Facebook Twitter Youtube Instagram

Àsia

Àsia és un dels continents més variats i fascinants. De l'Extrem Orient a l'Orient Mitjà… Hem arribat a tota Àsia per dir-vos-ho

230 articles

Un cafè a l'Índia

La meva moto estesa a terra i jo mirant com la llarga caravana que em seguia s'aturava. els cotxes, com petites formigues, van començar a esquivarme i aprofitar l'aturada dels camions per fugir el més ràpid possible. Vaig riure, hi era, sense força per aixecar el meu pesada moto i ningú m'ajudava ...
perAlicia Sornosa
2 juliol, 2014

I de sobte, Petra

Era conscient d'estar a punt de viure un d'aquells moments en la vida que passaran a formar part de la llista d'inoblidables, inesborrables, etern. Com el primer petó. Com el naixement d'un fill. Com quan un veu per fi el Taj Mahal i no pot evitar que se li humitegi la mirada. I és que hi ha icones en el món als quals resulta impossible ser aliè.
perOlga Moya
11 juny, 2014

Afganistan: porta vençuda

Afganistan està aquí mateix, als nostres peus, però igual que en un mal somni, l'immediat esdevé inabastable. A la nebulosa d'el somni viatger que tenim davant nostre regna el caos. Els victoriosos mujahidins, ara esperits confusos embriagats de lluita, es destrueixen entre ells i aniquilen tot el que es mogui en el seu territori tribal
perVicente Plédel i Marián Ocaña
4 juny, 2014

Exposició de Fotografies «Tot és al món»

José Luis Feliu va decidir apropar la seva càmera als vèrtexs del món, en un viatge de dos anys durant els quals va produir la sèrie documental Un Món A part. Us presentem el gresol d'emocions que formen l'exposició "Tot està en el món", una col·lecció de fotografies que ens allunyen de la ciutat per situar-nos a peu del camí, en contextos emblemàtics o en racons perduts. Una mirada serena que ens portarà als confins del planeta.
pervap
28 abril, 2014

Caos mística Ulaanbaatar

Mongòlia presumeix de solituds, d'estepes que apunten al no-res, d'horitzons en veu baixa, on ningú lamenta tant desert perquè, senzillament, no hi ha ningú. És com un país en coma induït pels seus paisatges erms, un lloc de pas, el ressò dels pastors, que no s'aturen, potser per no sentir de cop el desemparament.
perDaniel Landa
7 abril, 2014

Camins a contratemps

Aquesta podria ser la lectura d'una jornada on l'imprevist es va convertir en el meu millor companya de viatge, una relliscada que tonifica, reequilibra i ens fa reconsiderar el nostre lloc dins el gran esquema de les coses.
pervap
26 març, 2014

Diari d'una guerra a la frontera turc-siriana

A l'arribar tornem a veure a aquestes tres famílies sirianes que porten allà dos dies. Elles se sentin al voltant d'una taula amb els seus fills que juguen entre les taules. Ells, tots els homes, es limiten a veure a tota hora les notícies d'un canal que no para de parlar de Síria i d'ensenyar imatges de la guerra. Ho fan en silenci, envoltant la pantalla, amb l'atenció deguda d'escoltar com altres narren les seves vides.
perJavier Brandoli
19 març, 2014

Langtang (II): pau sota les estrelles

Després de sopar, els homes es reuneixen al voltant del foc amb un got d’alumini amb te que recolza l’estufa perquè no es refredin. I expliquen històries d’antics xerpes, de muntanyes cobejades per qualsevol muntanya i experiències pròpies en aquests tops.
perCol · laboradors
13 març, 2014

El regne dels morts

Ells, els morts, van ser els primers a arribar. En un carrer al costat de riu Ganges, a la ciutat de Varanasi, desenes de cadàvers esperaven l'arribada dels vius. Els cossos estaven coberts amb túniques de colors i engalanats amb flors. No s'havia fet de dia encara. Ells no tenien pressa.
perDaniel Landa
20 gener, 2014

Rebun: l'illa japonesa dels somriures

Extensos pasturatges contrastaven amb el blau del cel i milers de flors silvestres treien el cap per tot arreu. De res va aparèixer davant nostre un paisatge que semblava un quadre: després els extensos camps, s'apreciava l'imponent Pacífic i la vora de la illa als peus de formacions rocoses d'impressionants figures.
perCol · laboradors
4 gener, 2014

L'emoció de l'nòmada

"Cada vegada que despert a un llit nova, en una ciutat diferent, cada vegada que escolto diferents sons als d'ahir, penso per un instant que encara he de despertar, que no puede ser cierto".
perMiquel Silvestre
27 octubre, 2013

Cigrons i bombes en el vell Colombo

Des 1983 una 2009 els atemptats, els cotxes bombes i les noies suïcides van ser la norma diària. I amb ells una sensació de por generalitzada. Tot en la ciutat va quedar detingut. ¿Tot? No. En una petita esplanada una vella tradició es va mantenir aliena a la por i la prudència d'aquell temps; els diumenges de l'Galle Green Face.
perAlex Esquerrà
23 octubre, 2013

Mongòlia: gel sota l'imperi del sol

Una infinitat de pics es veuen al lluny, a més de dues glaceres de mida imponent just a sota nostre ... Ens trobem en un punt gairebé fronterer trepitjant terreny de Mongòlia, però molt a prop veiem Xina, Rússia i Kazakhstan, !que passada!
perCol · laboradors
10 juliol, 2013
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0