Durant els anys de la guerra civil a Sri Lanka, Colombo era una de les ciutats més perilloses i singulars de tota Àsia. Era també la menys turística i provinciana, un lloc que vivia aliè a la globalització que s'accelerava al seu voltant. Des Pequín Bangkok es construïen autopistes i gratacels, mentre a Colombo, al llarg de 26 anys, tot va semblar quedar aturat en un moment imprecís dels anys 80.
Tot va semblar quedar aturat en un moment imprecís dels anys 80
Des 1983 una 2009 els atemptats, els cotxes bombes i les noies suïcides van ser la norma diària. I amb ells una sensació de por generalitzada. Tot en la ciutat va quedar detingut. ¿Tot? No. En una petita esplanada una vella tradició es va mantenir aliena a la por i la prudència d'aquell temps; els diumenges de l'Galle Green Face.
La cara verda de Galle és el "Paseo Marítimo" de Colombo, Una àmplia i llarga esplanada d’herba davant de l’oceà Índic. Data de l’època de Henry Ward, Governador de Ceilan britànic, qui va decidir, i 1859, Construeix un hipòdrom en aquest lloc privilegiat. Els seus inicis van ser aristocràtics i esportius, Aigua passada, Com l’Imperi i la Reina Victòria, Perquè aviat es va convertir en el lloc més popular i familiar de la ciutat.
Al sud, la cara de la galera, L’hotel més antic d’Àsia, Fundada a 1864
L'esplanade es tanca senyoria per a la seva 4 costats. Al nord les torres bessones del districte del Fort, Al carrer East Galle Road, l’artèria principal de la capital, El poniente indico, i al sud la cara de la galera, L’hotel més antic d’Àsia, Fundada a 1864.
Els dissabtes i diumenge a la tarda, Quan la calor comença a disminuir, L’Esplanade es converteix en un llit calent de famílies que venen a gaudir del mar i de la companyia. Caminen, mengen, Juguen el crick i els cometes volen. El més valent, Sense despullar -se, Estan xops per les poderoses onades de l’oceà, Mentre que les parelles de nuvis amaguen els seus primers petons sota un paraigua. Hi ha la mà més elegant i la més humil, Viure sense escorcollar els pobres amb els rics. No se sap qui gaudeix més, Si els turistes fundats del Galle Hotel beuen ginic tonic, o famílies rient, mullant -se els peus i menjant cicpeus cucuruchos.
Les galetes, "Bèsties", es preparen amb una massa de llenties grogues barrejades amb chiles verds i espècies
A l'esplanada el menjar és un assumpte seriós. A la caiguda de la tarda el passeig comença a omplir-se de parades de menjar. Carrets senzills i pràctics, amb plats rústics per a una clientela amb pocs diners i molta gana. Hi ha desenes d'especialitats, però les meves preferides són les amanides de cigrons i les galetes de llenties. El "sundal" és una d'aquestes amanides típiques del sud del continent indi, plena de sabors extrems i textures contraposades. Cigrons amanits amb coco i molta salsa picant, una explosió àcida i picant que et fa feliç per unes poques rupies. Les galetes, "Bèsties", es preparen amb una massa de llenties grogues barrejades amb chiles verds i espècies, i 3 l' 4 gambes enganxades. Després es fregeixen i es mengen en un antic diari, Lliurat amb lima i molts chiles. Si estan acabats de fer, són cruixents i molt rics, Perfecte per seure en algun racó per assaborir -los.
També hi ha posicions permanents, espaiós, proporcionat amb llum, taules, i diversos incendis. Els amos, Majoritàriament musulmans, Les especialitats "Marakalas" serveixen. Pa indi, rotis, parathas, chatattis, pollastre Tandoori, Veal i Curries de calamars, arròs fregit, "Deviled" i salat dels fideus. El plat principal és el "Kottu Roti", Sri Lanka's Street Food King, Inventada 25 anys a la costa est, Quan algun xef enginyós tenia la idea de saltar el pa que quedava cada dia amb un gingebre i un allo, ceba, Chiles Verdes, i un cullerot d'algun curri ardent. Una delícia!
Aliè a les males notícies d'una guerra que semblava eterna
Vaig viure dos anys a Colombo, i un dels meus rituals era passar per l'esplanada cada diumenge. En l'IBA Allie ni banyar els estels palmar, sinó a menjar i a mirar. M'agradava aquell espai obert i fresc, lluny de la sufocació de la ciutat i aliè a les males notícies d'una guerra que semblava eterna.
Passejava de dalt a baix al moll, rosegant cigrons picants, amb la seguretat que alguna família es detindria per fer-me una foto o simplement intercanviar un parell de frases o un somriure tímid i dolç. La guerra era present, havia marcat de manera cruel a cadascuna d'aquelles persones, Però en aquells moments només tenien bondat i es veuen plenes de curiositat per un estranger lluny de la seva terra. Sempre he tornat a casa a la nit, feliç i amb els sentits plens. Havia menjat, Persones casades i conegudes.
La guerra va acabar 2009. Prabhakaran va morir com les seves noies suïcides, I els "tigres", de moment, Són un mal record del passat. També van arribar les grues, Els gratacels van proliferar, Colombo va canviar i les carreteres van aparèixer mentre la pols que cobria tot es va esvair.
Tot i això, cada vegada que torno a Sri Lanka, camino tranquil·lament per la galera, Aquest és encara un lloc provincial i dolç. Sento el suau rumor de la indicació i l’olor picant del fregit, Gaudeixo de les famílies de Srilankesa, I tanco els ulls recordant l’antiga i dormint capital que vaig conèixer. Com deia el Buda, "Només queda la impermanència"… “Times passa…"
Recepta
Sundal, Gañados Del Galle Cara Green Chickpees
200 gr. de cigrons cuits
1/2 culleradeta de mongetes de mostassa
1/2 culleradeta de jocs de llenties blanques (Ural Dal)
1 Xile vermell sec
1 suggeriment d’Asoffétida
2-3 Cullerades de coco ratllat
1 Xile verd fresc picat
Sal
Pebre negre mòlt
2 Cullerades de suc de calç
Ceba vermella amb llàgrimes, Tomàquet en daus (opcional)
Preparació;
Escalfeu l’oli en una paella. Quan sigui calent, afegiu les llenties i deixeu -les daurar lleugerament. Incorporar mostassa, Xile i Asofétida.
Quan la mostassa comenci a saltar, afegiu el coco ratllat, Cigrons i xile verd. Sal i pebre i salteu -ho durant 2-3 minuts. Apagar el foc i deixar temperar.
Condimentar amb la llima espremuda, les llàgrimes de ceba vermella i el coriandre. Es poden afegir daus de tomàquet
