Facebook Twitter Youtube Instagram

ricardo Coarasa

Ricardo Coarasa és un dels fundadors de Viajes al Pasado. Periodista amb vocació d'arqueòleg, un detectiu de la història, un narrador de somnis d'Etiòpia a Mèxic.

178 articles

Kruger: nuvolositat variable

El gran parc sud-africà era una tasca en llista d'espera des de feia anys. Pel camí es van succeir abans uns quants parcs africans. La meva mirada ja no era la mateixa que quan ho havia llegit, imaginat i assaborit com es paladegen les paraules que tenen ànima.
perRicardo Coarasa
12 desembre, 2014

Una festa especial a Moçambic

Aquesta festa especial no podia ser una més. Els convidats venien de Bagdag, de Bucarest i El Caire, de Roma i Treviso, de Açores, de Kuala Lumpur i, també, de Madrid. En les seves sabates sumaven més quilòmetres que el mateix Willy Fog. El lloc era màgic. Tot era màgic.
perRicardo Coarasa
3 octubre, 2014

Góriz: el llegendari refugi d'Ordesa

En les seves habitacions mai es feia de nit. Les hores es feien sorolls i els sorolls, impaciència. Volies dormir i, al mateix temps, aixecar-te com més aviat millor perquè la entreson estava solcada de feixos de llanterna, petjades de botes que estremien el silenci i de l'metàl·lic entrexocar dels grampons i piolets.
perRicardo Coarasa
25 juliol, 2014

Tramvies de Sant Francesc

Les icones de les grans ciutats solen ser edificis emblemàtics, monuments històrics o avingudes rutilants. Però quan algú pensa a San Francisco, gairebé sempre ho fa en un tramvia. Una ciutat que ha fet d'un mitjà de transport urbà seu emblema universal té, per descomptat, les meves simpaties.
perRicardo Coarasa
20 juny, 2014

Llacuna dels Ocells: Peñalara a la intimitat

En el vèrtex geodèsic han pintat una bandera republicana, anticipant-se a l'abdicació del Rei d'aquí a uns dies. Algú que es puja fins un cim amb un esprai per pintar una bandera, sigui la republicana, la constitucional o la dels Terços de Flandes, és un opositor a perfecte imbècil que hauria de ser inhabilitat per fer muntanyisme.
perRicardo Coarasa
6 juny, 2014

Homenatge al Canfranero

Esperar un vell tren en una estació solitària és una bona manera de començar el dia. Un, més, arrossega als seus vagons una història de resistència davant la desídia de les autoritats a un costat ia l'altre dels Pirineus, pujar-hi és, sobretot, un exercici d'insubmissió.
perRicardo Coarasa
23 maig, 2014

Primavera a Ordesa

Hi ha paisatges que impregnen la teva vida, que la amaren de vivències que perduren en la memòria fins a confondre amb ella. Paisatges de memòria, memòria de paisatges, tant a. Són llocs dels quals mai t'acomiades, als quals sempre tornes.
perRicardo Coarasa
9 maig, 2014

Per la Canal de Izas

A la dreta arrenca el sender que discorre per la Canal de Izas, el gran corredor que uneix les valls de Tena i de l'Aragó i un dels més bells i solitaris de Pirineu d'Osca. He fet en dues ocasions la travessia completa, 01:00 estiu i una altra en ple hivern, i en ambdues he gaudit d'aquesta sensació de llunyania amb la qual estan beneïts els horitzons solitaris.
perRicardo Coarasa
25 abril, 2014

Villuercas: el camí dels Apalatxes

Aquesta comarca guarda memòria de com era la Terra fa 300 milions d'anys, quan abans que es formessin els continents una cadena muntanyosa la recorria des de l'actual Canadà fins l'Atles. Ara, aquesta serralada es reparteix entre onze països que somien amb senyalitzar el Sender Internacional dels Apalatxes (SIA).
perRicardo Coarasa
4 abril, 2014

En terres dels gumuz

Durant segles, els Rases (els antics senyors de la guerra etíops) es van proveir en aquestes terres d'esclaus, abonant l'eterna desconfiança dels gumuz enfront dels seus compatriotes de l'altiplà, encapçalats pels estimés (l'ètnia dominant del país), a los que se refieren como "rojos" (per la seva pell més clara).
perRicardo Coarasa
28 març, 2014

Nova York des de les altures

A Nova York es l'admira des de sota, però només se l'entén mirant-de dalt a baix, retornant la seva arrogància, sobreponiéndote als seus infinits traços verticals, als seus gegants de vidre i formigó que semblen disposats a tancar-se en qualsevol moment sobre tu amb la fúria del mar Roig bíblic.
perRicardo Coarasa
21 març, 2014

Elogi de les fronteres

M'agraden les fronteres. Són la constatació que el món no s'acaba, que queden més camins que recórrer. Sempre que arribo a una tinc ganes de creuar a l'altra banda.Costa donar-los l'esquena, la veritat, malgrat que els administratius se n'hagin apoderat i s'entestin a convertir-les en simples duanes.
perRicardo Coarasa
14 març, 2014

El viatger sedentari

El viatger sedentari no recorda quan ni com va deixar de viatjar. Un mal dia, succeir. De el calendari van caure mapes, avions i rutes amb la mateixa facilitat amb la qual, de sobte, arriba l'hivern.
perRicardo Coarasa
21 febrer, 2014
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0