"La meva poca destresa culinària va haver de servir de dinar els meus companys d'expedició, que després de veure's obligats a gravar el meu destí en tallar els fideus, van tenir, més, que menjar-se'ls."
Seguint el rastre dels samurais. Seguint el rastre dels samurais, Seguint el rastre dels samurais, Seguint el rastre dels samurais. Seguint el rastre dels samurais.
Per:
Daniel Landa (Text) Nacho Melero / D.Landa (Fotos)
"Aquí la fe és com un bosc de bambú, es bressola amb el vent, canvia, és flexible” La frase la va deixar anar com si res en menys japonès dels japonesos de la regió de Wakayama. Es deia Brad i havia crescut amb les neus del Canadà. Però tenia l'ànima amb els ulls esquinçats i el cor embolicat en l'embolic de credos que estàvem a punt de descobrir.
Ens allunyem de Tòquio a 300 quilòmetres per hora i vam arribar a Hiroshima després d'un parell de canvis de tren. Yeray, Pau i jo havíem acostumar als desembarcaments que significaven moure l'equip de cambra. En aquesta ocasió ens acompanyava Nacho Melero, que havia arribat a Tòquio des d'Espanya per compartir els nostres primers […]
Per:
Daniel Landa (Text) Nacho Melero / D.Landa (Fotos)
Es podria pensar que en una ciutat on impera l'ordre i la reverència com salutació, la discreció és la pauta habitual dels seus habitants, però aquí, just aquí, comença la part més desconcertant de la ciutat.
Vaig sortir a recórrer Escòcia, com qui fuig cap a la pluja, buscant solituds a l'altre costat d'Europa. Tenia fam de penya-segats, set de whisky i ganes de perdrem. Jo, que entenc el viatge com una experiència compartida, vaig decidir aquesta vegada desprendre de tota companyia.
Per:
Daniel Landa (Text) Luis Landa i Cristina Carlón (Fotos)
A 40ºC sota zero tot quedava congelat, les màquines llevaneu, les pestanyes i el nostre ànim aventurer. Érem a la Petita Illa de Diomedes, en els confins d'Alaska, a la meitat de l'Estret de Bering. Un esquimal picava el gel per formar un forat en el qual pogués llançar la seva canya. Els vents polars augmentaven la […]