Facebook Twitter Youtube Instagram

Cròniques

Textos sobre viatges i política internacional al voltant del globus

1336 articles

Veracruz: el port de les llegendes

Veracruz és un lloc per quedar despullat d'obligacions i horaris, gaudint del plaer de reconciliar-se amb el temps, amb les converses sense atropellaments. Veracruz és una ciutat amb port, o un port amb ciutat, on arriar la bandera de l'estrès i llanguir escoltant llegendes i successos terribles que encara inquieten el cadenciós dia a dia dels jarochos.
perRicardo Coarasa
14 novembre, 2011

Nahuel Huapi: l'últim viatge del Perito Moreno

L'any 2003, juntament amb la meva dona, parem tres dies a la Hostería Port Blest, un braç del Llac Nahuel Huapi que s'interna a les muntanyes fins a gairebé arribar al límit amb Xile. El vaixell ens va fer passar al costat d'una illa on es troba enterrat un personatge molt estimat per l'Argentina: el Perito Moreno. Encara avui és costum de les embarcacions fer sonar tres vegades la botzina a manera de salutació.
perGerardo Bartolomé
12 novembre, 2011

Chimoio: volta a Àfrica

"hay un mercado en el que se venden los restos de los restos y a su alrededor una masa de gente que deambula vendiendo, mirant, va, comprant, bevent o menjant, que el carrer és la gran casa dels africans. Al costat de l'estació d'autobusos, sempre lloc de trobada de les ciutats, hi ha un mercat de casetes de fusta sota sostre. Gairebé no entra la llum ni corre l'aire. L'olor és intens a peix sec"
perJavier Brandoli
8 novembre, 2011

El sentinella de l'illa del tigre

Qui va dins d'aquest taüt amb què carreguen aquests soldats a la vora d'un llac? Què herència va deixar en els mapes i en la preservació de l'hàbitat natural? Quin és el nom de l'illa on reposen les seves restes? Una pista: encara avui, les embarcacions fan sonar tres vegades la botzina en senyal de respecte en passar al costat del seu últim estatge. L'escriptor i viatger Gerardo Bartolomé ens guiarà en aquest enigmàtic viatge la setmana.
perGerardo Bartolomé
6 novembre, 2011

Maliciosa: la maleïda de Guadarrama

Algunes muntanyes semblen portar en el seu nom una maledicció, com si arrosseguessin una implacable condemna o pesés sobre aquestes un anatema bíblic, però n'hi ha prou amb escoltar el seu nom per sentir irremissiblement atret per elles. Em va passar al seu dia amb els Inferns i la Maladeta, al Pirineu aragonès, i, més recentment, amb la Maliciosa, a Guadarrama.
perRicardo Coarasa
5 novembre, 2011

El forat negre de Wadi Halfa

Wadi Halfa és un moridero. Podem quedar-nos aquí per sempre acompanyats de la pols i d'una vida que passa lenta. La meva rutina és sempre igual, animada de vegades per visites nocturnes com la de la nit passada. Vaig sentir sorolls de borsa, com si algú furgar en les nostres olives.
perMiquel Silvestre
3 novembre, 2011

Adéu Zimbabwe, adéu Mugabe

La sensació és que el país es desfà, tot és decadent. No hi ha la llibertat somiada i lluitada, que un dirigent del teu mateix color de pell no et fa més lliure, ni dóna menjar, ni seguretat. Podia ser una altra cosa aquest bell país i la culpa és dels libertadores no dels antics tirans. Zimbabwe té prou recursos i infraestructures heretades-encara llangueixen- com per somiar amb alguna cosa més que un salva pàtries de la causa negra. La causa negra és tenir futur i prestatges plens.
perJavier Brandoli
2 novembre, 2011

Les Ñatitas de la Pau: un diumenge entre les calaveres

A La Pau, sòrdida i màgica, despietada i sorprenent, espiritual i pagana alhora, la festa de Tots Sants se celebra fora de l'abast. Una setmana més tard comença la Festa de les Ñatitas i la majoria indígena de la ciutat es llança als cementiris a celebrar un banquet macabre i festiu on el principal comensal és la mort. Benvinguts a un dels majors espectacles del Món.
perEnrique Domínguez Vaquerizo
31 octubre, 2011

El cap de la fi del món

Aigües de naufragis i de violentes tempestes en un cantó del món. Ruta de braus marins i penya-segats amenaçadores Què reconegut punt geogràfic és el que apareix a la foto? Com es relaciona amb la Ruta de l'Or de l'Amèrica Espanyola? Quines històries de tragèdia i sofriment amaguen aquestes roques? L'escriptor i viatger Gerardo Bartolomé té les claus. Les respostes, dins d'una setmana a VAP.
perGerardo Bartolomé
23 octubre, 2011

El laberint copte

"Per què hauríem de fer-ho?", contesta l'amo d'un hotel. "Aquest és el nostre país. Estàvem abans. Només volem els nostres drets. Portem segles callats, aguantant humiliacions, però les coses estan arribant a un punt intolerable. Volen que ens anem però no volem anar-nos. A més, ¿A on vaig a anar? Això és casa meva i el meu negoci. És la meva vida ".
perMiquel Silvestre
21 octubre, 2011

Cementiri d'Arlington: la manera americana de la mort

Els pobles tenen formes de viure i, també, de morir. Només cal fer un tomb pels seus cementiris. El d'Arlington és molt revelador de l'ànima americana, sempre orgullosa del seu patriotisme i els seus herois. Els noms dels 300.000 caiguts, orfes d'històries, atordeixen al visitant. Però les seves làpides estan pulcrament alineades entre praderies de gespa tallada al mil · límetre, a l'ombra d'arbres centenaris i amb unes vistes gens menyspreables. La mort també pot ser confortable. És l'americà camí de la mort.
perRicardo Coarasa
19 octubre, 2011

Turisme de Frontera, esport d'aventura

(...) Estàvem dins d'una habitació tancada i fosca. Incrèdul el vaig mirar i li vaig proposar la intermediació d'un president americà. "De quin d'ells estem parlant?", preguntar amb un escuradents apuntant entre les dents. "Com Andrew Jackson?", vaig suggerir. "No, això va en la I, Ulisses Millor. S Grant ". I així va ser com el president el rostre apareix en els bitllets de cinquanta dòlars em va ajudar a creuar.
perMiquel Silvestre
14 octubre, 2011

Berna: cinc segles de presó per als óssos

(...) És en 1513 quan els soldats tornen a casa vencedors de la batalla de Novara portant com a trofeu un ós viu. Es decideix llavors construir un recinte a l'animal, una fossa davant de la porta central (...) el general francès Brune humilia en 1798 als berneses després de prendre la ciutat i portar-se a tots els animals a París.
perJavier Brandoli
12 octubre, 2011

Llac Turkana: cap al Mar de Jade

(...) Remuntant un mur de lava s'obre davant seu un panorama irreal. Una enorme extensió d'aigua, Verd jade, assotada per un vent constant i envoltada de petits volcans. Teleki i Von Höhnel completaven així, per als cartògrafs europeus, el mapa dels grans llacs africans amb el més llunyà, inaccessible i misteriós de tots, des del llac Turkana.
perJuan Ramón Morales
10 octubre, 2011

La pedra que va evitar una guerra

Quin conflicte fronterer entre l'Argentina i Xile va ajudar a resoldre aquesta pedra al costat de la serralada dels Andes? Una pista: porta el nom d'un coronel britànic enviat per la Reina Victòria per arbitrar la disputa i evitar una guerra entre els dos països. Darrere d'aquesta anècdota hi ha una interessant història que ens explicarà dins d'una setmana en VAP l'escriptor i viatger Gerardo Bartolomé.
perGerardo Bartolomé
9 octubre, 2011
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0