Poesia de Moçambic
Declamava un actor en veu de Moçambic. I parlava el país d'ells en forma de poesia. Plovien paraules i somnis, queixes i anhels, mentre es cenyia la nit. I es parlava del arribar del dia, miracle de la no mort en aquesta terra. I d'amor, que la poesia només es va inventar en el seu origen per curar els mals de tenir trencada l'ànima i així seguirà sent mentre la vida no es ordeni i s'avorreixi. I dels nens del carrer, en un meravellós poema que es va recitar en llengua macua i el títol, ESTAT, significa això al que no li calen explicacions: nen del carrer. I és curiós com en aquest cas no va fer falta entendre res, als ulls i entonacions s'entenia tot.
I parlava també d'Àfrica, del continent, aquest espai que als europeus de tall molt intel·lectual els agrada diferenciar en trossos i fronteres, amb la idea de salvaguardar identitats i honres, i que els africans es masteguen en singular i primera persona. En aquests temps en què el món no para de blindar-no sembla un favor entossudir-se a tanta ruptura encara que sigui per demostrar que se sap o se saben. Àfrica són 54 països, és cert, tan cert com que jo mai vaig conèixer un sentiment comú d'amor a una terra com el que tenen els africans per la seva continent. No ho és per casualitat, ho és per trobades i similituds.
I passava la nit, sense cap pretensió més gran de lliurar guardons als poetes joves que s'atrevien a comptar com caminen les seves vísceres quan se sentin a escriure i explicar-les. Aquest acte de l'Ambaixada d'Itàlia i l'Associació Dante Alighieri va ser només això, paraules, d'ells, de poetes de Moçambic sense títol que l'hi reconegui perquè poeta és qui s'atreveix a comptar, amb una mica de forma, les seves coses, les de dins.
Aquests són els poemes premiats:
esmentat Diferent – sopi Jaume
(Maputo, Moçambic)
VAHOCHA!
Vahocha!
Wa ELAPO akha
Kanivenhia nississu
Hiyano! Ninvenha nississu.
Vahocha!
Meto Élimáthi Ucha
Élimáthi insuwa osuela nipuruwaya
Élimáthi olepa cos no nsipo nississu
Anahia ecóvé wa quitanda ni Or Olima.
Vahocha!
Ntácuró lópurrurriá wa etchaia
I nothuna murima Ovela de-la-IA éhum
Ethu sa Khalai
Oweha ELAPO siquina
éhipa Ovari, otipa wa ematha
ni oriha epsiá éció.
Vahocha!
propòsit Ninothuna sa poma ohiyu
Olóhá a la nostra n'thátho ingrés
N'nari l'IPA-nsipo siquína
Otemba aho ELAPO està vivint Nia-la-éhum.
Vahocha!
Uina Essire sap ancumí
Wa equina wetha m'mumulélo món
Uakhéla ethu la oquiva
mtéco propòsit
Ni uira orávo othururôa
Wa ióténe mcuthélo oquiva.
fet de dia!
fet de dia!
A la terra de la meva origen
No despertar al matí
nosaltres! Ens despertem cada matí.
fet de dia!
Ulls abans de l'alba
Abans que el sol conèixer el seu lloc
Abans que el gall escriure la cançó del matí
Mantenen el somni Camae servirà la terra.
fet de dia!
Deixa arrossegar el pati
Cal escombrar en els nostres cors
La brutícia d'ahir
Heus aquí la terra d'allà
L'augment de l'aixada, llaurar la terra
i posar en marxa noves llavors.
fet de dia!
Ha de ser il·lusions nit
El somni de pa que hi ha a la taula
No canta altres cançons
Puja la pàtria i ser nosaltres mateixos.
fet de dia!
Assajar la salutació dels vius
En un altre pas de la respiració
Gràcies al do de la vida
inventar llocs de treball
i germinar en la mel mans
De totes les picades de la vida.
Menció – aura Kawanzaruwa
(Harare, Zimre Parc – Zimbabwe)
BLUES DE MAMA
La seva mare era únic, no com qualsevol altra noia
Ella era lent per parlar, atrapat en el seu propi món
Aquesta casa noia, estava preocupat com un cotxe trencat
No tenia les mirades o els moviments d'una estrella porno
Crec que les seves inseguretats eren universals
Realment no podia trobar un lloc per a la seva ànima vella
I alguns problemes eren com tractar de llegir el codi Morse
Ja sigui que era molt difícil o ella era molt lent
…I en el medi de la nit
…Es despertava sufocant a la vida
Seria una bona mare, ¿Pot ser una millor esposa
Pot escriure tots els seus mals, el seu negoci serà tornat a la vida
No volia que aquesta una mica la vida de la seva filla
És fonamental que va posar la seva vida en ordre
Per a la dona ve el naixement d'una mare
I per exercir aquest paper no podia ser d'una altra
esmentat Diferent – Leco Nkhululeco – Paulo Paulo
(Maputo-Moçambic)
poesia en vídeo
HOPE AFRICA
No vull més llàgrimes al cor de l'Àfrica
dolor tan arrelada
mal de buit
Utopies dels somnis de colors
No vull per a albergar el crit negre al cor de l'Àfrica
En els dies foscos sense colors apagats
Només el dolor gust estrident
Esquitxada el cor mort d'Àfrica
Àfrica Àfrica Àfrica
Com em plantat d'hora que vas robar l'amor
avui! El vent ja no és ni la pólvora de fum
Ja no crida el silenci de la fatalitat
Aquestes veus d'esperança
Que per excel·lència és el color del meu destí
Àfrica Àfrica Àfrica
Moment en que contempla la vida i la mort deixa a l'atzar
En el meu sentir plaer
Temple on contemplar el temps tortuosa
La descomposició de les facetes desfets de dolor
Al barri de la meva ànima
Àfrica Àfrica Àfrica
m'acompanya seus aromes esperança
Pel que la gana que mai prostituta als passadissos d'una nació
Àfrica Àfrica Àfrica
Quan el somriure és l'alè d'esperança
On la pau és la veu suprema del canvi
esperança d'Àfrica
menció – Esther Karin Mngodo
(Tanzània)
A MEU PARE, Madiba BABA
Per al meu pare, Nelson Mandela
Els nens saben el seu nom fins i tot abans de saber que s'enfronta,
Ells senten la calor de la teva ànima
Abans que el sap el fred que va aconseguir abans irradiava el sol dels seus ulls
Vostè ha ensenyat als nens el que ells mai aprendran dins d'una aula
El que ha après en un cellroom,
La qual cosa em fa pensar – que és més lliure que l'altra?
Perquè mai van ser obligats per l'odi, només grillons de l'amor
Mai es van canviar a fer mal
Però només beneeixi cada ànima que es va oblidar que el vermell és el color de la vida-
La sang que flueix per les nostres venes.
Vostè va triar per ser el color cec, encara que els seus ulls podien veure cada un i tot
El meu estimat pare, Madiba bava
Explica'ns com ho va fer
A l'estendre els seus braços per perdonar i abraçar les mateixes armes que vessen sang vermella
Dels nens innocents que no ha donat la mateixa pell com la que cobria el seu termini de
Ensenya'ns bava
Com van ser els teus llavis prou valent com per pronunciar paraules d'amor i compassió –
Una extensió de la seva pròpia ànima?
Explica'ns com no es va optar per utilitzar la seva posició de tornar mal per mal i pitjor per a pitjor.
Només la bondat de tots els mals
Explica'ns pare
Perquè no hem après que la sang és més espessa que el color
L'amor és més profund que la pell
Per important en l'art de la pau més que la forma en les nostres mans són experts en la guerra.
Matant entre si més de pa i pedres precioses,
Petroli i telèfons mòbils,
La reducció de la pena de cadascun de les coses nostres ànimes per sempre
Ensenya'ns bava preguem
Perquè no sabem el camí
Menció – Hirondina Juliana Francisco Joshua
(Moçambic)
diàlegs monologats
Calla la boca.
Antecedents créixer el desig de despullar
Inventar mi mateix en altres diàlegs.
Jo i els que realment sóc.
em, ambdós.
no desmaïs, no sempre són monòlegs en solitari.
devorar al revés,
a beure amb tots els que tenen fam.
A l'interior en silenci callo em be.
Trucar al meu diàleg monòleg.
Les seves cremades a la boca sonen amb fredor.
Què és això?
Gairebé em va confondre.
I no em sento el dolor durant massa sentir…
Ara vaig al més enllà fins i tot de morts
Ompliu el exaustidão amb una au alada a la mà
Els meus dits fins que em mori
L'ego en vol.
Va sorgir en mi una altra paraula, ser.
clonat, del no-res com si hagués caigut del cel…
Aquesta rima amb amor, amb la vida, amb terra, aigua, amb…
moviment.
Després van anar arribant més i més paraules…
Però ¿com dir-ho si callo?
Com si la boca és l'ànima,
Si l'ànima és la boca.
No puc respondre a la idea.
Calla la boca.
Es va impedir mi que sabia menys que sé.
Em va sorgir una voluntat, 1 vontande em inventi jo.
Menció – Yolanda Hera De Jesus –
(Moçambic)
préstec sou
Fetus d'un ventre desconeguda
Atès com desaparegut
Oblidat en un contenidor d'escombraries
Sóc el fill d'aquest sòl fred
Que cada nit em dóna la benvinguda
Germanastre aquests carrerons on les pells brutes
Fillastre aquestes avingudes que em menyspreen per ser molwene*
préstec sou, SIM a molwene
préstec sou, però també sóc la gent
Gent com tu, com els altres
El mateix aire que respirem
Sentim el mateix dolor
Trepitjar el mateix sòl que és d'empassar quan Déu crida
préstec sou
Ocell que vola lliure a tot el món
Sóc un ocell que picoteja grans de cereals d'aquest brut sòl
No es preocupi pel futur
Vist en peces de cos esfarrapos desgastats pel temps
Porto a la meva pell escamosa una closca, recobert pel vent
Als meus cabells guardo altres «molwenes», sense un lloc on dormir i què menjar
demà
Quan arriba Demà, No vol ser molwene
També vull ser persones com vostè i els altres
* préstec- nen del carrer
