Grytviken: un brindis sobre la tomba de Shackleton (En)
"Es busquen homes per viatge perillós. Salari baix, fred agut, llargs mesos en la més completa foscor, perill constant, i escasses possibilitats de tornar amb vida. Honors i reconeixement en cas d'èxit ". Amb aquest anunci publicat a la premsa de l'època, Ernest Shackleton, d'origen irlandès i un dels exploradors polars més famosos del segle XX, va aconseguir reunir els 55 homes que l'acompanyarien per les gèlides terres de Geòrgia del Sud.
Partim del port de Ushuaia, la ciutat argentina més austral, amb destinació a aquestes mateixes gèlides terres ia la trobada de la tomba de Shackleton a Grytviken, una estació balenera on els noruecs trossejaven aquests cetacis per extreure el cobejat oli.
Es busquen homes per viatge perillós. Salari baix, fred agut, llargs mesos en la més completa foscor, perill constant, i escasses possibilitats de tornar amb vida. Honors i reconeixement en cas d'èxit
Quan el vaixell va entrar a la badia es podia veure el color característic del metall oxidat en la línia de la costa. A mesura que avançaven, observava amb més claredat les enormes estances on les balenes eren esquarterades. A més d'aquests magatzems, hi ha unes gegantines cisternes de metall rovellat que era on es guardava tot l'oli extret d'aquests animals. I una petita església i dos vaixells encallats i abandonats. Res més.
Les exploracions polars, a principis del passat segle, havien de bregar amb ferotges animals i indígenes recelosos dels estrangers, a més de malalties que puguin bloquejar el descobriment de terres somiades. No obstant això, aquestes expedicions tenien un risc afegit: la natura en estat pur. Temperatures de -45 º C i vents polars de fins 150 km / h eren dues de les seves majors riscos, sense comptar amb els possibles naufragis per topades amb icebergs i malalties com l'escorbut.
Partim del port d'Ushuaia amb destinació a les gèlides terres de Grytviken, l'estació balenera on es troba la tomba del llegendari Shackleton
El seu primer contacte amb el fred polar va ser en l'expedició de l' Descobriment, que entre 1901 i 1902 intentar arribar al Pol sense èxit, quedant-se a més de 850 km del seu destí. Ho tornaria a intentar cinc anys més tard, amb la Expedició Nimrod, sense aconseguir tampoc arribar però deixant aquest cop l'empremta de l'home a 175km de la meta. Aviat es va veure obligat a canviar d'objectiu, quan en 1911 Roald Amundsen aconseguir finalment el Pol Sud, deixant a Shackleton fora de joc. Però no es va rendir i l'explorador irlandès va aconseguir finançar i organitzar una nova expedició a bord del Resistència ( l'anomenada Expedició Imperial Transantártica), que planejava creuar per primera vegada la Antàrtida.
El vaixell que m'ha portat fins aquest magnífic lloc és el Endeavour, l' 79 metres d'eslora i noliejat per Expedicions Limdblat, ben adaptat a aquestes aigües on sovint veus icebergs a la deriva esperant fusionar-se amb el mar. Per arribar fins a la costa hem de pujar a unes zodiacs negres. Vaig visitar la zona veient les restes de l'estació balenera i fins i tot em vaig apropar fins als vaixells encallats, unes moles oxidades que esperen el seu final lentament. En aquesta illa no viu absolutament ningú, només la trepitgen els turistes que vénen en vaixell o els navegants que sol · liciten permís per endinsar-se en aquestes aigües.
Per arribar fins a la costa hem de pujar-nos a unes zodiacs. En aquesta illa no viu absolutament ningú
El 8 d'agost de 1914 l'Endurance va partir cap a la seva última aventura. El 5 de novembre, la tripulación llegó a la Illa de Sant Pere, isla principal de Georgia del Sur. Gairebé un mes, més tard va partir de la Badia de Cumberland, 01:00 Grytviken, continuant el seu camí cap al sud. En menys de dos mesos, l'Endurance va quedar atrapat en la banquisa de gel, on acabaria posant les seves restes en el fosc i fred mar del Escòcia.
Al febrer, la tripulació, i especialment l'home que vetllaria per la seva seguretat durant tota l'odissea, veure frustrades les seves possibilitats d'arribar al lloc on pretenien desembarcar. S'havien quedat a un dia de navegació. L'estiu s'estava acabant i Shackleton va decidir convertir l'Endurance en refugi hivernal, entenent que passarien allà com a mínim un altre any fins que la banquisa es descongelarà i poguessin alliberar el navili. S'alimentaven de carn de foca i de pingüí. Per molt que intentar evitar-, molts gossos van morir durant el viatge a causa de cucs intestinals.
Shackleton sabia que, tard o d'hora, hauria de prendre la decisió d'abandonar la nau i buscar una solució per evitar la mort dels que formaven ara, seva família
A finals d'abril de 1915 veure com l'últim raig de sol els deixava per no tornar-los a visitar fins a l'octubre. Durant tot el temps que van estar atrapats amb base en l'Endurance, el capità va intentar mantenir a tota la tripulació entretinguda, fent que les seves ments no pensessin més enllà de les seves tasques diàries. Passejar als gossos, fer carreres per equips, construir uns iglús per als animals, fer excursions per la neu o uns nous cabines per a ells eren algunes de les noves tasques per a l'equip. Però Shackleton sabia que, tard o d'hora, hauria de prendre la decisió d'abandonar la nau i buscar una solució per evitar la mort dels que formaven ara, seva família.
Quan et dirigeixes cap al cementiri on descansa l'il · lustre explorador i mires al teu voltant, pots fer-te una petita idea de les dures condicions que van haver de suportar
El més destacable de Grytviken és, sens dubte, la tomba d'Ernest Shackleton. Es troba a menys de cinc minuts caminant de l'antiga estació balenera. Quan et dirigeixes cap al cementiri on descansa l'il · lustre explorador i mires al teu voltant, pots fer-te una petita idea de les dures condicions que van haver de suportar els 26 valerosos homes que van acompanyar. Vaig embotit en una maia llarga, uns pantalons de seny i un cobreix pantalons de Gore-Tex per a les cames. Per al pit, una samarreta tèrmica fina, sense shoftshell amb membrana vent es va aturar i jaqueta de Gore-Tex. Als peus porto un mitjó gros de cotó i les botes són de canya alta i de goma amb interior de neoprè. Per les mans i el cap porto guants fins i unes manyoples de ploma i una gorra Windstopper. Amb tot això, si fa sol no tinc fred, però quan s'aixeca vent o el sol desapareix, el fred comença a calar en els meus ossos sense remei. No puc imaginar el que van haver de passar aquests homes.
Comentaris (7)
Viatges de Primera
| #
Si hi ha exploracions gairebé increïbles i que a nosaltres ens posen els pèls de punta (pel fred però també pel repte físic i psicològic que van suposar) aquestes són les de les terres gelades. Sobretot, quan, com es comentar en l'article, un sent la congelació avançant pels dits dels peus i de les mans i pensa… «Si esto me pasa a mí, ¿Com se les arreglaven amb calcectines de llana, per molt grossa que fos?». Una cosa semblant ens passa quan pensem en Hillary i la seva ascensió a l'Everest… L'expedició de Shackleton amb l'Endurance es pren ara com ara en cursos de lideratge i treball en equip i no és per menys… També és interessant llegir l'evolució que hi va haver en aquest tipus de viatges i l'estudi dels pobles locals que van fer molts aventurers, als quals es va titllar de bojos per vestir i menjar com, per exemple, els inuits.
Contestar
Daniel Landa
| #
Després de Shackleton, tots som turistes.
Contestar
Raúl
| #
Totalment d'acord, amb tots dos. Hi havia dies que em s'enfundava un jersei de plomes i tot i així, el fred calava. Per descomptat pensava que jo usant el gairebé últim en roba tèrmica, transpirable i resistent a l'aigua, «sufría» ellos, sense res d'això…¿Com ho feien?
És veritat que el temps i les comoditats ens allunyen d'aquells valerosos homes.
Contestar
Ricardo
| #
Llei el llibre de atrapats en el gel……i ho vius que no vegis….IMPRESSIONANT….. l'esperit aventurer d'aquesta epoca…. Shackleton és un dels meus herois….ja m'expliquessis cosetes…..una salutació
Contestar
Raúl
| #
Per descomptat Ricardo!! 🙂
Contestar
Carlos Cosmi
| #
Hola Raul, em sembla estar vivint les coses que estàs comentant, tot em sembla un somni, m'agradaria conèixer Grytviken, tinc 67 anys i és un dels meus somnis Com he de fer per conèixer aquests llocs?
Contestar
Raúl García
| #
Hola Carlos!
Perdona la meva retard, demà farà un any de la teva pregunta. No m'arriben avisos de contestacions.
Si encara segueixes interessat, posa't en contacte amb mi i et donaré tota la informació de què disposi, a veure si pots complir aquest somni.
Una salutació!
Contestar