Facebook Twitter Youtube Instagram

Blocs VAP

1063 articles

La carrereta de Medellín

La Verge es dirigeix ??a la imatge de Jesús a corre-cuita, amb l'alegria propi de qui es retroba amb el seu fill tres dies després de la seva mort. Es la popular "Carrerita" de Medellín, una tradició que tornarà a repetir-se diumenge que ve a la vila que va veure néixer a Hernán Cortés.
perRicardo Coarasa
21 març, 2016

papallones monarques

En una trencada, envoltada de pinedes i algodoncillo, descendint per un sender de terra i roca. Primer són ombres, aleteos invisibles, moviment sense so. Després apareixen en grup, algunes, agitant l'aire. Finalment, allà on abunda la calor i el menjar apareixen per milers, per desenes de milers fins a fer-milions. Les papallones monarques, a Sierra Chincua, Michoacán, Mèxic. Naturalesa sense tanques ni fronteres. De Canadà a Mèxic, alienes a les regles de l'home.
perJavier Brandoli
2 març, 2016

Montevideo. El blues de l'autobús

La primera vegada que vaig pujar en un autobús a Montevideo, el meu cor va retrocedir vint anys, trenta, quaranta, Sonava "En l'exèrcit ara", sonava amb tota la seva càrrega de claudicació, desercions, lletanies i acords impecablement harmonitzats.
perLaura Berdejo
25 febrer, 2016

Els vells «cementiris» de llibres de Ciutat de Mèxic

Quan l'adolescent oncle Nicolau, fa gairebé 90 anys, va començar a comprar llibres usats per Tepito, un dels barris més marginals de Ciutat de Mèxic, i la seva mare li va preguntar un matí que pensava fer amb tant paper acumulat entre les estretes parets de casa, no s'imaginava que gairebé 100 años después su familia acumularía millones de obras de segunda mano en "cementerios" vius on els manuscrits esperen durant dècades, vessats per terra o acumulats en enormes prestatgeries, que algú els doni vida
perJavier Brandoli
11 febrer, 2016

Veus de Somàlia: l'ablació

Als 14 anys la van casar i va haver de deixar d'estudiar. Als 16, va donar a llum a una nena en un hospital de Nairobi. Va plorar desconsolada durant dies. -Jo volia tenir un nen- repetia entre llàgrimes. "La meva filla va a sofrir tant! Ho sento, ho sento, ho sento ... ", li deia al seu nadó.
perMaria Ferreira
25 gener, 2016

Querétaro: la història d'Ànim

"Supongo que la mayor y más peligrosa locura es la de sonreír a los demás sin ninguna razón para hacerlo, cuando lo que se espera de ti es un llanto", vaig pensar quan vaig escoltar en aquella bonica plaça porticada a un home enganxar xiscles i riure com si no hagués tristesa en el món capaç d'apagar la seva matí ...
perJavier Brandoli
16 desembre, 2015

Buyukada: embús a l'illa sense cotxes

Un illa idíl·lica sense cotxes al mar de Màrmara que, al llarg de la història, ha estat refugi de prínceps vinguts a menys i milionaris sense més pàtria que els diners. Prohibit utilitzar qualsevol mitjà motoritzat. Només es pot recórrer en carruatge, bicicleta o a peu. Sonava tan bé que calia acostar-.
perRicardo Coarasa
27 novembre, 2015

1944 Collarada 2015

"Excursió a Collarada". Així havia encapçalat el meu pare, i 1944, una quartilla que ara semblava incapaç de resistir una bufada: la de la seva pujada a Collarada des Villanúa, un dels més grans desnivells de Pirineu. Feia temps que em rondava el cap intentar emular-. Setanta-un anys després, havia arribat l'hora.
perRicardo Coarasa
13 novembre, 2015

Pátzcuaro: la nit dels morts

La senyora Lluïsa està en la mateixa cadira, el mateix dia de l'any i davant les mateixes fotos que porta resant des que un a un ells fossin marxant. Des de llavors, la nit de l' 1 de novembre, ella prepara amb cura el seu altar, col·loca les seves fotos i encén unes espelmes que li ensenyin els seus morts el camí, el camí de tornada a la llar. Estem a Pátzcuaro, Michoacán.
perJavier Brandoli
3 novembre, 2015
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0