Balleu el món

Aquest article i aquest vídeo estan dedicats a tots els músics de carrer de l'món, especialment als de Madrid, perquè sense ells, carrers corren el risc d'anar perdent l'alegria.

Existeix un llenguatge en el qual tots ens entenem, una manera en què l'home es reconeix com a espècie, una forma de goig universal: la música. Vull tancar aquest 2013 amb un cant a l'alegria, doncs el que ha de venir és millor que ens agafi ballant, per si de cas.

No puc concebre un viatge sense cançons, per això, ara que agonitza un any impertinent, prefereixo compartir amb vosaltres una barreja de festa i de nostàlgies. Vull posar veu als paisatges i mirar enrere, per un moment, per sentir que si, que va merèixer la pena ser-hi, que tot té remei mentre sonin les marimbes i ballin les dones de l'món. Necessito aturar el pas, es em passarà aviat ho prometo, però sóc un nostàlgic i avui faig balanç de el camí.

Res deté una guitarra, perquè la música és un rampell de l'ésser humà, una necessitat poètica per expressar que estem vius.

Llavors m'adono que res deté una guitarra, perquè la música és un rampell de l'ésser humà, una necessitat poètica per expressar que estem vius. Si he de elegir, em quedo amb tot, amb els espasmes dels himbas a Namíbia, amb la tristesa altiva de l'tango argentí, amb el deliri de tambors a Zàmbia, amb la tuna de Morelia o el plorar esquinçat de el flamenc sevillà. Em quedo amb els mariachis i els seus barrets, amb els acordions de Vladivostok, em quedo amb els nens balladors de Belize i la gent gran de Swazilàndia, amb les mulates esveltes de Cartagena d'Índies o els clarinets tristos de Sant Petersburg. Tot té sentit, potser perquè la música no es pot explicar i el món sencer necessita de vegades cridar sense dir res.

per a aquest 2014, us proposo pujar la música i baixar les finestretes de l'cotxe, canteu sense remei, balleu amb estranys i no volies entendre res. La música és fiable, mai hi ha segones intencions quan se't van els peus.

La música és fiable, mai hi ha segones intencions quan se't van els peus.

He volgut que sigui "La Veu" la que acomiadi aquesta secció en aquest any, ja que Frank Sinatra és la veu de tots, i cada un, "A la seva manera", que s'inventi tristeses o desafiaments nous.

Tenim per davant un foli en blanc, perquè l'any nou encara està per estrenar, pintem doncs mapes i il·lusions, sortim al carrer a passejar racons inèdits, explorem rutes impossibles per què no? El món està aquí, esperant-nos amb el tam tam dels seus tambors. I ningú, mai, mai, ens traurà el que hem viscut.

Així, doncs, amics de Viatges a l'Passat, despojaos de la por, sense complexos i balleu viatjant, que el món us s'entendrà.

FELIÇ 2014!!

 

  • Compartir

Comentaris (8)

  • Lydia

    |

    Un muntatge molt bonic i amb una banda sonora deliciosa.
    La música és un llenguatge universal. Alegra l'ànima o la repara. I el ball sempre resulta alliberador, divertit….
    Feliç 2014 a tots.

    Contestar

  • JESUS ​​GUTIERREZ

    |

    GRÀCIES DANIEL. Jo afegiria A la MUSICA I LA DANSA, L'POESIA I EL DIC DES DE LA NOSTÀLGIA QUE SENTO PER LA FALTA DE LA TEVA AVI JOSE MARIA.
    TINC L'HONOR DE TENIR EMMARCAT A LA MEVA CASA UN POEMA PER L'ESCRIT I DEDICAT PER LA MEVA I LA MEVA DONA.
    SALUTACIONS

    Contestar

  • Daniel Landa

    |

    Gràcies Lydia i Jesús. En efecte, el meu avi segueix inspirant des de dalt i la seva poesia és de tots, clar que sí! Gràcies per esmentar-, amic!

    Contestar

  • Mayte

    |

    Que meravellós i que inspirador!!!
    Gràcies Daniel! Feliç 2014…. Per a tots!!

    Contestar

  • Maria ho és.

    |

    Gràcies per fer de la vostra aventura una seqüència de moments màgics per a tots. Feliç Any des de Palència

    Contestar

  • Laura

    |

    Gràcies pel vostre primer regal per al 2014 Daniel.
    Que la música segueixi il·luminant l'ànima i el somriure de tots i totes al llarg d'aquest any.
    Una abraçada per tots i totes

    Contestar

  • sari

    |

    He tornat a verel bell documental ballant pel món que dedicateis a l'any 2014 …que classe , que optimisme, i que bon fer malbarata. En aquest món de tanta grolleria i frivolitat barata, us dono les gràcies per aquest moment. EM SENTO ORGULLOSA d'haver-te PARIT meu estimat fill Daniel, i que siguis com ets. t'estimo. TU MARE

    Contestar

Escriu un comentari