Les iguanes i el marmitako del Carib
MENTRE rema, Rony esbufega, "No és veritat Que la iguana sàpiga una pur pollastre, és el pollastre el què SAP una iguana pura. Ella arribar 1 Millon de Jahr dels abans…"
Costa Rica és dues Països Dins d'un. Per Un Costat EXISTEIX la "Costa Rica blanca", a la Vall central i la Costa del Pacífic. És mestissa, catòlica, hispanoparlant i De Arrels Llatines. Gastronòmicament centreamericana és molt, basada en el "Gall Pinto", l'olla de carn, ELS tamales, casats i TOT el Relacionat amb el blat de moro, les patates, l'arròs i els fesols. La "altra" Costa Rica està a les costes del Carib i és de cultura anglocaribeña. SEMBLA Que Després Creuar Una frontera imaginària si entrés en altre país. Les cares s'enfosqueixen, la cultura és diferent, es deixen d'escoltar ritmes llatins per deixar pas al Calypso ia Bob Marley, i la gent s'expressa en "patois" una barreja d'anglès jamaicà, espanyol i francès.
Els primers pobladors afrocaribenys arribar al segle XVII a treballar el cacau, seguir els pescadors de tortugues, i, finalment, els treballadors jamaicans
Els primers pobladors afrocaribenys arribar al segle XVII a treballar el cacau, seguir els pescadors de tortugues, i, finalment, els treballadors jamaicans de les bananeres. Els antics pobladors, indígenes Bri Bri i cabécar, van ser empesos cap a les muntanyes de Talamanca i van deixar les costes lliures als nouvinguts. D'aquesta manera va néixer una cultura nova, aïllada de la resta del país i impossibilitada per llei per emigrar cap a la Vall Central.
També la gastronomia també és diferent. És caribenya, amb arrels africanes, espanyoles i angleses, i similar a la de la veïna Jamaica, basada en el coco, els bananos i tubercles, i qualsevol producte que el mar i la muntanya els oferís.
Estic a Puerto Viejo, al Carib sud, gairebé enganxat a la ratlla de Panamà. Aquí la gastronomia caribenya sobreviu principalment en les petites sodes i en les cases de gent anònima, així que em dono una volta per la part de darrere del poble, on els carrers són encara de terra, i vaig menjant i preguntant a la gent per les seves històries. Prenc una cervesa amb el bo de Belisario, que m'explica com, fa anys, quan estava a l'escola, les onades deixaven la sorra de la platja plena de llagostes grans. "Ningú les menjava, era menjar de porcs…"
Les onades deixaven la sorra de la platja plena de llagostes grans. "Ningú les menjava, era menjar de porcs…"
Al Shakiná se serveix un dels millors casats del poble. Tinc tanta calor que m'aturo a prendre un glop de "aigua de gripau" casolana. Emèrita, la cuinera, em diu, "Si li sóc sincer s'ha perdut molta tradició"… mentre em serveix un plat ple de "rice & beans ", pollastre caribeny i patacón pisao… Però, com diu Wilson, "És a casa on se segueix conservant la gastronomia tradicional". S'alegra parlant dels temps en què cada setmana es menjava "wand pat", un guisat amb arròs, cua de porc, xoriço xinès i gambetes secs, el "bullit" del poble. Després segueix recitant la seva lletania de plats, cervells vegetals, Patti, "Pa Negre", plantintá, "Fesols Stew"…
Però venir aquí a menjar sense avisar ia aprendre a cuina. Ell "Rondón" és el del guisat per excel · lència del Carib costa-riqueny, uns ingredients tropicals "marmitako Carib". Tradicionalment els va preparar la pesca amb vostè en què la mà més tennis. Tubercles com la iuca es, que la patata dolça, ñampí la tiquizque, A més dels plàtans. I Sempre alguns mariscs peixos, pagres, macarelas, peix per a l'alimentació, el JAIB llagostes. Tots guisat en llet de coco i s'assaona amb pebre panameny, els més picants del Món.
"El rondón és el millor tortuga en ell iguana. ", Miguel donats. Els seus avis van arribar a la costa d'ells any 40 Treballar per a ells en fusta
"El rondón és el millor tortuga en ell iguana. ", Miguel donats. Els seus avis van arribar a la costa d'ells any 40 Treballar per a ells en fusta. "En aquells temps tota la carn que menjàvem provenia del bosc. Chancho de muntanya, tepezcuintle, tortuga, tapir… Avui ja no està permès… Així que ara preparem un anomenat "mitja vida" amb gambeta, jaiba i peix ". No obstant això molts habitants de la costa segueixen considerant que el millor sense avisar es prepara amb iguana, "Gallina pal" com l'anomenen.
Randy és un gran cuiner. Va aprendre el seu ofici en el "Maxi" de Manzanillo, i al pati de casa m'ensenya com cuinar un rondón. "El més important és la llet de coco", diu Randy mentre sua ratllant la polpa de 6 cocos. Ratllar i després submergir-los en aigua tèbia perquè, a esprémer-, deixin anar tota la seva llet greixosa i gustosa.
"No puc cuinar sense cervesa", diu, així que me'n vaig corrent a per un "six pack" de Pilsen, la cervesa que millor li escau a la calor del Carib. I mentre beu comença el ritual. En un enorme perol escalfa la llet de coco mentre comença a afegir ceba, api i Xile dolç trossejat. I, el fonamental, 3 l' 4 xilis panamenys. "El més important és que no es trenquin…". En una galleda de plàstic hi rodanxes de macarela i trossos de pagre i jaiba macerant en una barreja d'espècies. Els tubercles i el plàtan estan en un altre bol. Randy esgota altra cervesa mentre afegeix les verdures i assaona amb farigola i pebre el guisat que ja comença a bullir.
He hagut de sortir de nou a per més Pilsen. Quan retorn el plat està gairebé acabat i tot el pati fa olor de coco i chiles. En l'últim instant afegeix el peix i els crancs i rectifica aquell temps. Un moment més i l'olla estarà llest. "I amb iguana, Divertit, com estava el rondón amb iguana…"I Randy, nostàlgic, beu un glop de cervesa, i, ajustant els ulls, llança un sospir llarg i profund.
