutat de Sarajevo (boines verdes 1); casa Svrzo (Glođina 8); galeria 11/07/1995 (fra mercat Grge Martica 2); Túnel de la esperana (túnel 1 Ilidža)
pel·lícules: "Terra de ningú" de Danis Tanovic; "Benvinguts a Sarajevo" de Michael Winterbottom
Llibres: "Sarajevo, el meu amor "Jovan Divjak; "Sarajevo Marlboro" de Miljenko Jergovic